“El cadàver va sorgir de la fossa entre una remor profunda i inhumana, en què les exclamacions temoroses es barrejaven amb els versets alcorànics i els renecs”. Un cadàver, una fossa, un vídeo viral i un professor de literatura francesa a la Universitat de Dakar que s'obsessiona amb la identitat de la persona que acaben de trobar assassinada, així comença la història el llibre del Mohamed Mbougar Sarr. Publicat el 2018 i editat enguany per Més Llibres, Purs homes és una de les traduccions més esperades després de l’èxit de La memòria secreta més secreta dels homes (Més Llibres, Anagrama), premi Goncourt 2021, premi Transfuge a la millor novel·la en llengua francesa i Premi del llibre Hennessy.
L’autor senegalès ens porta de la mà de Ndéné Gueye, professor de literatura francesa, que enfastidit per la hipocresia moral de la societat observa reiteradament el vídeo d’una exhumació d’un cadàver al cementiri. Qui era aquest home? Què li havia succeït? L'havien assassinat? I perquè l'estaven desenterrant? Moltes preguntes a resoldre i un home amb l’objectiu de resoldre-les totes. La prosa àgil i a dentades d’aquesta proposta literària ens colpeix no només per les descripcions gràfiques, sinó per la incandescència dels adjectius, de les paraules i frases curtes que s’intercalen i ens enganxen a la trama. L’home mort resulta ser un góor-jigéen, un “home-dona”, una persona gai.
Al Senegal, un país dels més democràtics de l’Àfrica Occidental, l’homosexualitat és un crim i es penalitza el que anomena “actes contra natura”. Durant el relat, el professor es converteix en una mena de detectiu i comença a enfrontar-se a aquesta realitat del seu país, que abans ignorava per complet. Gueye desgrana les contradiccions on la persecució de la comunitat LGBTIQ+ és patent i a la vegada se situa davant d’un mirall, s’esbudella i ens mostra la incomprensió dels seus propis sentiments, dels seus desitjos, dels seus propis prejudicis. Gràcies als personatges com la Rama, amant del protagonista, el senyor Coly, la mare del mort o situacions com la prohibició de l’obra de Verlaine a la Universitat entenem la dificultosa tasca a la qual s’enfronta per a comprendre aquell assassinat.
La torrencial humanitat amb la que Mohamed Mbougar Sarr desafia el text és un compromís amb els seus lectors, amb les bones lletres i amb els drets humans
Mohamed Mbougar Sarr dibuixa, com un bon artista, totes les arestes de la repressió contra l’homosexualitat al Senegal i és fidel a les seves paraules recollides el 2017, un any abans de la seva publicació: “La literatura no pot canviar el món, però desafiar el món és la seva bellesa”. La torrencial humanitat amb la que desafia el text és un compromís amb els seus lectors, amb les bones lletres i amb els drets humans. Es confessa serf de Roberto Bolaño, un “escriptor i lector universal”, segons ell mateix, un home que el va alliberar com a escriptor i li va ensenyar que la novel·la és “orgànica”, viva, i on, com comprovem en aquest relat, trobem sensualitat, crudesa, profunditat i dolor. I és que al Senegal “els homes purs” estan privats d’una tomba i d’un enterrament digne. Llegir a Mbougar Sarr és llegir sentències, a vegades, de mort: “Tothom aquí està disposat a matar per ser un apòstol del Bé. Jo estic disposat a morir per ser l’única figura encara possible del Mal”.