Les seves llàgrimes, enmig d’una ovació de sis minuts després de la projecció al Festival de Venècia de The Whale, es van viralitzar fa uns dies. Feia 20 anys que el seu nom no apareixia als mitjans de comunicació amb aquesta intensitat. Va ser una superstrella als 90 i principis dels 2000, però Brendan Fraser (Indianapolis, 1968) va desaparèixer, pràcticament de la nit al dia, dels repartiments dels blockbusters de Hollywood i de les portades de les revistes. No és que deixés de treballar, però la seva presència es va difuminar i, com qui dia passa any empeny, el món va seguir girant i la seva figura va quedar aparcada en algun racó de les nostres memòries.

Va ser una superstrella als 90 i principis dels 2000, però Brendan Fraser va desaparèixer, pràcticament de la nit al dia, dels repartiments dels blockbusters de Hollywood i de les portades de les revistes

De tant en tant, el vèiem amb evident sobrepès i rigideses posturals en algun títol mediocre que omple catàlegs de les plataformes, o en alguna de les milers de sèries que s’estrenen cada setmana, com The Affair, Trust, Doom Patrol o l’estupenda Cóndor. I llavors, durant uns instants, i aliens als desgraciats esdeveniments que havia patit, ens preguntàvem què li havia passat. Era l’enèsima joguina trencada en la màquina devoradora de Hollywood? Fa uns mesos que corria un rum-rum que pronosticava un retorn sorollós. I Venècia ho ha confirmat: Brendan Fraser ha tornat a la primera plana amb un personatge allunyadíssim d’aquells que el varen convertir en una celebritat. No queda ni rastre del catxes de la divertidíssima George de la Jungla (una paròdia de Tarzan que el va disparar a la fama), ni del carismàtic aventurer de les tres entregues de The Mummy.

Brendan fraser the whale darren aronofsky
Brendan Fraser a The Whale

Brendan Fraser ha tornat a la primera plana amb un personatge allunyadíssim d’aquells que el varen convertir en una celebritat

A The Whale, drama signat per Darren Aronofsky (el director de Rèquiem per un somni o El cigne negre), l’actor nord-americà es posa a la pell d’un professor de literatura amb obesitat mòrbida atrapat al seu sofà, que tracta de reconnectar amb la seva filla, interpretada per Sadie Sink (més coneguda com a Max, la noia pèl-roja d’Stranger Things). Un relat aspre i emotiu amb rerefons humanista que s’allunya formalment de les visualment arriscades pel·lícules del seu director, situant l’acció en un mateix decorat, la casa del protagonista, que amb prou feines té cap mobilitat. Un personatge de quasi 300 kilos de pes que va obligar a Fraser a guanyar pes i a llargues sessions de maquillatge, fent servir uns prostètics convertits en, gairebé, un cos nou. Una aplaudidíssima feina que molts pronosticaven com a Copa Volpi veneciana (finalment se la va endur Colin Farrell per The Banshees of Inisherin) i que ha situat Fraser a totes les travesses per ser un dels candidats a Millor Actor a la propera edició dels Oscar.

Brendan Freaser ovacionat al festival de Venècia

Un relat aspre i emotiu amb rerefons humanista que s’allunya formalment de les visualment arriscades pel·lícules del seu director

Lluny, doncs, d’aquell paio atractiu, d’ulls com a plats, de músculs treballats (“de vegades em veia a mi mateix com un tros de carn amb potes”, deia en una entrevista) i tones de carisma, Fraser ha fet un camí de retorn canviant de disfressa. De fet, a la seva millor època professional ja havia demostrat certa capacitat dramàtica, amb projectes que trencaven amb la seva imatge, com Dioses y monstruos (1998), El americano impasible (2002) o l’oscaritzada Crash (2004). Però... quins van ser els motius de la seva desaparició sobtada? Trobem la resposta en una suma de factors: problemes seriosos de salut, un divorci traumàtic, la mort de la mare i ser víctima d’assetjament sexual.

A la seva millor època professional ja havia demostrat certa capacitat dramàtica, amb projectes que trencaven amb la seva imatge, com Dioses y monstruosEl americano impasible o l’oscaritzada Crash 

D’una banda, l’extrem compromís de l’actor el va dur a fer totes les escenes de risc que li permetien, en temps de mòmies i salts en liana. D’aquesta manera, entre dolors cada vegada més insuportables, es va trinxar un genoll i l’esquena, començant un periple mèdic que el va dur al quiròfan un grapat de vegades, també per un problema a les cordes vocals. Set anys d’anades i vingudes a l’hospital que van suposar una enorme despesa econòmica. Igual que el seu dolorós divorci, l’any 2009, amb Afton Smith: s’havien conegut a una festa a casa de Winona Ryder, s’havien casat al 1998 i tenien tres fills. La dècada horribilis es va rematar amb la mort de la seva mare, l’any 2016. Però encara no ho sabíem tot. L’any 2018, en una entrevista a la revista GQ, va veure’s amb forces per confessar com, 15 anys abans, havia patit l’assetjament sexual d’un periodista. Explicava Fraser que, en una trobada amb Philip Berk, president de l'Associació de Premsa Estrangera de Hollywood (l'entitat que lliura els Globus d'Or), aquest el va agafar d'una de les seves natges i un dels seus dits es va esmunyir fins a tocar-li l'anus. El mateix reporter narrava l'incident a les seves memòries With Signs and Wonders, però simplement reconeixia un pessic al cul, una broma pesada allunyadíssima de la versió del nostre home, que Berk negava categòricament. Brendan Fraser explicava a la xerrada amb GQ: "Em va fer sentir molt malament, indefens com un nen petit. Com si tingués una pilota a la gola. Creia que ploraria", explicava, reconeixent que va preferir callar per por que això marqués la seva carrera, i confessant que aquell episodi el va conduir a una forta depressió i a l’autorreclusió.

Brendan Fraser i Sadie Sink a la premiere de The Whale al festival de Toronto  / Foto: Eduardo Lima / EFE
Brendan Fraser i Sadie Sink a la premiere de The Whale al Festival de Toronto / Foto: Eduardo Lima / EFE

La resurrecció de l’adorable George de la Jungla és un fet, i un acte de justícia poètica per una estrella caiguda que podria aconseguir la redempció

Tot plegat va acabar suposant un pes massa insuportable per un Fraser que, ara i gràcies a The Whale, veu aturat a l’andana aquell tren que diuen que només passa una vegada. I compte, perquè això no acaba aquí: protagonitza Brothers, amb Peter Dinklage (el Tyrion Lannister de Joc de Trons) i Glenn Close, i forma part del repartiment del nou Scorsese, Killers of the Flower Moon, amb Leonardo DiCaprio i Robert De Niro. La resurrecció de l’adorable George de la Jungla és un fet, i un acte de justícia poètica per una estrella caiguda que podria aconseguir la redempció.