El pare del cineasta David Casademunt va morir quan ell era adolescent i recorda que va ser "una experiència terrorífica viure la seva malaltia i l'absència que provoca quedar-se sense pare". Aquest és el tema de què volia parlar Casademunt a El páramo, la cinta de terror que el director va estrenar en la passada edició del Festival de Sitges a la Secció Oficial Fantàstic Competició i que aquest demà, 6 de gener, dia de Reis, se suma al catàleg de Netflix.
Una presència misteriosa
Lucía i el seu fill viuen allunyats de la societat en un erm totalment desèrtic i tenebrós i han de superar la marxa del pare de la família. Viuen tranquil·lament l'espera fins que la seva por va augmentant per una presència misteriosa que sembla que els pot atacar en qualsevol moment.
El páramo és una pel·lícula sobre la por i mostra com conviure i créixer a través de la por
Diu David Casademunt que el seu llargmetratge de debut "és un film sobre la por i mostra com conviure i créixer a través de la por". Per fer-ho, situa la història al segle XIX, amb una petita família que viu en un paratge desert, i que serà assetjada per una misteriosa criatura que els posarà a prova.
Inma Cuesta, Asier Flores i Roberto Álamo són els protagonistes de El páramo
Una experiència terrorífica
Preguntat per l'origen de la història, Casademunt explica que va perdre el seu pare quan era adolescent i "va ser una experiència terrorífica viure la seva malaltia i l'absència que provoca quedar-se sense pare. Jo volia parlar d'això, d'unes sensacions que encara em costa verbalitzar amb paraules".
David Casademunt vaarribar a la conclusió que el cinema de terror servia per parlar d'aquesta "foscor" i d'aquests sentiments davant la mort del seu pare
Amb l'ajuda dels coguionistes Fran Menchón i Martí Lucas, van arribar a la conclusió que el cinema de gènere de terror servia per parlar d'aquesta "foscor" i d'aquests sentiments de Casademunt davant la mort del seu pare. Segons el cineasta, "en cinema, no cal ser literal amb les vivències pròpies, sinó que es poden agafar els codis del gènere de terror i narrar aquelles sensacions en una història basada, com en aquest cas, en un relat situat a mitjans del segle XIX en un erm".
La columna vertebral
El páramo, explica Casademunt, està narrada a través dels ulls d'un nen que viu amb els seus pares en una cabana en un erm. El director assenyala que el nen ha tingut una educació basada en la por perquè els seus pares també tenen por. "El nen, però, aprèn que si aconsegueix vèncer la por podrà créixer d'una altra forma".
El nen aprèn que si aconsegueix vèncer la por podrà créixer d'una altra forma
El director indica que la columna vertebral de la cinta és "la relació entre els personatges que interpreten Inma Cuesta i Asier Flores, mare i fill a El páramo. Reconeix que va ser un repte construir un film de 90 minuts centrat en aquesta relació, però "va ser més fàcil del que sembla". En el cas de l'actor jove Asier Flores, explica que el van ajudar dos 'coach', que li van explicar al jove actor els significat de cada escena.
Netflix estrena El páramo, el film de terror de debut del director català David Casademunt
Viatge cap a la decadència
L'actriu Inma Cuesta ha assenyalat que el film li ha permès aprofundir en un gènere amb el qual no havia treballat. "Soc una fanàtica del cinema de gènere i formar part d'aquest conte gòtic m'atreia molt i el que em va interessar més del personatge de la Lucia era el seu viatge cap a la decadència". Cuesta ha destacat que tot aquest viatge del personatge té a veure amb les malalties mentals i li interessava parlar-ne perquè és un tema, que a parer seu, està "molt estigmatitzat".
El páramo és un conte sobre l'amor i la falta d'amor i què els passa als éssers humans quan l'amor se'n va
A Roberto Álamo li va interessar que no fos un film de terror habitual. "No soc molt fan de les pel·lícules de terror i mai m'han atret especialment", ha dit. L'actor ha dit, però, que després de llegir el guió va veure que més que un film terror, era "un conte sobre l'amor i la falta d'amor i què els hi passa als éssers humans quan l'amor se'n va". Asier Flores ha dit que li va agradar que al principi del film el seu personatge tot li feia por i sempre volia estar amb la seva mare i al final, aprèn a ser valent i a estimar també a tota la seva família.