La Plataforma per la Llengua, l'ONG especialitzada en la defensa del català, ha presentat avui el seu InformeCAT, en el que presenta, any a any, un perfil de la situació d'aquesta llengua. No es tracta d'un estudi científic, sinó d'un recull de dades diverses, diferents cada any, que ajuden a perfilar l'evolució del coneixement i l'ús del català. A l'informe 2017, el sisè que es realitza, es constata un cert avenç del català, en bona part com a conseqüència dels canvis de govern al País Valencià, a l'Aragó i a les Illes. El president de la Plataforma, Òscar Escuder, ha apuntat que el català és una anomalia, perquè no hi ha cap altra llengua pel seu nombre de parlants i per la seva producció cultural, que estigui tan desprotegida. I acusa al govern d'Espanya d'incomplir els tractats lingüístics que ha signat (França ni tan sols els ha acceptat). Afirma que el problema del català no ve dels nouvinguts, sinó de les pressions dels governs que l'haurien d'emparar i no només no ho fan, sinó que l'ataquen.

Més gent parla i entén el català

Les dades de la Plataforma apunten que el català avança en parlants a tots els territoris. Al País Valencià la situació del català va tocar fons el 2010, però des d'aleshores hi ha un ascens de la gent que el parla i que l'entén; a les escoles creix també la presència del català. A Andorra també augmenta el nombre de famílies que tenen el català com a llengua principal. A les Illes el català tendeix a consolidar-se: hi ha molta més gent que parla en català amb el seu fill (41,7 %) dels que ho feien amb els seus pares (36,5 %). A la Catalunya Nord ha augmentat el nombre de parlants en nombres absoluts, en 8.000 parlants, tot i que percentualment hi ha una lleugera disminució del català (però hi ha un gran nombre de famílies que demanen que el català s'ensenyi a l'escola). En canvi, a la Franja el català tendeix a estancar-se. La  Plataforma afirma que amb aquestes dades es demostra que la voluntat dels ciutadans és que el català ampliï la seva presència en la societat.

Notícies positives

En el camp de la cultura, la Plataforma ofereix notícies positives. Hi ha un increment de l'assistència a espectacles en català: el 2016 un 59,5 % dels catalans havien vist un espectacle en català, front un 51,4 % del 2015 (malgrat tot, en general en aquest àmbit hi ha molt més consum en castellà que en català, sobretot per l'impacte del cinema en castellà). També valoren positivament que en el món de l'edició hagi crescut el nombre de títols publicats en català, que hagi crescut la facturació d'aquest sector i que la literatura juvenil i infantil catalana hagin protagonitzat la Fira del Llibre de Bolonya. La Plataforma valora positivament el fet que la nova gramàtica catalana sigui més receptiva a les diferents variants lingüístiques del català, perquè pot facilitar la consolidació de la llengua als territoris on la situació és més complexa.

El pitjor

Plataforma per la Llengua detecta alguns punts del territori on el coneixement de català és molt baix. A Santa Coloma de Gramanet, només un 50,7 % de la gent sap parlar català; a l'Hospitalet del Llogregat, un 54,7 %; a Cornellà, un 57,2 %; i a Lloret de Mar, un 57,3 %. En el món de l'empresa la situació també és complexa: el 90 % dels productes que es comercialitzen són il·legals, perquè vulneren el Codi de Consum en el seu apartat referent a l'etiquetatge, que estableix que des del 2011 que tots els productes han d'estar etiquetats en català. Hi ha empreses com Playmobil o SEAT que no accepten res en català: SEAT té una web en estonià, per tan sols 1,2 milions de parlants d'estonià, però no té web en català, malgrat tenir la seva seu a Catalunya. I hi ha empreses online, com TripAdvisor, que no permeten ni fer comentaris en català. Tampoc Amazon té el web en català, però la Plataforma espera poder pressionar-los, tot aprofitant que s'instal·len al Prat.

On l'Estat bloqueja

Plataforma per la Llengua denuncia que en l'àmbit de la justícia és on el català està pitjor. Només un 8% de les sentències es dicten en català (fa uns anys aquest percentatge va arribar a situar-se en torn al 25 %), i dos terços dels advocats que usen habitualment el català han estat pressionats perquè no l'usin. El català no és requisit per treballar als jutjats, i Plataforma afirma que en el món de la Justícia, que depèn de l'Estat, estem pitjor que fa anys. Per la seva banda, també es detecta un retrocés a Hisenda, que elimina el català en molts dels seus formularis i manuals. El govern de Rajoy, fins i tot en funcions, va aprovar 62 normatives que discriminaven el català. També continua havent-hi casos de ciutadans sancionats per agents de les forces de seguretat i funcionaris per parlar en català.

Evolució lenta

Òscar Escuder ha assegurat que els canvis en les qüestions lingüístiques són lents i que, per tant, encara queda molt per millorar. Per tant, assegura que a la Plataforma li queda molta feina. El president de la Plataforma apunta que "hem de ser optimistes" perquè "la situació poc a poc va millorant en la major part dels àmbits". Escuder afirma que, malgrat tot, es nota que "no tenim un Estat a favor del català". Mentre l'Estat no reacciona, Plataforma intenta motivar els parlants, i per això ha estrenat una web, estimoelcatala, amb un joc interactiu per sensibilitzar sobre la situació del català.