TV3 estrena aquest divendres, a les 21:55, la pel·lícula Pau, la força d'un silenci, en què explica un episodi de la vida del genial músic, del període en què vivia exiliat a Prada de Conflent. Pau Casals, que era catalanista i un ferm antifranquista, confiava en què a la fi de la II Guerra Mundial les potències democràtiques guanyadores del conflicte acabarien amb el règim de Franco i restaurarien la democràcia a l'Estat espanyol (tal i com havien afirmat durant la guerra). En veure que els aliats no acomplien la seva promesa, Casals va prometre no tornar a tocar en públic i es va dedicar, només, a donar classes de música.
La pel·lícula
A la pel·lícula, dirigida per Manuel Huerga i protagonitzada per Joan Pera, en el paper de Pau Casals, també hi intervenen Nao Albet, Carme Sansa i Marc Cartes. És una coproducció de TV3, Minoria Absoluta i Euskal Telebista, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Centre National du Cinéma et de l’Image Animée, la Région Occitanie i Slot Machine.
Un home compromés
Pau Casals (el Vendrell, 1876 - San Juan de Puerto Rico, 1973) va ser un home que va defensar fermament la llibertat del seu país; per això fins i tot va estar a punt de ser nomenat president de la Generalitat a l'exili. Però també va ser un home que va defensar sempre la llibertat i la pau al món. JF Kennedy, com a president dels Estats Units, el 1963 li va imposar la Medalla de la Llibertat. El 1971 Casals va composar l'Himne de les Nacions Unides. En la primera audició d'aquest himne, a la seu de l'organització, va fer un emotiu discurs en què va fer una defensa de la catalanitat. El seu oratori El pessebre va esdevenir tot un himne a la pau en els difícils temps de la guerra freda, un període en què Casals va lluitar contra les armes nuclears. Sempre va rebutjar actuar als països que no respectaven els drets humans. Fins i tot va ser candidat al premi Nobel de la Pau.