El mosquit tigre, que pot transmetre nombroses malalties, no és capaç de viatjar a grans distàncies, però s'està expandint a tota velocitat pel nostre territori. I ho fa gràcies a la nostra ajuda: 5 de cada 1.000 cotxes que circulen per l'àrea metropolitana de Barcelona a l'estiu duen algun mosquit tigre, que gràcies als vehicles pot arribar a zones molt allunyades de les que ha nascut i reproduir-s'hi. Aquest fet s'ha pogut constatar gràcies a una investigació impulsada per l'Obra Social "la Caixa", en la que s'hi han integrat experts del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat, de la Universitat Pompeu Fabra, del CREAF i del CEAB-CSIC.
La prova
Durant l’estiu del 2015, els investigadors van inspeccionar 770 cotxes escollits a l’atzar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Van aprofitar els controls rutinaris dels Mossos d'Esquadra i de la ITV. “Amb l’ajuda d’un aspirador especial per caçar mosquits vam aspirar l’interior dels cotxes seguint un protocol estricte i parant especial atenció a les parts més fosques i estretes del cotxes, per exemple a sota els seients, que és on acostumen a amagar-se”, explica Isis Sanpera, del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat.
Mosquits tigre dins de cotxes. Foto cedida pel CREAF.
50.000 cotxes amb mosquit tigre?
Segons les estimacions de l'equip de recerca a l'Àrea Metropolitana de Barcelona cada dia hi podrien circular entre 12.000 i 71.000 cotxes amb, com a mínim, un mosquit tigre al seu interior. Partint d’aquesta evidència, els científics han avaluat en quina mesura el cotxe podria ser un avantatge pel mosquit tigre a l’hora colonitzar noves àrees. A més, l’estudi quantifica per primera vegada el transport passiu de mosquits tigre en cotxe entre les diferents províncies de l'Estat espanyol a través d’un rànquing de les principals províncies exportadores i receptores d’aquest mosquit. Amb aquestes dades els científics poden fer prediccions de com seria la colonització del mosquit tigre amb aquest mitjà de dispersió.
Model d'expansió del mosquit tigre.
Evidències
Fins ara, algunes observacions casuals i evidències indirectes ja indicaven que, al llarg de la història, els humans hem ajudat involuntàriament als mosquits a viatjar centenars de quilòmetres a través dels nostres mitjans de transport, com els vaixells o els avions. “Ara tenim números que demostren que viatjar en cotxe és un mecanisme de dispersió pel territori i això ens servirà per millorar el seguiment i control de l’espècie”, explica Roger Eritja, entomòleg del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat i membre de Mosquito Alert. D’altra banda, aquesta evidència també permetrà millorar la predicció del risc epidemiològic ja que “el mosquit tigre és un vector de malalties i, per tant, com més entenguem la diversitat de mecanismes i l’abast real de la seva capacitat de dispersió, el risc per a la salut pública serà menor”, explica Frederic Bartumeus, investigador ICREA del CEAB-CSIC i el CREAF i director de Mosquito Alert.
Mosquit tigre dins d'un cotxe. Foto cedida pel CREAF.
Destí dubtós
No obstant, els investigadors remarquen que “encara no sabem quina proporció dels mosquits autoestopistes sobreviuen durant el viatge i al lloc on arriben”, diu Eritja. En aquest cas, qui tindrà la prova del cotó és la genètica. “Paral·lelament a aquest estudi estem fent diversos anàlisis d’ADN per veure si els mosquits que es troben en diferents regions, algunes molt allunyades entre elles, són parents”, explica David Roiz del centre de Malalties Infeccioses i Vectors de Montpellier (MIVEGEC). Els científics han elaborat un model matemàtic prenent com a base aquestes dades per predir el moviment de mosquits tigre entre les diferents províncies d’Espanya a través dels cotxes. Barcelona és la principal província exportadora de mosquits. La segueixen Tarragona, València, Alacant i Múrcia. D’altra banda, el model situa Madrid com la província amb més risc de patir l’arribada d’aquests mosquits polissons, principalment degut al gran nombre de connexions viàries que hi ha amb la resta de províncies.