Aina Fernàndez i Aragonès i Albert Garcia Pujadas són especialistes en comunicació i màrqueting que han treballat durant molt de temps en el món empresarial, en temes vinculats a entorns digitals. Els dos, a més a més, treballen a la universitat formant a la gent en temes de comunicació digital. Però no són tecnòlegs, i confessen que no en tenen “ni idea” de programació. En canvi, coneixen molt bé l’impacte que té la tecnologia a la vida de les persones. I, sobre aquest tema, han publicat a l’editorial El Viejo Topo, en català i en castellà, el llibre Lliures o vassalls? El dilema digital. Expliquen la seva recerca a El Nacional a Sant Cugat, prop del centre on treballa l'Aina Fernández.

 

Els canvis derivats de la revolució digital han modificat molt les nostres societats. Però aquests canvis han acabat? Com ens afectarà la revolució digital en els propers anys?

El canvi ha estat més profund del que sembla: la tecnologia està modificant completament la nostra existència. I no ha fet més que començar. El canvi s’accelera, perquè la tecnologia digital permet treballar amb molta més quantitat d’informació i això permet optimitzar qualsevol activitat humana. És un cercle viciós: tot s’accelera, tot va més ràpid, tot creix més, però també tot s’acaba abans... I es tendeix a un món polaritzat: el que guanya s’ho emporta tot.

A mesura que anàvem investigant hem vist molt més les perspectives negatives del món digital

Veniu del sector empresarial del món digital, però en canvi mostreu una forta desconfiança cap al món digital... Us definiu com a ciberoptimistes o com a ciberpesimistes?

Abans de començar a preparar aquest llibre érem molt optimistes, ara ja no ho som tant. Hem anat canviant d’opinió: a mesura que anàvem investigant hem vist molt més les perspectives negatives del món digital. I hem anat ponderant les nostres opinions. No volíem estar en cap dels dos bàndols, però la realitat s’imposa, i ens duu lleugerament cap al pessimisme, tot i que som optimistes per naturalesa. Però tot i que la inèrcia no és bona, el dilema digital no està tancat. Encara hi ha possibilitats de canvi. Però cal actuar.

En quins aspectes l’evolució de la revolució digital no és bona?

Tot té la seva cara A i la seva cara B. La tecnologia permet, per exemple, que gent que no ha tingut mai accés a tècniques i coneixements ara el tingui, i això és molt bo. Però en el tema de la seguretat i de la privacitat, els aspectes negatius són gravíssims. El propi sistema amaga els problemes de seguretat, per no alarmar els usuaris.

 A ningú se li ha ensenyat quines coses es poden fer i quines no amb l’ordinador i amb el telèfon mòbil

La gent és conscient d’aquests problemes?

En absolut. No en són conscients els grans, que no dominen molt la tecnologia, però tampoc els joves, que hi treballen molt sovint. No hi ha cap generació que s’hagi educat en temes de seguretat digital. A ningú se li ha ensenyat quines coses es poden fer i quines no amb l’ordinador i amb el telèfon mòbil. Caldria legislar molt estrictament tot aquestes qüestions, però les regles del joc serien difícils d’establir. Una joguina connectada a internet és una porta oberta a que algú entri a casa teva. Els més joves, els que anomenen “nadius digitals”, no tenen capacitat de control dels aparells: són autèntics analfabets tecnològics, amb grans forats de seguretat. Usen com joguines aparells que no són joguines. I els que en saben molt d’aquests afers, a vegades no tenen la maduresa ètica per saber què cal fer ni com, perquè tampoc se’ls ha format en aquest camp.

Els assalts informàtics són un mite o una realitat?

Amb un ordinador de 300 euros un xaval pot fer petar una xarxa de semàfors o de distribució d’electricitat. I això passa cada dia, però els atacs tecnològics es solen tapar. Mai no sabrem fins a quin punt els hackers russos de Putin han pogut tenir influència en les votacions dels Estats Units i això és gravíssim. El problema de seguretat hauria d’estar a la primera plana de la nostra agenda, però no hi és. I en part no hi és perquè es delega en els experts. Hauria de ser l’opinió pública la que reclamés més seguretat, però per això cal una formació de l’opinió pública. No pot ser que el consumidor faci OK a tot allò que li surt a la pantalla de l’ordinador. Perquè així, algun dia algú decidirà per a ell; fins i tot decidirà a qui vol votar.

Hi ha coses molt bones al món digital: mai no havíem tingut tant d'accés a la informació com ara

Quan la xarxa va néixer hi havia expectatives de que contribuís a fer una societat més democràtica. Això ha estat així?

Quan a la xarxa hi havia poca gent, els que hi eren tenien un perfil molt determinat: era gent inquieta, motivada... En aquest context sí que la xarxa era un element de democratització. Ara la xarxa s’ha igualat a la societat global, i funciona com ella, i fins i tot s’ha convertit en una maquinària de propagació d’odi. Malgrat tot, encara hi ha comunitats que permeten ampliar el debat i intercanviar coneixements; caldria continuar per aquest camí, però aquestes comunitats coexisteixen amb d’altres dinàmiques que no són tan boniques. Hi ha coses molt bones al món digital: mai no havíem tingut tanta possibilitat d'accés a la informació com ara. Però a vegades no sabem ni com accedir-hi ni com usar-la.

Anuncieu que la digitalització contribueix a la polarització del mercat laboral i a la desaparició de la classe mitjana... I pronostiqueu que en 30 anys no quedarà classe mitjana.

Per una banda tendim a un món superexpert i la piràmide professional té una base cada cop més estreta. Els perfils intermitjos de gent que fa feines repetitives estan essent substituïts per màquines o per software. I paral·lelament surten especialistes supercotitzats, sovint vinculats als grans monopolis digitals que obtenen grans beneficis. Això ja passava, però aquesta dinàmica s’està accelerant.

