En català no tot és com sona, en alguns dialectes dir una u no és escriure una u. En els parlars orientals, tret de part del mallorquí, no sentirem cap o en posició àtona (esclar, sempre hi ha excepcions).

Així, si els sentits no ens ajuden a tots, com podem saber quina lletra hem d’escriure? La resposta no és tan fàcil com podria semblar, perquè tot i que hi ha algunes regles, hi ha més excepcions, i també paraules que no es poden sistematitzar. Per exemple, la majoria de noms masculins que acaben amb aquest so s'escriuen amb o (carro), però s'escriuen amb u si acaben en diftong (palau). També, per saber com s'escriu un nom o un verb, podem buscar una paraula de la mateixa família i veure com s'escriu quan la síl·laba que ens interessa és tònica o anar a l'arrel del verb, però hi ha verbs que no segueixen l'arrel (en les formes de poder i voler s'escriu o quan és la síl·laba és àtona, però u en el present de subjuntiu i l’imperatiu; i en sortir, collir, cosir, tossir i escopir s'escriu o quan és àtona) i també tenim noms amb derivats enganyosos (jove - juvenil). 

Posa't a prova!