Quim Torra ha presentat aquest dijous el seu llibre Muriel Casals i la revolució dels somriures (editorial Pòrtic). Una obra que, segons el seu autor, "és el llibre que m'agradaria no haver presentat", perquè si es publica és a causa de la prematura mort de l'activista nacionalista, fa sis mesos. És, doncs, un llibre que es presenta com un homenatge a un personatge clau del procés sobiranista. Muriel Casals va accedir a la junta d'Òmnium Cultural el 2008, quan aquesta institució iniciava el seu gir cap a l'activisme per la independència. El 2010 va assumir la presidència de la institució i es va convertir en un dels rostres més coneguts de les organitzacions de la societat civil catalana. Fins el 2015 va dirigir Òmnium; va deixar al càrrec per incorporar-se a les llistes de Junts pel Sí. El 30 de gener de 2016 va ser atropellada per una bicicleta i al cap de pocs dies va morir com a conseqüència de l'accident. "Hi ha un punt d'injustícia en què la Muriel no hi sigui en aquests darrers metres del procés", assegura Quim Torra.

Testimonis privilegiats

Aquest llibre s'ha escrit a partir dels diaris i l'agenda de la pròpia Muriel, dels seus escrits i articles, i dels testimonis recollits entre molts dels seus col·laboradors (de fet, Quim Torra era un estret col·laborador de Muriel Casals i va ser el seu successor al front d'Òmnium Cultural). L'autor treu profit de la seva proximitat amb la biografiada i explica anècdotes quotidianes, vivències compartides, confidències explicades per la protagonista... De fet, el llibre no pretén ser una biografia exhaustiva del personatge, sinó que se centra en els anys que va estar al front d'Òmnium. És, doncs, alhora, una història de la Muriel i una història del procés, que va centrar les energies de Casals durant aquest període. No és casual que l'actual president d'Òmnium, Jordi Cuixart, participés en la presentació de l'obra i que ratifiqués que "Parlar de la Muriel és parlar d'Òmnium".

Una personalitat aglutinadora

Quim Torra destaca que Muriel Casals era un personatge que sumava, que amb el seu tarannà va aconseguir trobar punts de confluència entre personatges ben diferents i involucrar-los en el procés. El seu perfil va ser clau per aconseguir un sobiranisme més inclusiu, que sumés persones que fins aquell moment se n'havien mantingut al marge. El seu lema era "El somni és de tots", i per això va intentar que Òmnium es sumés als grans projectes de país: l'escola catalana, el procés... Amb la seva personalitat va dinamitzar Òmnium, i va aconseguir que la societat civil prengués la capdavantera en el procés cap a la independència malgrat una relació a vegades força conflictiva amb els partits polítics.

Puny de ferro i guant de vellut

Muriel Casals i la revolució dels somriures posa molt d'èmfasi en l'habilitat negociadora d'aquesta. Darrera una aparença tímida i poc agressiva, Casals amagava una gran fermesa i una gran capacitat de diàleg. Era capaç de forçar negociacions molt difícils amb personatges ben diversos, i podia defensar les seves posicions en les situacions més difícils. Va defugir sempre la desqualificació dels seus adversaris polítics, però tenia una gran capacitat dialèctica, que exhibia fins i tot en els fòrums menys receptius. Les seves formes avellutades li permetien desarmar els seus adversaris: "una bona educació sempre és una bona educació", argumenta Quim Torra. I a aquesta habilitat negociadora, Muriel Casals li afegia una gran capacitat de treball. No estalviava esforços per intentar afegir gent al procés: "Allà on la convidaven a anar, allà hi anava"...

Les dues Muriels

Quim Torra assegura que una de les parts més rellevants del llibre és la que es refereix a "la Muriel abans de la Muriel". Assegura que no podem entendre la Muriel Casals del 2010 si no comprenem el seu pas pel PSUC, el seu compromís universitari, el seu desengany envers Iniciativa per Catalunya... Però apunta que cal anar més lluny, i veure la gran influència que va tenir per a ella l'exili a França, on va néixer, i la figura del seu pare, un ferm catalanista. Segons Torra, Muriel Casals va evolucionar molt, des de posicions molt doctrinàries cap a posicions molt més humanistes. Un personatge, doncs, que evoluciona i s'enriqueix amb el temps. I que arriba a Òmnium amb una gran sensibilitat social que no ha perdut des dels seus anys de joventut.

Un llibre per a aquest moment

Fa poc més de sis mesos que va morir la Muriel Casals i la seva biografia ja és el carrer. Aquest llibre ha estat escrit a tota velocitat. I això és la seva gran virtut i el seu gran defecte. Fer un llibre tan de pressa comporta, inevitablement, limitacions: el temps per documentar-se no ha estat l'idoni. La redacció és desordenada, un pèl anàrquica. I, per altra banda, sembla precipitat treure a la llum certs testimonis que poden comprometre a personatges destacats de la política catalana. Quim Torra, com la mateixa Muriel, pretén sumar, i per tant evita descriure els aspectes més espinosos del procés, que un dia caldrà que tothom conegui. Però l'aparició d'aquest llibre en aquest moment és oportuna per altres motius: just quan el procés sembla bloquejar-se, hi ha més necessitat que mai de referents per al sobiranisme. I Muriel Casals era un personatge que infonia l'esperança que el moviment nacionalista necessita. Justament, el dijous 8 de setembre, Muriel Casals rebrà, a títol pòstum, la Medalla d'Or de la Generalitat. Casals continua essent un referent per al soberanisme.