Podries dir alguna sèrie de dibuixos animats que s'emetés entre els 90 i els 2000 i que tingués a dones com a protagonistes? Segur que sí. I podries dir alguna sèrie de dibuixos animats que s'emetés entre els 90 i els 2000 en què les dones no depenguessin de factors aliens per completar o veure respectades les seves missions? Aquí la cosa canvia, i és que tot i que algunes sèries van guanyar reconeixement en aquella època per explicar històries des d'un suposat punt de vista femení, si rasquem una mica en la superfície és fàcil veure com l'empoderament es desmunta. Mentre sembla que les protagonistes dels dibuixos animats sempre aconsegueixen l'èxit al final de cada capítol gràcies a les seves pròpies capacitats, i així les ven la publicitat, en realitat sempre actuen sota els designis silenciosos d'una figura masculina o els seus actes es veuen reforçats per una aparença física que —oh, casualitat— és super normativa.
@elnacionalcat 🟣🟡 Què passa quan les noies són protagonistes dels dibuixos animats? 📺 Tot i que algunes sèries van guanyar reconeixement en aquella època per explicar històries des d'un suposat punt de vista femení, si rasquem una mica en la superfície és fàcil veure com l'empoderament es desmunta ▶️ No et perdis aquest nou vídeo on la @gambineando i l'@albadomingo___ revisen la cultura pop que hem consumit els millennials als anys 90' i 00's #elnacionalcat #revers #retrovisorpop #90s #00s #masclisme #tiktokcatala #estiktokat ♬ original sound - El Nacional.cat
Espies de veritat (Totally spies en la seva versió original), per exemple, pot semblar a priori una sèrie molt feminista: mostra a tres dones fortes i empoderades que són espies i que han de resoldre misteris i casos en cada capítol. Però treballen sota les directrius del clàssic sistema patriarcal, i és que segueixen les ordres d'en Jerry, el seu cap. És més: en la majoria de capítols, quan la Sam, l'Alex i la Clover estan a punt d'acabar una missió de manera brillant, sempre arriben ell i el seu equip d'homes per executar l'últim acte decisiu i derrotar els enemics.
La norma que s'ensenyava implícitament era clara: que les dones sempre necessiten la guia i l'aprovació masculina per desenvolupar les seves missions, i que com a dona és igual l'esforç i la feina que facis, que sempre hi haurà un home que s'endurà el mèrit públic que et mereixes tu. De fet, aquesta invisibilització també passava a Inspector Gadget. Tot i que la sèrie va d'un detectiu cyborg que disposa de tot un seguit d'artefactes per desarticular l'organització MAD, la que sempre acabava resolent tots els conflictes és la seva neboda adolescent Sophie. I òbviament sense endur-se cap reconeixement.
🟠 Quan una ja és multitud: la Síndrome de la Barrufeta als dibuixos animats
Cosificació i sexualització en els dibuixos animats
Però no només és el què, també és el com. Més enllà de la superioritat moral i física que s'atribueix als protagonistes masculins en detriment de les dones, també hi ha una diferència abismal en la mirada que reben elles i les expectatives que es creen al voltant de les heroïnes de les sèries de dibuixos animats. Les característiques físiques o la manera en què interactuen amb el seu entorn, amb marcats atributs associats a la feminitat, passa a un primer pla inclús per damunt de l'argument. Es veu molt clar a Sailor Moon: no és tan important que les quatre noies protagonistes tinguin poders màgics i actuïn com autèntiques heroïnes, si no que siguin estilísticament super normatives, tinguin l'habilitat innata de poder agradar als nois i se sexualitzi perillosament els seus cossos tot i ser menors d'edat.
Un exemple complex és el que es troba a Ranma ½, la sèrie en què un noi es converteix en noia quan es mulla amb aigua freda després d'haver caigut en un estany maleït. El que podia semblar una picada d'ullet i un pas endavant en quant a referents pel col·lectiu trans és en realitat una feminització forçada. Aquest concepte fa referència a la idea d'imposar el rol de gènere d'una dona a un home com una broma de mal gust o com una maledicció.
Que en Ranma representi les dues cares d'aquest binarisme de gènere fa que es puguin veure perfectament tots els estereotips associats a homes i dones
En aquest sentit, durant tota la trama, en Ranma busca la manera de curar-se per deixar de convertir-se en dona, i els moments de més tensió a la sèrie passen quan veu que potser no tornarà mai més a ser un home al 100%, demostrant que, per ell, ser una dona és una ridiculesa que afecta la seva virilitat. Però, a més, la possibilitat que en Ranma representi les dues cares d'aquest binarisme de gènere fa que es puguin veure perfectament tots els estereotips associats a homes i dones. Mentre el que s'espera d'ell és que sigui fort, dur i valent per convertir-se en un gran mestre d'arts marcials, d'ella s'entreveu que només és apte per casar-se i ser un subjecte passiu que agradi els homes.
Ja ho veus: potser els teus referents no són tan bonics com els recordaves. De tota aquesta toxicitat neix Retrovisor pop, la secció audiovisual fast-food d'ElNacional.cat que revisa la cultura pop que hem consumit els millennials als anys 90' i 00's. Aquí trobaràs tots els vídeos.