Roma, 2 d’abril de 999. Fa 1.024 anys. L’arquebisbe Gerbert d’Orlhac, metropolità de Ravenna era elegit 139è pontífex de l’Església catòlica amb el nom de Silvestre II. Gerbert havia tingut una curiosa relació amb el comtat carolingi de Barcelona. Entre el 967 i el 969 havia estat alumne del bisbe Ató, titular de la diòcesi de Vic. I entre el 969 i el 970 havia acompanyat el comte Borrell II de Barcelona en una peregrinació a Roma que, un quart de segle més tard, es revelaria providencial. L’any 988, Borrell II no renovava el jurament de fidelitat al nou rei Hug Capet; i durant els anys immediatament posteriors, la cancelleria barcelonina buscaria la protecció de Roma per consolidar la independència. En aquell incert camí, Gerbert hi va tenir un destacat paper.
Qui era i d’on venia Gerbert?
Gerbert havia nascut al voltant de l’any 945 en algun indret del país d’Alvèrnia, en aquell moment un vell districte territorial creat a inicis de l’època carolíngia (segle VIII), que, a cavall de l’any 1000, formava part del comtat de Tolosa; el principal actor polític i militar del trencaclosques occità. En el moment en què Gerbert es va asseure al setial de Sant Pere, Tolosa, governada pels Fredelons (parents dels Bel·lònida de Barcelona), havia iniciat el camí cap a la seva independència. No obstant això, Gerbert va tenir una carrera molt vinculada a la monarquia francesa. El 991, el nou i flamant rei Hug —el primer de la nissaga Capet— el nomenava arquebisbe de Reims, una arxidiòcesi molt vinculada als reis merovingis (segles V a VIII) i carolingis (segles VIII a X).
Gerbert, el científic
Gerbert va ser un personatge molt prestigiós a la seva època. Era especialment conegut per la seva erudició. Durant la seva estada al monestir de Ripoll, com a alumne del bisbe Ató (967-969) ja havia donat mostres de la seva extraordinària capacitat. Però a Reims, primer; i a Ravenna, després; es convertiria en un enginyós erudit que meravellava tothom. Va ser l’introductor del sistema decimal aràbic a Europa. Va inventar un àbac que seria el precedent més remot de les calculadores modernes. Va divulgar l’existència del número zero. I va ser el precursor d’un sistema taquigràfic que es transcrivia en un llenguatge secret inspirat en l’escriptura abreviada romana, que seria el precedent més remot dels sistemes codificats que han emprat els serveis secrets.
Gerbert, el polític
El 21 de maig de 987 moria el rei Lluís V de França, l’últim monarca de la nissaga carolíngia, que havia regnat des del 751. El difunt Lluís va ser rellevat per Hug Capet, membre d’una branca menor de la família imperial; i Borrell de Barcelona, membre d’una altra branca menor de la nissaga carolíngia es va negar a renovar el reconeixement de supeditació. Barcelona i Aquisgrà trenquen vincles. Però, en canvi, la carrera de Gerbert s’enlaira a partir d’aquell moment. És el nou rei qui li imposa la mitra de Reims (991-998), amb airades protestes de Roma, que obligarien Gerbert a manifestar, repetidament, la seva fidelitat més absoluta a la nova dinastia reial francesa.
Gerbert, el misteriós
L’extraordinària capacitat intel·lectual de Gerbert, que s’havia posat en relleu a Ripoll, a Bobbio (una abadia del Piemont), a Reims, i a Ravenna; va generar un halo de misteri al voltant de la seva figura. Captivava tothom i a la vegada despertava enveja i odi. La figura de Gerbert va inspirar llegendes que circularien per les cancelleries europees de l’època. Com la que afirmava que tenia pactes amb el dimoni, que li transmetia coneixements herètics. O la que sostenia que, secretament, feia vida marital amb una “succubus” (un dimoni femení d’ulls i cabell vermell) amb la qual tenia una vida sexual tan apassionada com degenerada. Sigui com sigui, aquestes llegendes que l’acompanyaven no impedirien la seva proclamació com a pontífex.
Els papa Silvestre i els emissaris catalans
Quan Gerbert va posar les natges al setial de Sant Pere (999), el comte Borrell II de Barcelona —el de la primera independència (987)—; ja havia mort (992). I havia estat succeït pel primer dels fills que li havia sobreviscut: Ramon Borrell I. El nou comte (el primer comte català que no jura vassallatge a ningú), havia nascut el 972, i per tant no havia conegut Gerbert, que el 970 se n'havia anat al Piemont. I de l’esposa del difunt comte, Aimeruda (alvernesa, com Gerbert) no en tenim notícies a partir del moment en què passa a la categoria de vídua. Però sí que tenim plenament documentades les ambaixades catalanes a Roma, durant els primers anys de la independència (última època de Borrell i primera etapa del seu fill i successor Ramon Borrell).
El papa Silvestre, el comtat independent de Barcelona i la senyera quadribarrada
A cavall de l’any 1000, els Estats Pontificis són una de les quatre potències europees. Les altres tres són: el regne de França, afectat per la profunda crisi que ha culminat amb el canvi de dinastia (els carolingis pels Capets); el Sacre Imperi Romanogermànic, i l’Imperi Romà d’Orient. En aquella cursa per la primacia continental, el Pontificat havia posat sota la seva protecció diversos petits dominis marítims independents de la Mediterrània occidental. Entre ells, el comtat de Barcelona. I per identificar aquesta relació, els donava un distintiu pontifical: un senyal de fons groc i barres vermelles. És molt probable que l’origen de la senyera quadribarrada sigui en els pactes que van subscriure Borrell i el seu fill Ramon Borrell, amb el misteriós Gerbert-Silvestre.
