El quebequès Nicolas Dickner (1972, Rivière-du-Loup, Quebec) és un dels més prestigiosos autors canadencs. L’editorial basca Txalaparta ha publicat en castellà la seva darrera obra, Seis grados de libertad, una novel·la on una trama policíaca es combina amb una història sobre la solitud. I, sobretot, expressa la fascinació que li produeixen a Dickner els contenidors: diuen que durant el temps que va estar preparant la novel·la va arribar a conèixer tots els secrets tècnics del transport amb contenidor.
Història de continents i continguts
Seis grados de libertad s'interroga pels milions de contenidors que van d'extrem a extrem del planeta a bord de vaixells, trens, camions... De forma misteriosa passen d'un mitjà de transport a l'altre, per acabar a qualsevol barri o al magatzem d'alguna empresa. De fora semblen tots iguals, però poden dur al seu interior els objectes més insospitats. De fora és ben difícil saber cap on va un determinat contenidor, però a través de complexos sistemes informàtics són transbordats una i altra vegada fins a arribar al seu destí final. Això, si no cauen al mar, una cosa que, de tant en tant, segons Dickner, passa (tot i que només quan els contenidors són a la part exterior del bloc). Un contenidor, en el fons, és una metàfora del món modern, en què tots estem interrelacionats, però en què viatgem en compartiments estancs, moltes vegades amb el destí al marge del nostre control.
Ànimes en cerca
Però alhora, Seis grados de libertad és una història de tres personatges amb problemes socials que busquen la seva ubicació al món: una noia que no sap enfrontar-se als problemes de salut del seu pare. Un jove canadenc que fa de hacker amb agorafòbia i amb problemes de relacions socials que esdevé un destacat empresari de les noves tecnologies a Dinamarca. Una dona de mitjana edat en llibertat condicional que fa feines per a la Policia Muntada, però que ha perdut tots els vincles amb el seu món anterior. Tres personatges en certa mesura perduts, en busca d'un lloc al món. Aquests tres individus estan units per un sol element: un misteriós contenidor que solca els oceans al marge dels controls oficials, però que és perseguit per les policies de mig món. Ningú sap què hi ha al seu interior, però justament això el torna més i més inquietant.
A poc a poc i amb bona lletra
Dickner no és un home que hagi publicat moltes novel·les: la primera va arribar quan ja tenia 33 anys: Nikolski, que segons ell, li va costar quatre anys de treball (també l'ha traduït al castellà Txalaparta). Va ser un gran èxit. Abans, havia escrit contes, entre ells una antologia, L’Encyclopédie du petit cercle, que va suposar-li els primers premis i que li va permetre dedicar-se professionalment a l'escriptura. La seva segona novel·la va ser Tarmac (2009). Seis grados de libertad, la tercera, li va obrir la porta, el 2016, al Premi Literari del Governador General, el més important del Canadà. Dickner, a més a més, ha escrit dues novel·les amb altres autors.
Trama negra, novel·la complexa
En principi, Seis grados de libertad és una història amb trama de novel·la negra, que funciona amb el nivell d'intriga d'una obra de lladres i serenos. L'autor va deixant anar pistes sobre el contenidor perdut que els protagonistes, i alhora els lectors, van seguint per treure l'entrellat de la història. Però, alhora, és més que una història policíaca. Compta amb tres personatges amb una personalitat molt treballada, que funcionen molt bé literàriament. Dickner, sens dubte, és un autor sòlid, que potser no acaba de satisfer els que busquin una novel·la negra, però que pot enganxar completament aquells que, tot i apreciar la novel·la negra, busquen una cosa més complexa que aquesta.