Arriba al Museu d'Arqueologia de Catalunya de Barcelona l'exposició El sexe a l'època romana. Es tracta d'una mostra que duu 5 anys circulant, amb gran èxit, per Catalunya, però que també ha passat per València, per Irun... L'exposició ha estat produïda pel Museu de Badalona, amb la col·laboració de l'Arqueoxarxa, i ha estat comissariada per Joan Mayné i Esther Gurri.
Gurri: "La societat romana abordava el sexe amb més naturalitat que la nostra"
Els romans més propers
L'exposició té com a eix principal algunes peces de període romà que es conserven als museus catalans, uns materials que sovint han estat descontextualitzats, sense destacar el seu contingut eròtic i pornogràfic. A través d'aquests materials, segons Esther Gurri, es pot veure que la societat romana s'aproximava al sexe amb molta més naturalitat que la Catalunya dels segles XX i XXI, "que mostra encara molt la empremta de la cultura judeocristiana". A la Roma clàssica no era estrany que a l'entrada d'una casa, com a campaneta, hi hagués un gran fal·lus que donava la benvinguda als visitants, que la gent dugués penjolls amb forma de penis, ni que a les cases hi haguessin llànties o bols amb decoracions amb escenes sexuals. De fet, sembla que el fal·lus, més enllà de les seves connotacions sexuals, era representació de l'abundància. "No són objectes que s'hagin trobat en prostíbuls, sinó que tot sembla indicar que eren peces d'ús quotidià", apunta Gurri. De fet, al Museu de Nàpols hi havia un "gabinet secret", que només es deixava veure als visitants il·lustres, ple de peces amb contingut sexual explícit: cap d'aquestes passaria actualment el filtre d'Instagram. A l'exposició es mostra un impressionant rython, trobat a la necròpolis d'Empúries: es tracta d'un vas ritual, una mena de porró usat per beure vi, de forma fàl·lica i amb decoracions que mostren escenes sexuals.
Els romans es retraten
L'exposició es complementa amb grans reproduccions de les pintures trobades a Pompeia i a Herculà, les dues ciutats destruïdes per la lava del Vesubi. Algunes d'aquestes imatges tenen un clar contingut sexual. En algun cas es mostren escenes de sexe explícit. Fins i tot hi ha imatges de les pràctiques més condemnades en l'època, com el cunnilingus, o de dones duent la iniciativa en el sexe (una cosa que tampoc no estava ben vista, però que si ens hem de refiar del que mostra l'exposició, tampoc no era tan excepcional).
Els romans parlen
L'exposició conté molts textos que contextualitzen les peces. Ara bé, els comissaris van decidir, més que teoritzar, fer que els romans parlessin per ells mateixos, i per això van cercar textos en què autors romans explicaven la seva visió del sexe. N'hi ha alguns que expliquen experiències acceptades socialment; d'altres fan propostes molt trencadores. Evidentment, entre aquests hi destaquen Ovidi, que en el seu Ars Amandi fins i tot proposa que les dones prenguin algunes iniciatives, una cosa que a l'època era molt mal vista.
Sexe per a homes
Gurri destaca que la visió que dona l'exposició té un fort biaix masculí, perquè els que parlaven de sexe, a Roma, eren gairebé tots homes. A més a més, el sexe estava al servei de l'home, que era un autèntic tirà a casa seva; se suposava que en l'acte sexual havia de tenir un paper actiu i buscar el seu propi plaer (de fet, Marcial considerava infamant que algú fos un "llepaconys"). Els homes benestants tenien una àmplia llibertat sexual per tenir relacions amb persones de condició social inferior, però no podien mantenir relacions extramatrimonials amb gent "de casa bona" (es considerava estupre i era castigat). Durant molts segles la dona va estar completament sotmesa al marit, tot i que en temps de l'imperi sembla que els costums es van relaxar molt (alguns afirmaven que l'adulteri era molt comú, tot i que el seu testimoni no és gaire fiable). De fet, l'exposició posa de manifest que mentre el matrimoni era bàsicament per interès, hi havia molta prostitució per a cobrir les necessitats sexuals dels homes (als panells s'hi reprodueixen alguns grafitis en els quals prostitutes s'anunciaven). De fet, la prostitució ni tan sols era mal vista, sinó que es considerava una sortida normal per a les necessitats sexuals masculines. En canvi la homosexualitat masculina existia, però era mal vista sobretot perquè implicava el paper passiu d'un home. Pitjor era percebuda, encara, l'homosexualitat femenina.
