Fa poc més d'un any, al maig de 2016, moria Eli Beltrán, propietària del London Bar, un dels locals més emblemàtics de la nit barcelonina. El popular bar del carrer Nou de la Rambla 34 quedaria tancat durant una bona temporada. Semblava que la ciutat perdria un altre dels seus comerços més simbòlics, com la botiga El Indio, situat uns carrers més amunt. De fet, ja feia molt de temps que el London Bar estava en crisi, perquè s'havia vist obligat a suspendre moltes de les actuacions en directe i havia perdut clientela. Els turistes s'havien convertit en els habituals més freqüents del London. Però ara s'ha clarificat el futur del local: Eli Beltrán, en el seu testament, va deixar-lo a Carlos Raluy, el creador del famós Circ Raluy, qui n'assegurarà la continuïtat.

London obre portes

Luis Raluy obrint la porta del London.

Restauració

Carlos Raluy té la intenció de restaurar el local i tornar a convertir-lo en un espai dedicat a espectacles de varietats i a d'altres actuacions de caràcter cultural. El nou London Bar tindrà un espai dedicat al Circ Històric Raluy, que actualment està instal·lat a Torredembarra (Tarragona), i que a partir del mes de desembre farà una temporada de quasi tres mesos al Port Vell de Barcelona.

Un bar històric

El London va ser creat el 1910 per Josep Roca i Tudó. D'aquell període es manté una magnífica decoració modernista. Als anys 1920 era un bar amb molt de glamour, freqüentat per boxejadors i músics cubans. Durant molt de temps va ser un bar freqüentat per personatges marginals del barri xinès, però també per intel·lectuals i artistes de ressò internacional, com Pablo Picasso, Joan Miró, Antoni Gaudí, Ernest Hemingway, Antonio Machado, Carlos Gardel... El bar va ser gestionat per tres generacions de la família Roca, fins al seu tancament. En ple franquisme, el London va ser un lloc típic de trobada de simpatitzants de l'oposició al règim, tot i que tenia una comissaria ben a prop i a vegades els grisos i anaven a jugar al domino. També era visitat per molts artistes de circ, i d'aquí ve l'amistat dels propietaris amb la família Raluy. Als anys vuitanta i noranta el London encara va acollir nombrosos concerts musicals, però també obres de teatre, espectacles de titelles, presentacions de llibres...