Imatge superior: Una família gaudeix de la neu caiguda al Tibidabo el febrer del 1931 / Foto: Josep M Sagarra / ANC Fons Josep M Sagarra
Dins la col·lecció Catalunya Desapareguda, l’editorial Efadós ha dedicat el seu 45 volum a les nevades històriques a la ciutat de Barcelona des del 1887 fins el 1985 passant, esclar, per la històrica nevada de la nit de Nadal de 1962.
Escrit per l'historiador i museòleg Daniel Venteo, autor d'una vintena de llibres sobre la història de la capital de Catalunya, entre els quals Autobiografia de Barcelona, La Barcelona d'entreguerres i Sagrada Família desconeguda, el llibre Barcelona sota la neu recull, a través de més de 160 imatges -totes elles, també les més modernes, en blanc i negre- la història de les nevades més significatives que ha viscut la ciutat.
El pròleg va a càrrec del meteoròleg Tomàs Molina, que es presenta com a "fill de la nevada del 1962" ja que va néixer al cap de nou mesos i que destaca aquesta fascinació dels barcelonins per la nevada, probablement perquè es tracta d'un fet que amb prou feines es produeix un parell de cops a la dècada i gairebé sempre sense que la neu qualli però que no per això deixen de desitjar que caigui una nevada que es pugui qualificar d'històrica: "Sabem amb tota certesa que serà un caos, però també sabem amb tota certesa que serà un caos que ens agradarà de viure i que no ens perdríem per res".
Abans de 1962
A Barcelona neva poc, però neva, i en l'ànim dels barcelonins sempre hi ha hagut l'interès de plasmar fotogràficament l'efecte de la neu sobre la ciutat. Tant és així que els fotògrafs, aficionats o professionals, del segle XIX i bona part del XX no van deixar passar l'oportunitat d'immortalitzar nevades com la del 1887, la més important del segle XIX, o les que es van succeir els anys 1914, 1924, 1931, 1948 i 1954.
Totes aquestes nevades possibiliten un recull fotogràfic que compleix un doble objectiu, veure no només una Barcelona emblanquinada, sinó també alhora recordar com era la ciutat fa més de cent anys, encara amb velers al Port i tramvies pels carrers. A més, també permet redescobrir que Collserola i en especial el Tibidabo ja era aleshores un destí recurrent per a les jornades de neu.
"Sortíem de la Missa del Gall..."
Hi ha generacions que ho han sentit una i altra vegada, i encara que no ho van viure gairebé sembla que van ser-hi de tants cops que ho han escoltat. I és que la nevada del 1962 no només és important per la seva magnitud, sinó també per una posta en escena inmillorable. En una societat en que anar a la Missa del Gall -la celebració del naixement de Jesús que se celebra a les esglésies la mitjanit del 24 al 25 de desembre- era un fet multitudinari, és difícil imaginar una estampa més nadalenca que sortir del temple en plena nevada. Per convèncer els més descreguts, vaja.
En tot cas, la qüestió és que el dia de Nadal de 1962 és el més blanc que recorda la memòria dels barcelonins. També la fotogràfica, deixant imatges ja icòniques com les d'esquiadors aprofitant el pendent del carrer Balmes o fins i tot a la plaça de Catalunya (imatge triada per a la portada del llibre).
De fet, tot i que la gestió de la nevada per part de l'ajuntament Porcioles va ser nefasta, els serveis municipals van quedar desbordats, es van mobilitzar soldats de lleva armats amb pales i es van haver de demanar a Andorra un bon nombre de màquines llevaneus, la nevada va ser acollida amb mostres d'alegria per una població que encara avui recorda amb certa excitació els successos d'aquells dies.
Un grup de joves aixeca un ninot de neu a la plaça de Catalunya el 1983 / Foto: Pérez de Rozas / AFB
Després del 1962
La de 1962 va marcar un abans i un després, i les nevades posteriors mai han tingut la grandària d'aquella nit de Nadal presa ja com a referència de totes les nevades. Amb tot, la neu ha visitat escadusserament la capital catalana en els darrers anys, amb una freqüència aproximada d'una a tres vegades per dècada.
La nevada important més recent va ser la del 2010, tot i que no forma part del propòsit d'aquest llibre, que sí recorda les emblanquinades del 1981, 1983 i especialment la del 1985, que va permetre els nens barcelonins veure alhora dues de les coses que els fan més il·lusió, la neu i... la cavalcada de Reis. Nevarà enguany?