Sexe diví
L'exposició també dedica un espai important a la relació entre els déus i el sexe (una concepció absolutament aliena a la tradició judeocristiana, amb un Déu únic i asexuat). Posa de manifest que els déus romans, com Júpiter o Venus, no eren precisament un model de castedat. Cupido, el déu de l'enamorament (i del desenamorament) va ser molt present a les decoracions de la Catalunya romana. I també posa de manifest les curioses figures d'Hermafrodit (una divinitat amb genitals masculins i pits) i de Príap (el déu dotat d'un penis descomunal). A Catalunya, en aquell temps terra de vinyes, sembla que hi havia molta devoció per Bacus, el déu del vi (i també del teatre i del deliri místic). Se'n conserven moltes imatges, però en canvi no hi ha constància als arxius que tinguessin lloc les cèlebres "bacanals" (processons en homenatge a Bacus que se celebraven a zones rurals i que podien acabar en orgies). Malgrat tot, a l'exposició es mostra un petit grafiti que fa pensar que també va haver-hi alguna bacanal a casa nostra (tot i que es desconeix com va acabar).
Les dificultats d'una traducció
Quan Esther Gurri va començar a documentar-se per fer aquesta exposició, va trobar-se amb una dificultat: algunes de les traduccions disponibles en català edulcoraven els originals llevant-los contingut sexual. "Algunes de les traduccions de la Bernat Metge no tenien res a veure amb el que deien els originals", assegura. Els comissaris van haver d'encarregar noves traduccions que retornessin la frescor primigènia als textos. I és que Juvenal parla de "polles" i no de res més. Marcial potser encara era més cru a descriure la tríbade Filenis: "Dona pel cul als nois, / i amb una trempera més ferotge que la d'un marit es passa per la pedra onze noies cada dia. (...) devora completament l'entrecuix de les noies".
El llatí que no et van ensenyar a l'escola
De fet, l'exposició El sexe a l'època romana, en el seu apartat final, ens mostra que el llatí és una llengua que tenia un ampli vocabulari eròtic. Moltes paraules de contingut eròtic han arribat gairebé sense canvis fins als nostres dies: orgasmus, prostibulum, meretrix, prostitutus, masturbare, membrum, lupanar, libidinosus, cunnilingus, effeminatus, fellatio, fornicare, fodere (donar pel cul)... Sorprèn la gran varietat de termes que tenen per a referir-se al fal·lus: virilia, virga, verpa, vasculum, sopio, sicula, scapus, radius virilis, pubes, cauda, cucumis, gladius, inguinis arma... Fins i tot hi ha expressions per quan és petit (pipinna) o per quan està lànguid (beta, bleda). El repertori per a la vagina era més reduït: vulva, vagina, sulcus, hortus Veneris (jardí de Venus). I tot i que els metges del segle XVI es van atribuir el descobriment del clítoris, en realitat ja tenia un parell de termes per a definir-lo en llatí: landica i crista. També hi havia diverses expressions per definir l'orgasme: fructus veneris (fruit de Venus), gaudia veneris (plaers de Venus), summa voluptas, concitatio...
Una llengua per a allò prohibit
En teoria la moral romana prohibia moltes coses: l'adulteri, la masturbació, el cunnilingus... Però l'ampli vocabulari sexual dels romans ens mostra que potser no eren tan estrictes en la pràctica com en la teoria. De fet, el seu vocabulari incloïa com a mínim tres variants per parlar de la masturbació: tractare, glubere o facere solecismum (masturbar-se); i també incloïen variants per parlar del cunnilingus, com lingere cunnum (llepar el cony). Hi havia expressions per a diverses pràctiques sexuals: sollicitare (excitar), prurire (anar calent), mentulam tendere o arrigere (trempar) trusare o dedolare (follar-se algú), mollere (cardar) perdepsere (passar-se per la pedra), irrumare (fer-se xuclar el penis), scindere (sodomitzar), patere (posar el cul per ser sodomitzat), mentulam cagare (cagar una titola, ser sodomitzat)...
El sexe dels romans, amb matisos
El cinema ha tret un gran profit del sexe dels romans, fins al punt que és fàcil associar-lo a les grans orgies mostrades per Hollywood. L'exposició que ara mostra el Museu d'Arqueologia de Catalunya permet una aproximació diferent al tema. No nega l'existència d'episodis de lubricitat desbocada, ni l'existència de pràctiques sexuals molt diverses, però alhora apunta que la societat romana tenia unes normes morals molt rígides, especialment en el si de les classes altes. El sexe a l'època romana aprofita l'atractiu que té el tema per aproximar la societat romana a un públic que potser no és gaire aficionat a museus i exposicions. I sens dubte, ho aconsegueix...