La producció musical del País Valencià està vivint un dels seus millors moments. La música valenciana està en auge a Catalunya. A tall d’exemple, les agendes culturals catalanes estan a vessar d’actuacions de grups com Zoo, Aspencat, El Diluvi, La Raíz, Auxili... Ja fa temps que la música valenciana té cabuda a Catalunya per la idea d’unir tot el territori idiomàtic, i això causa una bona rebuda.

“En aquests últims anys s’ha sincronitzat el moment polític català amb la naturalesa de la música en valencià”, afirma Ixent Sampietro, mànager de grups com Aspencat, Txarango i Els Catarres. Aquests són els motius d’aquest auge: el denominador cultural comú (la llengua) i el moment polític. “Aquest canvi polític al País Valencià ha fet que es valori més la música, i com a conseqüència que desperti l’interès de la indústria”, afegeix l’Ixent. Però, quins són els antecedents d’aquests grups? Quines són les claus de l'èxit entre el públic català? 

La Nova Cançó i l’ensenyament en valencià

No podem parlar de música valenciana sense fer referència a la Nova Cançó. Aquest moviment artístic que, en ple franquisme, va impulsar una cançó cantada en català als Països Catalans, va tenir com a protagonistes valencians Raimon, Ovidi Montllor i Al Tall. Aquest nou gènere es diferenciava del cuplet, el cant coral o les cançons de muntanya perquè convertia la música catalana en una reivindicació idiomàtica i cultural, en uns anys en què la cultura es relacionava amb el castellà. 

Amb l’arribada de la democràcia aquests autors van passar a estar més en segon pla i la cançó valenciana va perdre rellevància. Tot i això, als anys 80, amb l’explosió del rock català, es va reactivar el gènere gràcies a Acció Cultural del País Valencià. Es tracta d’una associació dedicada a la promoció de la llengua i la cultura del País Valencià, que va néixer l’any 1978.

La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), aprovada per les Corts Valencianes l’any 1983, fa cooficial el català a les escoles i planteja la normalització de la llengua. Sorgeix una primera generació educada en valencià. “La música és una peça més de la resistència que molts valencians hem construït durant els darrers anys. M’atreviria a dir que les escoles i mestres han sigut una de les ajudes més grans”, explica Kiko Tur, cantant d’Aspencat.

Un altre incentiu d’aquest boom de la música en valencià va ser la creació del Col·lectiu Ovidi Montllor l’any 2004. Des d’aleshores, cada any premien músics i cantautors valencians a l’entrega dels premis Ovidi Montllor. Alguns dels artistes més guardonats al llarg dels anys han estat Pau Alabajos, Orxata Sound System i Feliu Ventura.

Les claus de l’èxit a Catalunya

Un dels motius pels quals la música vinguda del País Valencià està en auge al Principat és la lletra de les cançons. Temes plens de reivindicació i missatges revolucionaris. El públic català s’identifica amb la música valenciana perquè la seva característica principal és que és contestatària. “Les lletres de les nostres cançons posen damunt la taula reptes socials i polítics”, afirma Kiko d’Aspencat.

“No hem d’oblidar que a València venim de més de 20 anys de govern amb el Partit Popular i desfer això i combatre la censura costa molt. Tot i això s’ha notat un canvi d’actitud envers la música i la cultura”, comenta Kiko. Aquest canvi ha causat que hi hagi un interès més gran per la cultura produïda al País Valencià i la seva difusió. “Abans, la música era més d’entitats, una iniciativa més del poble. Ara la indústria s’hi ha involucrat”, afegeix el mànager Ixent Sampietro.

Segons Andreu Ferre, baixista i vocalista d’El Diluvi, aquest èxit es deu al fet que entre pobles germans és molt fàcil identificar-se en tots els àmbits i més en el cultural. “Per context històric tenim moltes semblances. La música en català ha tingut grups molt reivindicatius, ara qui en té molts és València”, explica. Per la seva banda, Panxo, cantant de Zoo, reivindica que el més important de tot aquest moviment musical és normalitzar la música feta als Països Catalans: “No hi ha necessitat de parlar de música valenciana com si fos un gènere”.

Música lligada a la joventut

La música sempre ha anat lligada a la joventut, igual que l’esperit revolucionari. La gran majoria de seguidors d’aquests grups que ara estan en auge són molt joves. “Actualment, el capitalisme ho impregna quasi tot i els joves es deixen seduir per un estil de música que porta la contrària”, afirma Kiko d’Aspencat. La música d’aquests grups parla de llengua, revolució, masclisme i homofòbia, temàtiques molt llunyanes a les lletres de les cançons comercials.

Tot i això, aquests grups no pretenen liderar una revolució: “Ens agrada que la gent jove es senta seduïda per les nostres lletres o músiques, però no aspirem a liderar cap revolució. La revolució la intentem fer dia a dia i baix dels escenaris”, explica Panxo de Zoo. Malgrat això, tots els components dels grups amb els quals hem parlat coincideixen en el fet que actualment s’està vivint un període en què escassegen aquests ideals entre la joventut: “Les revolucions canvien, quan jo era jove no érem molts i ara encara n’hi ha menys. Per molts que siguem, sempre serem pocs”, comenta Andreu d’El Diluvi.

La música catalana és més naïf?

La música al País Valencià sempre ha estat reivindicativa i paral·lelament Catalunya fa temps que passa per un moment d’estètica més popera. “És possible que el jovent actual no se senti representat amb aquesta pop més naïf i vulgui més compromís i rebel·lia. Aquesta estètica es troba en la música que sempre s’ha fet al País Valencià”, explica Marc Isern, responsable de l'oficina de premsa i relacions públiques de Vibra, una empresa de gestió de grups de música.

Per la seva banda, Kiko Tur opina que el seu èxit a Catalunya és perquè aquí es trobava a faltar un discurs més combatiu en la música. “El consum cultural és una necessitat i aquí us feia falta música reivindicativa. Hi ha gent arreu dels Països Catalans i Espanya que la necessita”. Andreu Ferre hi afegeix: “Les lletres a València són directes, busquem un enemic i el colpegem”.

Què li depara el futur a la música del País Valencià?

La música produïda al País Valencià té el futur assegurat, segons Kiko Tur: “Aquí hi ha molt talent i el nostre èxit fa que molts adolescents ens vulguin imitar. Donem pas a les futures generacions de músics que ens agafaran el relleu. Creiem que el País Valencià té un ADN musical enorme i una creativitat molt especial. Estem ben orgullosos de ser part d'eixa primavera artística que vivim a casa nostra”, afirma Panxo del grup Zoo quan se li pregunta pel futur.

L’èxit de la música valenciana als Països Catalans depèn dels mateixos grups, de la indústria que han generat i del seu públic, que en segueix comprant discos i anant a concerts, explica Marc Isern. Dit això, és molt probable que l'èxit no sigui efímer, perquè el desig de molts valencians i catalans és el de tenir una cultura compartida, una cultura que doni el sentit de nació completa.