N’heu sentit mai a parlar, del dilema de l’eriçó? En sentir fred, els eriçons miren d’acostar-se als seus congèneres a una distància prou prudencial per no punxar-se entre si, però prou receradora per no morir congelats. A tota una generació de catalans, aquesta paràbola d’Arthur Schopenhauer ens va arribar passada pel sedàs de l’Hideaki Anno i la seva obra mestra Neon Genesis Evangelion. Aquest mes he tornat a pensar-hi, en aquest dilema, quan vaig veure que la Rosalía va celebrar Halloween disfressada d’Asuka Langley, un dels personatges d’aquella sèrie de dibuixos animats japonesos. Si el dilema de l’eriçó era una metàfora de les relacions socials —no podem viure sense elles, però com més properes són, més fàcil és que el conflicte s’hi manifesti—, la paradoxa interna que m’ha generat veure la Rosalía amb aquesta fila, pèl-roja i d’embolcall cuir grana, té una naturalesa força semblant. Que l’artista nostrada amb més influència internacional hagi triat una sèrie que, per espai-temps, va haver de consumir a través de la televisió pública catalana, em provoca un caliu efímer, perquè una certesa plena de punxes me l’arrabassa d’una fiblada: ni la Rosalia, ni tu, ni jo podem tornar a veure Neon Genesis Evangelion en català.
Rosalía, tu i jo
Bé: no és cert del tot. La Rosalía, tu i jo podríem veure Neon Genesis Evangelion en català si un dels tres tingués la sèrie en Blu-Ray. La distribuïdora Selecta Visión va posar-ne a la venda una edició de col·leccionista que cuida tots els detalls, excepte un: el remasteritzat de l’àudio en català és ple d’interferències i errors, si el comparem amb el que es va emetre per televisió. La Rosalía, tu i jo podem decidir engegar-los, i mirar de buscar la sèrie en una plataforma de vídeo a demanda. Netflix en té els drets, però quan la Rosalia, tu i jo revisem les opcions d'àudio que ens ofereix la filial espanyola de la plataforma, només hi trobem altres llengües cooficials de l’estat, com tothom sap que són el portuguès, l’italià, el francès, l’alemany i l’anglès. La versió en espanyol hi té dues opcions de doblatge: l’espanyol d’Espanya i l’espanyol llatinoamericà. Rauw Alejandro ens demana posar aquesta última, i hi accedim, perquè la Rosalía n’està enamorada, i tu i jo ho estem d’ella. Mentre la parella és al sofà fent-se moixaines —i encara rai, que no Hentai—, tu i jo ens parapetem rere els coixins i fem una cerca ràpida a Google. I bingo.
En desús estan els discos de vinil, els mitjons llargs als turmells joves i els plats rodons als restaurants del Born. El desús no és més que un estat de bellesa en pausa, esperant que algú torni a prémer play
Perquè Rauwsalia, tu i jo podríem veure Neon Genesis Evangelion en català si un dels tres tingués instal·lat l’eMule, un programa de descàrregues creat ara fa vint anys i en desús des de fa una bona dècada, quan plataformes com Netflix o Spotify van fer-s’ho venir bé per imposar-se com a alternatives de qualitat que escapcessin l’estraperlo il·legal de continguts digitals. No passa res, però, per estar en desús. En desús també estan els discos de vinil a 33 revolucions, els mitjons llargs als turmells joves i els plats rodons als restaurants del Born. El desús no és més que un estat de bellesa en pausa, esperant que algú torni a prémer play. Jo ho faig: premo play i el podcast Puja al puto robot! comença a reproduir-se. Comandat per Ofèlia Carbonell i Oriol Estrada, aquest programa de ràdio sobre cultura manga i anime dedica el seu segon episodi precisament a Neon Genesis Evangelion. Mentre jo m’escolto l’Ofèlia i l’Oriol, i la Rosalía i Rauw Alejandro festegen, tu fas mans i mànigues per descarregar l’eMule. ¿De debò només amb aquest programari vintage, i els enllaços de webs de les quals escriure aquí el nom seria exposar-les a la lògica punitiva, és possible escoltar en Shinji, l'Ikari, la Misato i la Rei parlar en català amb un àudio que no trontolli?
Un món que s’acaba
Rosalía i Rauw capcinegen arraulits al sofà. Tu te n’has anat al llit, fins al capdamunt que el sistema operatiu rebutgi totes les versions d’eMule que has mirat d’instal·lar-hi. Puja al puto robot! es fon als meus auriculars. El podcast és meravellós, però no pas l’únic a divulgar la cultura manga, i de fer-ho en català: programes com El Racó del Manga o Mangazín Podcast ja havien fet forat. Si fa 30 anys, quan la febrada de Bola de Drac va pujar-nos sense que hi hagués marxandatge de la sèrie enlloc, la canalla autoorganitzada va generar un mercat paralegal de fotocòpies, ara és justament al contrari: l’ecosistema català al voltant de l’animació i el còmic japonès cada cop és més madur i ric, però el que ens manca són molts dels objectes gravitacionals al voltant dels quals fer-ho girar tot. I no estem parlant —només— d’una dèria otaku o d’un afer subcultural: Neon Genesis Evangelion ha influenciat i ha estat reivindicada per personalitats com el director de cinema Wes Anderson o com el dissenyador de moda Jun Takahashi. Que la CCMA n’ofereixi el doblatge a preu zero i les distribuïdores i plataformes privades el malmetin o es facin l’orni fa que no trobi la paraula adequada per expressar què sento. Però la primera que em ve al cap és «Nuremberg».
Que la CCMA ofereixi doblatges a preu zero i les plataformes privades es facin l’orni, fa que no trobi la paraula adequada. Però la primera que em ve al cap és «Nuremberg»
Ningú em diu que em calmi, perquè tothom —la Rosalía, Rauw i tu— ja dorm. La pantalla continua reproduint Neon Genesis Evangelion. És el penúltim capítol: The ending world. Un món que s’acaba. Si la suspensió de la incredulitat no ha fet el fet, potser no et creuràs que ara mateix sigui en un sofà amb la Rosalía i Rauw Alejandro. Això, tampoc t’ho creuràs: en estat de vigília, obro Google, teclejo «netflix català chrome» i faig clic al primer enllaç de la cerca. És una extensió. L’instal·lo i, a través d’ella, torno a accedir a la plataforma de vídeo a demanda. L’extensió ha silenciat l’àudio automàticament, però malgrat això puc sentir la música de l’entradeta. La cantarella en japonès fa que la Rosalía obri un ull. L’entradeta clou i Un món que s’acaba, quina paradoxa, comença. Això tampoc t’ho creuràs: ara, els personatges parlen en català. «Gaudeix dels doblatges en català que Netflix no incorpora», diu la descripció de l’extensió. La Rosalía s’incorpora i esbatana els ulls. «Aquesta extensió no està creada, ni patrocinada, ni avalada de cap manera per Netflix», hi afegeixen. Des de la clandestinitat. Amb un pal i amb una espardenya. Què no ho hem fet sempre així? Urnes, paperetes, doblatges en desús: ¿què vols que protegim i fem aparèixer del no-res, avui?