L'editorial Debate acaba de publicar un llibret de Jared Diamond anomenat Sociedades comparadas. Diamond va fer-se molt popular amb un estudi titulat Armas, gérmenes y acero. Amb aquella obra pretenia respondre a una pregunta bàsica per als interessats en la història: per què unes societats s'imposen a les altres? Més tard, Diamond ens va sorprendre amb Colapso, un estudi sobre el perquè algunes societats que s'han desenvolupat moltíssim, de sobte, cauen en una forta crisi. Sens dubte, el principal encert de Diamond és abordar temes de gran interès, i fer-ho amb una gran originalitat, molta erudició, i un estil senzill i desenfadat. A Sociedades comparadas, a més a més, ho fa amb molta brevetat: es ven com "un petit llibre sobre grans temes".

Sis temes claus

Sociedades comparadas es pregunta per algunes grans qüestions, molt ambicioses, que interessen a qualsevol: el primer capítol tracta d'esbrinar els condicionaments geogràfics en la riquesa i pobresa de les nacions. El segon complementa al primer preguntant-se sobre els condicionaments institucionals en aquesta qüestió. El tercer investiga quin serà el paper de la Xina en el món futur. El quart es pregunta per les crisis i les possibilitats d'evitar-les. El cinquè es qüestiona pel concepte de risc dels individus i de les societats; al sisè es centra en els riscos sanitaris derivats de la dieta i l'estil de vida. I tanca el llibre amb una petita reflexió sobre els problemes de la humanitat. De fet, alguns d'aquests temes ja havien estat abordats per Diamond en anteriors publicacions, però aquí ens els presenta de forma molt més concisa.

En primera línia

Jared Diamond (1937) és un dels autors més reconeguts dels nostres temps. Va començar a treballar en el camp de l'ornitologia, a Nova Guinea, i més tard es va passar a la fisiologia, però mai no ha abandonat del tot els estudis sobre els ocells novoguineans. Però allò que l'ha fet destacar més són els seus estudis en l'àmbit de la geografia i les ciències ambientals. El 1998 aquest nord-americà va obtenir el premi Pulitzer per Gérmenes, armas y acero. Amb unes bases científiques àmplies, i amb un coneixement enciclopèdic, Diamond és un individu amb una formació que li permet fer anàlisis molt ambiciosos. Però té també un gran talent com divulgador. En les seves obres combina les dades d'arxiu i d'estudis històrics o ecològics amb experiències personals o anècdotes de la seva vida. És simple, agut i refrescant. I té una gran intuïció per als títols: Per què és divertit el sexe? era un d'ells.

Ciència sense laboratori

Diamond, que ha treballat en laboratoris mèdics i que coneix bé les ciències pures, assegura que hi ha coneixement i ciència fora de les proves estrictament controlades de la química o la física. Ell assegura que el que ell fa és traslladar a les ciències socials els mètodes que ja havia practicat en l'ornitologia, una ciència en què tampoc és fàcil recórrer al laboratori i on és impossible fer certs experiments. El científic nord-americà té un avantatge essencial sobre bona part dels seus col·legues, gràcies a la seva estada a Nova Guinea: un coneixement de primera mà sobre les societats no occidentals i una gran consciència sobre la diversitat de les societats del món. Això és decisiu en els seus estudis, que pretenen tenir dimensions universals.

L'espai que ens condiciona

En els estudis de Diamond és patent la influència de la geografia i l'ecologia hi pren un paper decisiu. També a Sociedades comparadas. Per exemple, al·lega que la menor riquesa dels països tropicals vindria condicionada per la manca de productivitat dels sòls d'aquests darrers i pels problemes sanitaris derivats de l'exuberància del clima. Malgrat tot, Diamond tracta de defugir el determinisme geogràfic, i insisteix que els condicionaments geogràfics es poden superar amb una adequada planificació i amb la gestió dels problemes. I posa exemples concrets de països que amb determinades limitacions han aconseguit sortir-se'n.

El món des d'aquí

Jared Diamond coneix molts llocs del món: els Estats Units, el Mediterrani, l'Àfrica, Nova Guinea... Es mostra comprensiu davant els modes de vida local, i rebutja les explicacions racistes sobre les desigualtats socials. I malgrat tot, Diamond és profundament etnocèntric: es planteja ben poc l'existència d'altre tipus de valors i d'estructures socials. En realitat el seu llibre El mundo hasta ayer va ser molt criticada perquè apuntava que les societats tradicionals havien estat molt més violentes que la societat moderna. Els defensors de les minories van fer veure que, en realitat, són les societats tradicionals les que són agredides per la moderna, i no al contrari.

La visió del desenvolupament humà de Diamond té molt d'unilineal. I manté una immensa confiança en els modes de vida i en els sistemes econòmics i polítics d'Occident, tot i que les seves anàlisis tenen en compte realitats ben allunyades de la nostra. Malgrat que dubta de la sostenibilitat del sistema econòmic, manté una gran confiança en el capitalisme i en la democràcia.

La por

Jared Diamond està convençut que els majors riscos que amenacen l'home actual són els sanitaris, derivats de les noves pautes de vida, i especialment del consum excessiu de sal i sucre. I es posa a ell mateix com un exemple de reducció de riscos amb una adopció d'hàbits de vida més saludables. Diamond no només aposta per resoldre els problemes del món, sinó també del de cadascun dels seus habitants. Començant per ell mateix.