Christian Quirante és Alizzz. Potser ja sabeu qui és perquè és el productor de C. Tangana i l’any passat també va ser el guanyador de tres premis Grammy. O potser encara no sabeu qui és ni què és el que fa. I, si és així, li haurem de donar la raó quan ens retreu el poc reconeixement que té a casa nostra després de ser mundialment reconegut per la seva feina. De fet, actualment és considerat un dels millors productors globals del panorama musical internacional.

Amb la publicació de la seva última cançó, Que pasa nen, Alizzz reivindica el Baixllu i alhora qüestiona el que ell considera “l’elit cultural catalana” i ho fa a través d’un català sense miraments, un català que necessita ser expressat així, tal com raja. Un català que qualsevol purista titllaria d’incorrecte o de poc normatiu, de massa contaminat o simplement d’un català inadequat. I si aquest català és alguna cosa, és precisament adequat.

Un català que qualsevol purista titllaria d’incorrecte o de poc normatiu, de massa contaminat o simplement d’un català inadequat. I si aquest català és alguna cosa, és precisament adequat

Hem de ser capaços d’anar més enllà de les qüestions ortogràfiques i morfològiques de la llengua. Hem de voler entendre aquest català, tal com —només els qui vam voler— vam entendre el cumpleanys de la Rosalía. La cançó està farcideta de referències, picades d’ullet, i, en definitiva, provocacions: “soc un xoni, un ignorant, un xarnego de perifèria”, i fins i tot hi podem trobar la Jeni empoderada plantant cara als Catarres. Alizzz ha transformat la necessitat de ser reconegut i valorat al panorama cultural i musical català. I no només ha transformat aquesta necessitat, sinó que n’ha fet bandera i un motiu d’orgull que sembla dir-nos: “soc del Baixllu, visc a Castefa. I què?”

Alizzz ha transformat la necessitat de ser reconegut i valorat al panorama cultural i musical català

“Em sento la Chanel, català de segona”, “no em malinterpreteu, això no va d’idioma”. Alizzz s’ha sentit exclòs de l’star system de la música en català i tal com ell mateix diu, el motiu d’aquesta exclusió no és pas la llengua. Doncs benvinguda sigui qualsevol música feta en català! Perquè tal com ho veu una servidora, fer música en català avui dia ja és tota una declaració d’intencions i suposa un posicionament per l’artista en el panorama musical, sigui quin sigui el panorama: català, espanyol o internacional. Així que valorem aquest posicionament i aquest gest que molts altres artistes no faran mai, siguem agraïts com ho vam ser amb 'Milionària' i no siguem tan torracollons: no busquem el barbarisme i la incorrecció i centrem-nos només en la importància de la creació de referents musicals en català i en la transcendència que un productor musical del nivell d’Alizzz escrigui, canti, produeixi, es comuniqui i, en definitiva, es reivindiqui en català.

Alizzz s’ha sentit exclòs de l’star system de la música en català i tal com ell mateix diu, el motiu d’aquesta exclusió no és pas la llengua

Els artistes del Baixllu i el Baixllu són cultura, cultura catalana. I si no us sembla bé, si no hi esteu d’acord, m’obligueu a acabar aquest article tal com el començava: tornant a donar la raó a Alizzz quan us canta això de “vosaltres soneu avorrits i estirats”.