Hem anat veient mots curiosos de la Catalunya Nord; avui en veurem del camp gramatical. Per exemple, els nord-catalans fan la negació exclusivament amb pas (igual que el francès modern): Sé pas on és en Maties (per No sé pas on és en Maties); Puc pas recossirar el bestiar (per No puc vigilar el bestiar). I si volen afegir la idea de 'més' en frases negatives, interrogatives o hipotètiques, diuen pus en comptes de més, evolució del llatí plus (Puc pas pus! significa No puc més!).
Per a referir-se a un moment anterior és freqüent dir abantes, sobretot entre els gitanos de Perpinyà (aquesta forma també es troba a l'Empordà i la Cerdanya). I per a referir-se a un moment posterior tenen la forma emprés (que també es troba per les comarques gironines). En les seves recerques lingüístiques, Pasqual Tirach (1997) transcriu una entrevista a un habitant d'Angostrina, que reporta les cases del poble, i va enumerant-les posant emprés 'després' entre nom de casa i nom de casa.
Per a delimitar la part d'un conjunt, el català general diu només, sols o solament. Els nord-catalans diuen fora (que) i reque. Per exemple, Al sopar fora vindrà el pare, pas la mare i Ella reque menjarà caragols i deixarà la carn. Gemma Gómez Duran, en la seva Gramàtica del català rossellonès (2016), recollint explicacions d'altres estudiosos, explica com s'ha generat aquest significat del mot fora: a partir de frases negatives com Aquest nen no menja, fora pa (o sigui, l'únic que menja és pa).
També hi han francesismes i occitanismes
La paraula cop té protagonisme en la parla nord-catalana. Així, l'expressió cop i cop de significa 'a força de, fent molt (una cosa)' (Cop i cop de tustar, va trencar la porta). I quan dues coses passen alhora, o quan algú fa quelcom juntament amb algú altre, sorgeix l'expressió a l'encop (Tots dos van entrar a l'encop). Aquesta darrera expressió també es diu en occità. De fet, en la parla nord-catalana es troben paraules de l'occità i del francès. Així, un rossellonès sol dir emplegar, coincident amb l'occità, pel que al sud diuen emprar, usar, utilitzar o fer servir.
La influència del francès es troba arreu. A la Catalunya Nord sentireu me pel que altres parlars diuen però (Jo vinc de lluny, me tu vens de més lluny, encara!). Segurament és un calc del francès mais (que significa això mateix i que es pronuncia idènticament a com ho diuen els nord-catalans). A la Catalunya Nord, però, també sentireu la forma original catalana, mes (avui es troba pel Pallars Sobirà i per Mallorca).
De manera semblant, en català del nord el cotxe és anomenat vutura (del francès voiture); la benzina s'anomena essència (del francès essence).; per al despertador diuen revell (del francès réveil); i l'estació de tren o bus és anomenada gara (del francès gare). Per cert: l'any 1965, la gara de tren de Perpinyà va ser considerada per Salvador Dalí el centre del món, i actualment hi ha un cartell enorme a la façana oest de l'esmentada estació amb aquest text. (Agraeixo la informació facilitada per Idali Vera Grau.)