Joan Baez ha estat cantant i activista, ara és també pintora i poeta, però el que ha arrossegat sempre amb ella ha estat un dolor del que fins i tot fa no tant desconeixia la procedència. Després de moltes hores de teràpia, que li van permetre entreveure quin era el lloc en el qual naixia aquesta angoixa, Baez ha decidit explicar la seva vida a I Am A Noise, un documental, que arribarà als cinemes divendres vinent, on narra des de la seva turbulenta relació amb Bob Dylan als abusos del seu pare: "Ha estat un alleujament esbrinar tot el que va passar llavors".
Baez va ser una nena acomplexada pels seus orígens mexicans que no va saber gestionar la seva meteòrica fama: "Vaig passar de sentir que no era suficient que em consideressin la Verge María", diu al documental, que ha estat projectat en els Cinemes Verdi de Barcelona amb motiu del BCN Film Fest, a la qual ha seguit un col·loqui amb la cantautora a través d'una videoconferència.
En I Am A Noise, Baez recapitula i tracta de trobar respostes a l'aflicció que la va perseguir des de petita
En I Am A Noise, Baez recapitula i prova de trobar respostes a l'aflicció que la va perseguir des de petita: l'origen del tot el troba en la família, sobre la que diu que té "massa conflicte intern com per a tenir records agradables", el que és la suma d'un pare de qui Baez creu tenir indicis que va abusar d'ella, una mare que no va saber què fer i una relació amb les germanes basada en el poder i la gelosia. Durant el col·loqui, la compositora ha confessat que si s'ha obert d'aquesta manera per a la pel·lícula és perquè Miri Navasky, Karen O'Connor i Maeve O'Boyle, les directores, són amigues seves, per la qual cosa va decidir "lliurar-les la història per primera vegada", i això també ha suposat una revelació per a ella.
Addicta a l'activisme
Davant dels assistents al BCN Film Fest, Baez ha admès que totes les persones famoses tenen dues cares, la que mostren al públic i la que es reserven per a si, i amb sinceritat ha reconegut que "jo al llarg de la meva vida he posat aquesta cara per a mi mateixa també". "Si gaudia massa de seguida em posava malalta", confessa Baez al documental, just després en acabar d'explicar la seva ruptura amb Bob Dylan. Del premi Nobel de Literatura, a qui va donar l'alternativa després de quedar-se petrificada escoltant cantar a un "noi esparracat" en el Gerde's Folk City de Nova York, Baez diu que ell necessitava algú que el cuidés, mentre que ella algú a qui cuidar, a part que de seguida es va enganxar a la seva música i les seves ganes d'aventura. Després d'una gira per Anglaterra el 1965, però, la vida d'estrella que portava 'Bobby' era inabastable per a "la rareta folkie que l'acompanyava", ja que aquest món de "droga i virilitat" estava en una altra dimensió. "Bob Dylan em va trencar el cor, va ser devastador", lamenta Baez en I Am A Noise, "era tot molt intens, la música, la política, la nostra relació...".
Era addicta a l'activisme, ho passava bastant malament quan no tenia cap causa
Acabada la relació amb Bob Dylan, Joan Baez va començar el seu romanç amb l'activista David Harris, pare de Gabriel, el seu únic fill, que diu de la seva mare que "estava ocupada salvant el món, la qual cosa per a un nen és difícil d'assimilar". "Era addicta a l'activisme, ho passava bastant malament quan no tenia cap causa", admet l'artista, qui creu que només una vegada acabada la guerra del Vietnam, alliberada del pes que suposava en ella tenir una cosa per la qual lluitar, va poder publicar Diamonds and Rust, considerat el seu millor àlbum, i que va ser el primer a no tenir cap vocació política.
Encara que estigui una mica més allunyada del focus mediàtic, Baez segueix atenta al context polític, per la qual cosa en ser preguntada durant el col·loqui per una cançó actual que pugui assemblar-se al Blowin' in the Wind de Dylan o a l'Imagine de Lennon, la cantautora assegura que "la música continua sent tan important com abans, potser no tenim una cançó que ho resumeixi tot, però hem d'utilitzar tota la nostra força mental i totes les nostres emocions per lluitar en contra d'aquesta allau de maldat".
La música continua sent tan important com abans, potser no tenim una cançó que ho resumeixi tot, però hem d'utilitzar tota la nostra força mental i totes les nostres emocions per lluitar en contra d'aquesta allau de maldat
El documental acaba amb Baez explicant que va trobar en la teràpia una via per trobar la resposta a tot el dolor que havia acumulat al llarg de la seva vida: "No he obtingut informació precisa, només sensacions desagradables i esgotadores. Només sé que, d'alguna forma, el meu pare va tenir a veure amb tot això i que la meva mare no va poder protegir-nos", sentencia la cantant. El tancament del col·loqui en el BCN Film Fest, tanmateix, és bastant més dolç, ja que en ser nomenat Joan Manuel Serrat, Baez recorda la seva primera vegada a Barcelona i com aquest li va mostrar que el castellà i el català no eren el mateix idioma a través de Rossinyol Que Vas a França, cançó que Baez no dubta a cantar per delectança de la sala del Cinema Verdi.