S’anuncien, doncs, problemes d’ocupació, no?

Tendim a un món on faltarà la feina per a tots. No hi haurà llocs de treball per a tothom. La tecnologia condueix a això. La qüestió és veure com ho resolem. Es torna a parlar de la renda bàsica, i és un tema que ja està a l’agenda pública. Cal que tothom pugui viure dignament. També hi ha d'altres propostes, com la de posar impostos a les màquines que treuen llocs de treball a la gent...

La idea de progrés econòmic infinit no és tan evident

Podrem continuar vivint com fins ara?

Hem de ser conscients que haurem de viure d’una altra manera. Un sou digne no inclou canviar-se de cotxe cada dos per tres, ni fer un gran viatge de vacances cada any... La idea de progrés econòmic infinit no és tan evident... Caldrà revisar què es pot fer i que no.

Afirmeu perquè la revolució digital reduirà les diferències entre Nord i Sud, “aplanarà la terra”, però hi ha gent que anuncia que no farà més que fer-les créixer.

En poc temps, amb la digitalització, 4.000 milions de persones entraran a competir per les feines que tenim aquí. En el fons és un repte: fins ara eren pocs els que vivien bé. A nivell global, de tot el món, que es distribueixi la riquesa no està gens malament. I gràcies a les tecnologies, el progrés econòmic d’alguns països pot avançar molt ràpid: gràcies als mòbils per exemple, alguns països han pogut progressar amb la bancarització i això els ofereix molts avantatges.

La primera cosa que caldria fer és saber què està passant. Una de les coses més flagrants, en l’àmbit digital, és la vulneració al dret a la intimitat.

Reclameu que els usuaris han de passar a l’acció  i prendre el control de les noves tecnologies.  Parleu de l‘empoderament tecnològic. Què caldria fer?

Encara estem a temps de fer alguna cosa per canviar aquestes dinàmiques. Hi ha actituds que permetrien plantar cara al problema, i la primera cosa que caldria fer és saber què està passant. Una de les coses més flagrants, en l’àmbit digital, és la vulneració del dret a la intimitat. La gent està hipotecant la seva vida i no n’és conscient. De forma automàtica, la gent cedeix molta informació a grans monopolis, i això tindrà conseqüències negatives a la llarga. Algú pot tenir la temptació de fer un ús negatiu de les teves dades, i si les té, això li serà molt fàcil.

Aposteu per un “consum crític” de la tecnologia”. En què consistiria?

Volem fugir del dogmatisme extrem. La base és que abans de decidir si usar una tecnologia o no usar-la tinguis en compte si aquesta tecnologia la pots modificar, si et controla, si té recanvis... Quan tries un producte tecnològic has de tenir en compte molts factors. No pot ser que compris un producte que et durarà sis mesos: això és una estafa. I no pot ser que quan compres un producte t’obligui a consumir el seus complements: els cartutxos de la impressora, les càpsules de la cafetera, el software del mòbil... No té sentit que depenguem així dels nostres proveïdors. Si una cosa no és compatible amb productes d’altres empreses, no hauríem d’adquirir-la, perquè ens hipoteca... Abans de comprar una cosa has de ser conscient dels problemes que comporta. Cal tenir esperit crític.

Reivindiqueu l’ètica hacker. A què us referiu?

Els hackers són persones que aspiren a entendre com funcionen les coses per dins per poder modificar-les i usar-les de forma diferent. El hacker busca per on falla el sistema, i això no és una activitat negativa en sí, no hi ha voluntat de destruir. El finlandès Pekka Himanen va escriure un llibre sobre l’ètica hacker, en que es preguntava sobre què movia als hackers (que són diferents dels delinqüents informàtics, els cràckers). I va veure que els hackers no accepten l’ètica del capitalisme, sinó que aspiren a una nova relació amb el món i amb la feina. Nosaltres compartim bastant l’ètica hacker, i seria per a nosaltres un model.

Linux representa a un grup de gent que s’ajunta i aconsegueix fer una cosa millor que l’empresa més potent del món

Un dels efectes de la digitalització és l’aïllament de les persones. Creieu que amb aquest context realment és possible articular un moviment?

El món digital a vegades genera sinergies: permet agrupar a la gent i treballar de forma col·laborativa. Les comunitats de codi obert, per exemple, treballen de forma molt activa. Linux representa el que pot arribar a ser el codi obert: un grup de gent que s’ajunta i aconsegueix fer una cosa millor que l’empresa més potent del món. Però d’altra banda, la digitalització acaba generant una dinàmica de tots contra tots, que és un reflex del que passa a la societat en general.

Paradoxalment per prevenir els mals que pot comportar la tecnologia, aposteu perquè la gent perdi la por als aparells informàtics.

No pot ser que nosaltres callem i deixem que siguin altres els que ens imposin la forma d’actuar. La tecnologia és alguna cosa més que un producte que té un preu i en el que has de prémer un botó i acceptar. Has d’enfrontar-te a la tecnologia: saber les lògiques del llenguatge de programació, obrir un ordinador i entendre, sobretot, les implicacions que té la programació i el codi informàtic. De la tecnologia se’n pot fer un bon ús o un mal ús. I tu has de decidir com fer-ho... Si no saps com funcionen els algoritmes de Google, et pots pensar que els continguts que surten a la primera pàgina de la teva cerca són les millors informacions sobre el tema. Has de saber com funciona el món digital per saber com usar-lo. La voluntat d'aquest llibre, Lliures o vassals, és justament aquesta: que la gent obri més els ulls, que sigui més conscient del problema digital.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat