Bon Nadal i bon any. I quin any, senyores i senyors, quin any!, i, sobretot: quin final d’any! Al·lucinant! I és que no ens podem queixar perquè els catalans acabem l’any 2023 amb “una missió d’eurodiputats a l’escola catalana”. Aquest, que podria ser perfectament el començament d’un acudit dolent o el títol d’una pel·lícula fantàstica dolentíssima, és el fet rellevant que ens fa tancar un any 2023 inoblidable. Perquè hem viscut el “puto C1 de catalán”, una petició d’oficialitat del català a Europa i ara una “missió per investigar la situació del castellà a les escoles”. I, disculpeu-me perquè tampoc no vull comentar massa aquesta visita, més que res perquè no em preocupa i perquè no li vull donar més importància de la que té.

La visita de vigilància i sense cortesia, com uns europolicies que entren a fer un escorcollament a una casa sospitosa, no em preocupa perquè no em preocupa el “què” i la cosa, sinó que em preocupa el “com” i precisament caldria que algú ens contesti el “com” aquesta patrulleta en nom d’Europa ha entrat a la nostra escola i, posats a fer preguntes bàsiques, “per què” els polítics catalans ho han permès. En fi. Tinguem l’article en pau, que jo ara volia desmuntar els barbarismes de Nadal i ja he malgastat la primera part amb pantomimes orquestrades per Espanya.

Hem viscut el “puto C1 de catalán”, una petició d’oficialitat del català a Europa i ara una “missió per investigar la situació del castellà a les escoles”

Nosa

Canviem de tema. Jo ja he fet un dinar d’aquells que quan fas postres no saps si realment fas postres o bé ja et trobes berenant. En aquest dinar vam dur tots un ‘pongo’ i algú va preguntar-me com es deia. Doncs bé, hi ha diferents equivalents en català, per exemple ‘andròmina’, però tots sabem que no és el mateix que un ‘pongo’. ‘Trasto’, ‘rampoina’, ‘enfarfec’, ‘què-en-faig’... L’opció que m’agrada més és ‘nosa’ perquè això d’‘onco’ (on collons ho poso…? on cony…?) i ‘queco’ (què collons…, què cony…), a mi personalment no m’acaba de convèncer i em sembla que dir-ho em faria una mica de vergonya i tot. Així doncs, ens proposo a tots plegats que l’any vinent en diem ‘nosa’. Com ho veieu? Jo mateixa em comprometo a fer extensiva aquesta forma entre les meves amistats i la meva família. Ara bé, si a algú se li escapa ‘pongo’, no el martiritzaré i no el corregiré perquè quan algú diu ‘crush’ o ‘wow’ no hi ha tant d’escàndol. Amb això vull dir que tenim molta por a dir paraules com ‘pongo’, però que, en canvi, no tenim cap mania a l’hora de dir ‘flyer’ o ‘online’ i és estrany perquè els equivalents en català d’aquestes paraules són molt més fàcils que no pas l’equivalent de ‘pongo’: ‘fulletó’ i ‘en línia’. No sé si m’explico.

En aquest dinar vam dur tots un ‘pongo’ i algú va preguntar-me com es deia en català

Bé, tanco aquesta qüestió lingüística del ‘pongo’ i només em queda desitjar-nos que, durant les festes de Nadal a casa hi hagi debats lingüístics inofensius com aquest a les taules. Que es parli de llengua i no pas de política, que ningú permeti que el cunyat digui que les llengües divideixen, que els nebots preguntin per què no es pot dir ‘cagatió’ i que algú els renyi i els contesti molt esverat “es diu ‘tió’, sembleu tanoques!”, que algú ens expliqui per què ara el tió es va a buscar al bosc i que algú pugi a la cadira i digui bé el vers de Nadal en català. També ens desitjo a tots que estimem en català durant els àpats nadalencs sense que ningú ens ho impedeixi, que la iaia ens xiuxiuegi a l’orella un ‘t’estimo’ després d’una bona xocolatada familiar i, a poder ser, que quan anem a dormir, somniem també en català (ara que encara ho podem fer sense que ningú ens ho prohibeixi).