L’obra de Josep Pla segueix ben viva al món editorial català. 41 anys després de la seva mort, dos nous volums de la seva producció veuen la llum. Periodisme i llibertat (Destino) presenta per primer cop la correspondència entre Pla i Joan Esterlich, també periodista i escriptor i un dels ‘capitans’ de la política cultural catalana durant el període d’entreguerres del segle passat. Calendario sin fechas (Destino) recull una selecció d’una cinquantena d’articles publicats per Pla al setmanari Destino, des del 1940 fins al 1975. Ambdós han crescut sota el paraigua de la col·laboració entre el Grup 62 i la Càtedra Pla.
Els dos volums ofereixen una perspectiva encara més àmplia sobre la figura de l’escriptor empordanès en la qual s’exploren les escletxes de la seva tasca i pensament polític i cultural, des dels seus inicis com a periodista de La Publicitat a la seva consolidació com a figura clau de l’entramat del poder al Principat. A la vegada, també ofereixen nova llum sobre la seva relació amb Francesc Cambó, patró i mecenes de l’escriptor, o altres temes, com l’Europa dels anys vint.
Estelrich, el ‘capità’ de la Catalunya d’entreguerres
Periodisme i llibertat recull la totalitat de la correspondència amb un dels personatges clau en els inicis de la vida cultural i periodística de Pla, el mallorquí Joan Esterlich. Amb una edició i introducció a càrrec de la professora Sílvia Coll-Vincent, el llibre exposa les bambolines de més de tres dècades d’amistat íntima i fructífera i presidida per la figura del polític de la Lliga Regionalista i mecenes Francesc Cambó. Esterlich és, en paraules de Pla, un ‘capità’, inquiet i treballador, catalanista i conservador com ell, i una de les claus que li obrirà el ‘firmament’ dels diaris i l’esfera cultural catalana a partir dels anys 20. L’amistat es mantindrà durant dècades – no sense alts i baixos – i travessarà moments clau de la política del segle XX a Catalunya, de la dictadura de Primo de Rivera a les primeres dècades del Franquisme, passant per la Guerra Civil.
Tant Esterlich com Pla treballaran al servei de Cambó, a qui el primer es dirigeix a les cartes com “el burgès”, i es mouran en la seva allargada ombra, vehiculant i materialitzant les seves iniciatives culturals. Esterlich mourà els fils del món cultural al seu servei des de La Veu de Catalunya, el diari afí a la Lliga, on tant ell com Pla hi faran de corresponsals a l’estranger. Però també ho farà com a director de l’Editorial Catalana i com a director de la Fundació Bernat Metge. Acollirà a Pla sota la seva ala, resolent-li problemes econòmics, protegint-lo i incorporant-lo a la campanya internacional d’Expansió Catalana, que tractarà d’exportar les idees del catalanisme a nivell internacional. Esterlich en serà la figura més important.
Josep Pla va donar a Esterlich una bufetada metafòrica en forma de crítica: el va acusar d'haver-se "convertit en un ombrívol i tètric pessimista"
Les cartes reunides al volum il·lustren el trajecte de dos homes de lletres, exponents, en paraules de Coll-Vicent, “de l’afrancesament de la cultura catalana” i de la voluntat d’apropar el seu periodisme a “l’estil europeu”. I també mostren els moments de tensió entre els dos, com quan l’any 1947 Josep Pla va donar a Esterlich una bufetada metafòrica en forma de crítica. En un article al setmanari Destino el va acusar d’haver- se "convertit en un ombrívol i tètric pessimista”. Esterlich li demanarà explicacions en una carta que recull el volum i li respondrà en un article que, com d’altres d’importants, forma part de l’apèndix.
El gruix dels textos es concentra en la dècada dels anys vint, tot i que també cobreix en menor mesura el període de la Guerra Civil i el primer franquisme, en què el volum de correspondència decau. No hi ha pràcticament cartes que il·lustrin l’etapa d’Estelrich com a propagandista i del règim franquista a fora, quan dirigia la revista Occident a París o com a delegat franquista a la UNESCO. És en el temps d’entreguerres, afirma Coll-Vicent, que rau “l’interès de la seva relació per carta”.
El Pla de la revista Destino
Calendario sin fechas és també una novetat en l’edició de les obres planianes. Mai abans s’havien reeditat els seus articles al setmanari Destino, una col·laboració que Pla va començar el 1940 i que s’allargaria durant més de tres dècades. Es tracta també d’una selecció, que en aquest cas ha realitzat per iniciativa pròpia l’escriptor i periodista Xavier Febrés. Dels 1.500 articles que Pla va publicar a la revista, Febrés n’ha triat una cinquantena, “un ventall centrat en tots els aspectes de la seva obra”. Febrés destaca la “gràcia de la lleugera impertinència” de la qual fa gala l’escriptor i de la seva llibertat de criteri, que “manté en tot moment”. Els articles permeten llegir el Pla que, malgrat creure que el bilingüisme era una tragèdia, escrivia en castellà i, a la vegada, permeten recórrer la seva trajectòria al llarg dels anys del franquisme i veure tant la seva pròpia evolució com la del país.
Compte enrere per a l’arxiu ‘Pla digital’
En l’acte de presentació de les dues novetats editorials, que ha tingut lloc a l’Ateneu Barcelonès, també hi ha participat Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, que ha parlat sobre el projecte ‘Josep Pla digital’. La iniciativa pretén crear una hemeroteca amb els 7.000 articles de l’autor palafrugellenc. Pla ha apuntat que, després de dos anuncis, “no sabem exactament quan estarà disponible”, però que confia que serà “molt aviat”. L’arxiu permetrà consultar de forma interactiva en la col·lecció d’aquests milers d’articles de l’escriptor.