Cristina Fallarás és néta d'un fuster afusellat a la tàpia d'un cementiri el 1939. Durant molt de temps no va saber res de la història del seu avi. I ja gran, després de ser mare, va decidir trencar el silenci de la seva família per no deixar-lo als seus fills. I va escriure Honrarás a tu padre y a tu madre, un texte híbrid, que se situa entre la novel·la, el llibre de recerca i el llibre de memòries... En ell hi surten personatges reals i històries brutals autèntiques, però també històries inventades no desprovistes de tendresa. La seva editora, Silvia Sesé, d'Anagrama, en la seva presentació a la premsa, l'ha qualificat de "novel·la molt especial", d'una altura literària notable i de gran ambició. I argumenta que aquesta no només és una història personal, sinó que també reflecteix una situació col·lectiva, que sobreviu fins avui.

Contra la ferida

Fallarás es defineix com a "filla del silenci", i considera que hi ha milions de persones a tot Espanya que ho són. Afirma que el seu avi afusellat no havia estat mai present al seu univers, i que en un moment determinat va adonar-se'n que calia investigar què havia passat amb ell, perquè sense memòria, l'assassinat era doble: un assassinat físic, però també un assassinat en la memòria. Un dia, Fallarás va trobar a internet el nom del seu avi i es va "trencar": "Vaig descobrir que havia mort quan tenia 32 anys i era fuster", però amb sorpresa se'n va adonar que no el trobava a faltar, "perquè no existia per a mi". Fallarás ha afirmat que aquest llibre constitueix "un exercici d'obrir finestres i ventilar allò que soc i allò que tots som".

Reforma personal i social

Fallarás creu que cal fer un anàlisi de la realitat del propi entorn abans de fer un discurs polític: "Si no hi ha un debat íntim sobre la memòria, tot debat polític sobre ella és impostat". I apunta que cal tenir consciència personal per a la lluita política. Si bé va començar a escriure l'obra amb noms ficticis, aviat va descobrir que era imprescindible usar els noms reals per ventilar realment la "pudor a reclosit". "No hem fet res per avançar perquè ningú ha expressat el que viu ell mateix", apunta Fallarás. L'autora assegura que escriure aquest llibre, i també publicar-lo, ha estat un acte molt impúdic, perquè posa de relleu moltes intimitats familiars, però que la seva família, que viu "en un altre univers", molt conservador, la va autoritzar a publicar-lo. Fallarás afirma que aquest no és un tema passat, sinó que cal ventilar, perquè apunta que la violència política es transmet generacionalment. I que ens marca a tots.

La transició

Cristina Fallarás no té cap dubte que l'origen de tots els problemes sobre la memòria del passat radica en la transició i, sobretot, en la Llei d'Amnistia de 1977, que va deixar via lliure "als torturadors i a les empreses que havien construït la seva riquesa gràcies a l'expoli". Afirma que a Espanya no ha deixat d'haver-hi violència política en cap moment, perquè hi ha 150.000 morts a les cunetes, i aquests tenen milions de descendents. La seva queixa principal és que en 40 anys cap govern espanyol no hagi fet res per a arreglar-ho. La pretensió de l'escriptora no és repartir culpes, perquè no se sent capaç de jutjar als ciutadans, "però sí al sistema polític". Fallarás es mostra molt crítica amb els que van fer la transició, però també amb la seva pròpia generació, els que van succeir-los (ara té 49 anys). Assegura que van deixar-ho tot per dedicar-se a les drogues, a la música i a una feina. Per això ha decidit enterrar el cinisme, per sempre, "perquè sobre el cinisme es construeix la infàmia".

Una portada reveladora

La portada del llibre evidencia la problemàtica. L'editora i l'escriptora volien incloure una fotografia de família de l'autora. Només va poder incloure una fotografia dels avis materns, rics i franquistes radicals. Perquè eren els únics que van deixar fotos: no en va trobar dels avis paterns. El perquè és clar: els pobres i els perdedors no deixen registre ni memòria. "I continuen carregant la culpa i la por", assegura Fallarás, qui va trobar, encara, reticències entre els vençuts a explicar la història de la seva família.