Marta Orriols torna a les llibreries aquest dimecres amb la novel·la La possibilitat de dir-ne casa (Proa). L'autora del gran èxit Aprendre a parlar amb les plantes (Periscopi, 2018) escriu al seu nou llibre sobre una corresponsal a l'Orient Mitjà que necessita aturar-se i tornar a casa després de 20 anys. A partir d'aquí, s'endinsa en reflexions sobre el sentit profund del que entenem com a casa i sobre com el pas dels anys i la distància poden distorsionar-ho. Diu que l'escriptura de la seva tercera novel·la ha estat especial, amb un extra de documentació per apropar-se a la realitat dels corresponsals, una tasca en la qual l'ha ajudat Txell Feixas, ambaixadora d'Orriols a Beirut i una figura que va inspirar-la des del principi.
La possibilitat de dir-ne casa arrenca amb la tornada a Barcelona d'una corresponsal després de gairebé 20 anys a l'estranger, concretament a Beirut. Vol agafar distància de la regió, una mica cansada de com s'exerceix el periodisme i trobant-se en un moment vital que demana una aturada. Però el retorn no és fàcil, ja que l'espai familiar que recordava està lògicament transformat. La protagonista hi tindrà diverses revelacions relacionades amb els seus vincles emocionals amb pares, germana i una exparella, coses que potser refaran el seu itinerari vital i li faran veure que també ella necessita pertànyer a un lloc i a unes persones.
Txell Feixas, inspiració i ajuda
Però quin és aquest lloc i quines aquestes persones? "Casa no és on has nascut sinó on sents que pots ser tu mateixa", respon Marta Orriols. L'escriptora avança que la novel·la no és tan sols un viatge de tornada, o si més no, no l'únic. "Sempre m'ha fascinat la figura dels corresponsals, i en concret el llibre va sorgir després de fixar-me en la Txell Feixas i pensar en què devia fer i pensar quan deixava el micro". Inspirada per la seva figura, Orriols va començar a documentar-se i també hi va contactar per si la podia ajudar en aquest procés, cosa que l'ara excorresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a l'Orient Mitjà va fer amb escreix, segons explica.
Sempre m'ha fascinat la figura dels corresponsals, i en concret el llibre va sorgir després de fixar-me en la Txell Feixas
Però aquesta no és una novel·la sobre Txell Feixas. La figura d'una corresponsal com ella és un vehicle narratiu a través del qual "creix" el rerefons de la novel·la, de nou, la idea de què és casa. Ara bé, l'autora reconeix que pel seu gust per la literatura com a "calc de la vida", tenir aquest referent l'ha ajudat moltíssim. Curiosament, diu, amb Feixas van descobrir després que hi ha moltes impressions de la seva protagonista que "s'assemblen força a la persona que havia imaginat veient-la per televisió".
Orriols diu que s'ho ha passat molt bé escrivint-la, superat el bloqueig creatiu que –confessa- va patir l'any 2020 quan va esclatar la crisi del coronavirus. D'altra banda, l'autora ha dit que el canvi de segell (de Periscopi a Proa) respon a una decisió "personal" i que està molt il·lusionada.