Edicions 62 publicat el primer volum de l’edició crítica de les obres de Josep Carner: Llibres de poesia, 1904-1924, a cura de Jaume Coll. S’ha previst que les obres completes, finalment, agrupin vuit volums, dels quals quatre consagrats a la seva poesia (alguns d’ells, com el present, dividits en diversos toms).  En aquest tom ens presenten 726 poemes de la primera època de Carner, abans no marxés de Catalunya (va sortir primer com a diplomàtic i després es quedaria a l'exterior, a l'exili, fins a la seva mort).

Una tasca imprescindible

Amb aquesta iniciativa Edicions 62 pretén col·locar Carner al nivell dels grans escriptors en llengua catalana que gaudeixen d’una edició acurada de les seves obres completes, com Joan Maragall, J.V. Foix, Salvador Espriu, Carles Riba... El 1968 Selecta va editar el que es va presentar com les  “Obres Completes” de Carner, però en aquesta obra no hi és tot, i el que hi ha no es presenta de forma adequada. Jaume Coll, marmessor literari de Carner, ho qualifica, directament, de disbarat. La publicació de l'Edició crítica de l'obra de Josep Carner es presenta, doncs, com una tasca pendent de normalització de la literatura catalana. “Carner havia estat molt maltractat a nivell editorial”, confessa l’editor Jordi Cornudella, que afirma que calia resoldre aquest problema. Jaume Coll ha recordat que, fins a la guerra civil, Carner va ser “el poeta nacional de Catalunya”; i Cornudella ha afegit que es tracta del “clàssic de la literatura catalana del segle XX”.

Reivindicació d’un personatge

Jaume Coll considera que Carner (Barcelona, 1884 – Brussel·les, 1930) ha estat molt mal explicat i massa estereotipat. Segons Jordi Cornudella, tot i que hi ha un clixé que el considera un poeta “antic i antiquat”, a l’època era considerat un poeta modern, i fins i tot escandalós: “Escrivia més modern que molta gent d’aleshores”. I destaca que és un poeta que sempre anava a la recerca de noves fórmules d’escriptura, que mai no es va estancar, i que per això, justament, refeia una i altra vegada els seus poemes.

Elitista i popular

Segons Cornudella, Carner era, sobretot, un dandy: “Un senyor de bona planta que vestia molt bé, que menjava molt bé i que fumava els cigars més cars que hi havia a Barcelona”. Era conegut per la seva “exuberància verbal” i pel seu “gran poder d’imaginació", que associava a un gran sentit de la ironia. Era un autor que tenia una gran complicitat amb els lectors de la seva època, com es pot veure en els seus poemes polítics de crítica als enemics de la Lliga, que publicava en diaris i que, a l’època, eren molt populars. Cornudella destaca la vigència de Carner, a qui ha definit com “gran especialista en la humanitat”; afirma que qualsevol lector, avui en dia, pot trobar versos de Carner que l’interpel·lin directament. Cornudella ha reafirmat que Carner és un dels grans de les lletres catalanes: “Tenim una gran sort que un senyor com aquest hagués escrit en la nostra llengua”.

15 anys de feina

Les primeres converses entre Cornudella i Coll per a la publicació de les obres completes de Carner es van produir fa 30 anys. Però el projecte actual es va endegar, en realitat, el 2001: Jaume Coll ha passat 15 anys per preparar el tom que ja s’ha editat. S’ha passat centenars d’hores consultant diaris, copiant poemes a mà, explorant biblioteques... Els que el coneixen el defineixen com un home tossut i apassionat, que no ha dubtat en dedicar molts anys a aquesta tasca i a superar els múltiples obstacles que s’han interposat en la publicació d’aquest volum.

Carner per a carneristes i per a no carneristes

La Edició crítica de l’obra de Josep Carner parteix d’un tractament dels textos molt rigorós, amb un aparell filològic molt acurat. Està pensada per als grans especialistes, perquè puguin trobar de forma fàcil tots els textos de Carner i informacions complementàries. Però també està concebuda de tal forma que un lector a qui no li interessi la crítica textual pugui accedir a Carner sense entrebancs. Els simples curiosos poden llegir amb comoditat els diferents poemes, i si volen, en les notes de l’editor, clarament separades del text, poden obtenir moltes dades addicionals, com la història de cadascun dels poemes de Carner: si l’havia presentat a concursos, si l’havia publicat, si l’havia copiat a la seva correspondència personal...

L’obra de la Seu

Trigarà molt a disposar-se del conjunt d’aquesta edició crítica. De moment, Edicions 62 preveu treure el segon tom d’aquest volum el proper hivern. El conjunt de la publicació, que tindrà més de 10.000 pàgines, pot estar llest, com molt aviat, en una dotzena d’anys. L’obra de Carner és gairebé inabastable: va escriure uns 2.000 poemes, i de molts d’ells en va fer diverses versions: cada cop que els tornava a publicar els perfeccionava.

Amb el català de Carner

Coll i Cornudella han decidit publicar els poemes editats abans de l'aparició de la normativa fabriana tal i com els havia publicat Carner. És a dir, han rebutjat adaptar l’ortografia de l’època a l’ortografia moderna, com s’ha fet en d’altres obres d’aquest tipus. Cornudella creu que l’adaptació ortogràfica és una traïció al text primigeni, i ha apuntat que “el lector no és idiota” i que entén perfectament que el català no sempre s’ha escrit igual. I ha apuntat que és ridícul

Les claus d’una publicació

Coll i Cornudella asseguren que la publicació de l’Obra Crítica permet descobrir un nou Carner. Per exemple, ha permès tornar a descobrir la ingent obra en prosa de l’autor, que va ser un dels articulistes més famosos i influents de la seva època. Cornudella afirma que volen aprofitar la tasca acadèmica d’aquesta edició crítica per apropar Carner al públic mitjançant la publicació d’altres textos de Carner, en edicions més populars.