El periodista i escriptor Xavier Bosch torna a les llibreries amb Nosaltres dos, una novel·la que l'editorial Columna vol convertir en un dels fenòmens literaris d'aquest Sant Jordi (i que també publicarà, en castellà, Planeta). L'editor espera que Bosch repeteixi l'èxit de la seva darrera novel·la, Algú com tu, que va guanyar el premi Ramon Llull el 2015 i que va arribar a vendre 60.000 exemplars en català, a més a més de les traduccions (convertint-se en un dels premis Llull més venuts). Però si Algú com tu era una obra sobre l'amor, Nosaltres dos fa referència, sobretot, a l'amistat. Una amistat entre un home i una dona que es perllongarà durant més de 30 anys, però amb un element continu de complexitat derivat de l'atracció sexual no resolta. De fet, el mateix autor afirma que l'obra no deixa de ser una reflexió sobre la vella pregunta sobre si és possible l'amistat entre un home i una dona, i si el sexe pot destruir l'amistat entre ambdós.

Xavier Bosch - Sergi Alcàzar

Xavier Bosch es fa gran

Xavier Bosch dedica aquest llibre a Francesc Garriga Barata, que va ser el seu amic durant dècades, i que va morir el mateix dia que a Bosch li van comunicar que havia guanyat el Ramon Llull. La seva mort va obligar al periodista a replantejar-se la importància de l'amistat. Bosch, que ha acomplert 50 anys, confessa que en certa mesura aquesta novel·la és fruit de la reflexió sobre el pas del temps en arribar a una edat en què "ja ens queda menys per viure del que hem viscut", però també una edat en què "posem el marcador a zero", perquè "tenim la sensació que val la pena viure la vida". Una edat, en què, malgrat tot, cal abordar ja la presència de la mort. Bosch, que fa un cant als cinquanta, com "l'edat jove de la maduresa", també vol fer un homenatge a la dona madura: “Crec que  la societat com la hem muntat és injusta; als cinquanta anys les dones sembla que es vagin convertint en invisibles”. Bosch reivindica, a la seva obra, que una dona als 50 o als 60 pot continuar essent atractiva. I la seva protagonista, la Laura, és una dona que als cinquanta continua essent "atractiva i desitjable".

Novel·la en tres temps

La novel·la enfronta a dos personatges prou diferents: en Kim Ráfales, un noi de família bé, bastant frívol, fill d'un hoteler del Passeig de Gràcia, i la Laura, una noia de Banyoles, fresca i despreocupada. Els dos nois es coneixen el 1984, quan estudien a la facultat de Traducció de l'Autònoma i han de fer un treball junts (triaran com a tema Frankenstein, de Mary Shelley, un monstre que té emocions però que no sap gestionar-les). Quan es coneixen són dos nois que ho tenen tot per fer, que se senten lliures, perquè la vida no els ha posat a prova. Tornaran a trobar-se el 2000, quan estan en procés de formar una família i de consolidar el seu futur. I després de 15 anys sense contacte es tornaran a trobar el 2016, quan acompleixen els 50 anys, en un hotel de Barcelona, el hotel Rafaeli, de la família d'en Kim. Al llarg de tot aquest període, els dos protagonistes aniran aprenent a gestionar les seves emocions i acabaran per saber què és allò que realment és important per a ells.

Xavier Bosch - Sergi Alcàzar

Glamour

Bosch, a la seva novel·la, reserva un paper important a la ciutat de Barcelona: el Passeig de Gràcia, Ciutat Vella, l'Hotel Vela... Dedica especial atenció a alguns escenaris que va visitar amb el seu amic Francesc Garriga. Assegura que llegint la seva novel·la es pot entendre perquè tants estrangers volen visitar Barcelona o instal·lar-se a passar-hi una temporada. També hi ha alguns escenaris estrangers, de llocs que Bosch aprecia, com Londres, o Austràlia... Però un dels escenaris principals de la novel·la és l'hotel de la família Ráfales. I ho és perquè, per a Bosch, "els hotels són llocs on hi passa de tot", i constitueixen, "la metàfora perfecta de la vida". Però, a més a més, als hotels es cuiden tots els detalls, i donen glamour a totes les experiències. "Les pitjors experiències, amb el glamour d'un hotel, queden suavitzades", afirma Xavier Bosch.

Amics per sempre

Nosaltres dos és una celebració de l'amistat. De l'amistat profunda, perquè per a Bosch, "els amics de Facebook no són amics". L'escriptor gosa afirmar que "L'amistat pot ser més permanent i profunda que l'amor". Segons l'autor, els bons moments passats amb els amics són "les gotes de mel de la vida". Ara bé, aquesta és una novel·la sobre el pas del temps, ja que per a Bosch, "no et banyes mai dues vegades al mateix riu". Amb el pas del temps, també hi apareix la mort d'algunes de les il·lusions. Però alhora, els personatges s'enriqueixen amb el pas del temps, amb les experiències viscudes.

Amb la vista posada en Sant Jordi

Xavier Bosch va obtenir molta popularitat amb les seves novel·les negres protagonitzades pel periodista Dani Santana. Assegura que si bé en la ficció aquest investigador havia aconseguit assabentar-se'n de qui havia provocat l'incendi del Liceu i que havia posat al descobert els afers criminals de les indústries farmacèutiques, però que després de que esclatés el cas Palau en la realiat té la sensació d'haver-se "quedat curt" en la ficció. Xavier Bosch espera amb il·lusió el Sant Jordi, perquè creu que per a l'autor el millor que li pot passar és el contacte directe amb els lectors: "Tinc ganes de mirar-los als ulls", afirma. Confessa que la primera vegada que va anar a celebrar aquesta diada com a autor només va signar 15 llibres, i que el 2015 va deixar de comptar quan en duia 800 signats. La seva editora confia en què aquest sigui un llibre de regal molt transversal, com altres llibres de l'autor, que són regalats per parelles, per pares i fills...