La conferència commemorativa de l'Onze de Setembre, que anualment celebra l'Ajuntament de Barcelona, enguany ha estat impartida per la sociòloga Marina Subirats, catedràtica emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona. S'ha centrat en "La ciutat de les dones". La sessió, que ha tingut lloc al Saló de Cent, ha estat presidida pel Penó de Santa Eulàlia, signe de les llibertats suprimides per Felip V.

Marina Subirats

Marina Subirats. Foto: Ajuntament de Barcelona.

La marca del moment

La conferència s'ha resentit de la tensió política d'aquests dies i ha transcorregut en una sala no gaire plena i amb poques personalitats, a diferència de la conferència de l'any passat. L'alcaldesa Ada Colau, que ha presidit l'acte ha fet referència a que es viuen "Moments complexos, difícils i intensos", tant per l'atemptat de les Rambles, però també pel procés, perquè "Catalunya està en un dels moments més intensos en el debat per al seu futur polític". L'alcaldessa ha fet una crítica dura al govern del PP: "Estem davant d'un conflicte polític que requereix solucions polítiques i respostes polítiques. No es pot delegar la política ni en jutges ni en fiscals. Necessitem un referèndum en el que tothom estigui cridat a participar". Però no ha fixat clarament la posició de l'Ajuntament front al referèndum: "No hi ha respostes senzilles a la complexa situació. Amb la mateixa energia que defensem el dret a decidir, defensem el dret a la diversitat". Gerardo Pisarello ha presentat Marina Subirats, de la que ha argumentat que ha estat una defensora dels drets i les llibertats de les dones, però també de les llibertats nacionals catalanes. Pisarello, que ha fet una abrandada defensa de la lluita per les llibertats a Catalunya, ha destacat que en aquesta jornada cal recordar totes les lluites per la llibertat, i ha insistit que "La Diada és l'ocasió per a plantejar el futur del país que volem".

Poc recordades

Marina Subirats ha celebrat el fet de convocar aquesta conferència, perquè fins ara no s'havia discutit el paper de les dones a Barcelona. De fet, Subirats ha afirmat que les ciutats sempre han estat androcèntriques, perquè han estat dissenyades pels homes i per a les seves necessitats, i apunta que ara les ciutats són més androcèntriques que mai, perquè els usos econòmics de la ciutat s'han imposat sobre els seus usos socials. Les necessitats dels homes de mitjana edat s'imposen sobre les de les dones, dels nens o dels vells. Subirats reclama que les dones han de tenir un accés igualitari als espais que abans eren dominats pels homes, però també s'ha d'aconseguir que els antics àmbits femenins prenguin major importància. Per a Subirats, la ciutat de les dones, és la ciutat de tots, homes i dones, però on els desitjos i les necessitats de les dones es puguin desenvolupar. Així, ha reivindicat una ciutat centrada en la compatibilitat entre la vida professional i la personal (un problema que afecta a tots, però especialment a les dones). Per a Subirats la ciutat futura estarà marcada per la "cuidadania", el sentit de cuidar a la gent propera, una tasca tradicionalment femenina però que en el futur han d'assumir tots els habitants, i també tota l'estructura de la ciutat. Per a humanitzar la ciutat és necessari que es recuperin els valors femenins i s'escolti a les barceloneses.

Una sociòloga de CSQP

Marina Subirats (Barcelona, 1943) és una sociòloga formada a Barcelona i a París, sota la direcció d'Alain Touraine. El 1973, després de passar per la Universitat de Barcelona, es vincularia a la Universitat Autònoma de Barcelona, on restaria fins ara. Les seves especialitat són la sociologia de l'educació i la sociologia de la dona, però també ha dirigit alguns estudis sociològics sobre poblacions urbanes. Entre les seves publicacions més recents hi ha Barcelona: de la necessitat a la llibertat. Les classes socials al tombant del segle XXI (L'Avenç, 2012) i Forjar un hombre, moldear una mujer (Aresta, 2013). Subirats va entrar en política, durant el franquisme de la mà del partit maoista Bandera Roja, planter de molts futurs polítics socialistes o comunistes com Jordi Solé Tura, Jordi Borja o Carmen Alborch. Després de sortir de Bandera Roja va passar pel PSUC, va participar en les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya, va militar a Iniciativa per Catalunya i, darrerament, ha donat suport a CSQP com a independent. Ha ocupat nombrosos càrrecs públics: va ser directora del Instituto de la Mujer del Ministeri d'Afers Socials (1993-1996), va ser regidora de l'Ajuntament de Barcelona (1996-2007), on es va fer càrrec de la Regidoria d'Educació (1999-2007). El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.