El Born Centre de Cultura i Memòria ha presentat un nou format de debat, Referències, que pretén portar a Barcelona les grans veus a nivell mundial del debat sobre la memòria. Cada curs, d'octubre a maig, sis grans personalitats del món de la literatura, de l'art, de la filosofia o de les  ciències socials, arribaran a la capital catalana per participar en jornades sobre diversos temes relacionats amb la memòria del passat. Avui aquest programa s'ha iniciat amb una primera experiència pilot, sota el tema "Mal de memòria", amb la presència de Marie-Claire Lavabre, del CNRS de París. Amb aquesta xerrada Lavabre ha volgut analitzar el boom de la memòria que es difon pel món sencer. Aquesta és una activitat promoguda pel Comissionat de Programes de la Memòria de l'Ajuntament de Barcelona i ha estat comissariada per Enric Berenguer i per Marta Marín-Dòmine, l'autora de Fugir era el més bell que teníem.

De què es parla quan es parla de memòria?

Lavabre, especialista en la memòria del comunisme, però també en debats teòrics sobre la memòria (per exemple, a l'Amèrica Llatina), ha dissertat sobre "Memòria i identitat col·lectiva". Ha destacat el paper cada cop més important de la memòria en la vida política: a França i a l'Estat espanyol, però també a l'Amèrica Llatina, a Sud-àfrica... Ha destacat que cada cop hi ha més cops minories que es neguen a identificar-se en la memòria majoritària. Però alhora, a destacat la confusió que hi ha en relació amb la memòria: "Quan es parla de memòria no se sap si es parla de l'efecte del passat sobre el present, o de l'efecte del present sobre el passat".

La memòria, un deure?

"Avui en dia tenim per arreu el debat sobre la memòria: sobre les dictadures, sobre l'esclavatge, sobre les migracions, sobre el colonialisme, sobre la discriminació de les minories, sobre les guerres civils, sobre el genocidi...", explica la historiadora del CNRS. Però Lavabre també ha volgut destacar que no tothom és d'acord amb la necessitat de mantenir la memòria, en l'anomenat "deure de memòria", ja que hi ha els que prefereixen el "pacte de silenci" per evitar els conflictes socials (tot i que apunta que el silenci no és l'oblit). Cal veure cap on evoluciona aquesta tendència, encara bastant recent. "El fenomen memorial és una realitat nova", apunta Lavabre, tot i que reconeix que l'ús polític del passat ha existit des de sempre.

Els primers del curs 2019/2020

Per al curs proper, les primeres sessions del Referències aniran a càrrec de Lydie Salvayre i Christian Laval. Salvayre, filla de republicans espanyols refugiats a França, va guanyar el Goncourt el 2014 amb No plorar (ed. Anagrama), una novel·la sobre la guerra civil i l'exili en què hi juga un paper clau el problema de la relació entre memòria i història. Al Born CCM hi parlarà d'un tema que coneix bé: "Literatura i memòria". El sociòleg Laval, especialista en Marx, ha escrit molt sobre la revolució soviètica; se'l coneix sobretot per un llibre escrit amb el filòsof Pierre Dardot: La sombra de octubre, 1917-2017, publicat en castellà per Gedisa. Laval parlarà, justament, de les llums i ombres de la revolució d'octubre.

Temps estranys

Ernest Belenguer, comissari de Referències, ha afirmat que debats com els d'aquest cicle, ara són més necessaris que mai, perquè recentment "hem viscut moments estranys", en què s'ha semblat retornar als discursos polítics dels anys 1930. Afirma que el negacionisme i el revisionisme han començat a formar part del centre del discurs polític i a contaminar el conjunt del debat polític i històric. Ha destacat la difusió del nacionalisme antisemita a països com Hongria, la rehabilitació de la figura de Pétain i del règim Vichy a França, o fins i tot la relativització de la figura de Mussolini a Itàlia... Ha recordat, malgrat tot, que "el negacionisme també és un exercici de memòria històrica".  A nivell català i espanyol ha destacat que en els darrers temps s'ha trencat el "pacte de silenci" de la transició i s'ha posat de manifest la nostàlgia del franquisme. Per a Berenguer aquests canvis dels nous temps "ens obliguen a canviar la nostra perspectiva sobre la història i sobre la memòria".