Créixer amb germans a vegades pot resultar conflictiu, especialment en una societat amb una natalitat molt baixa, on a vegades el fill únic sembla ser la norma. Rocio Bonilla explica, a Germans (Ànima Llibres) la conflictiva relació entre un nen petit i la seva germana, més gran. Una relació que no sembla gaire fàcil, especialment perquè el nen és un petit dimoni absolutament esbojarrat i la seva germana una nena tranquil·la i molt responsable. Però tothom sap que entre germans mai no manquen les tensions, fins i tot quan entre ells hi domina l'amor.

Cara i creu

La gràcia de la història és que es pot llegir obrint el llibre per la portada o per la contraportada (en realitat, no té contraportada: té dues portades). Si l'iniciem per una banda llegirem la història dels dos germans explicada pel petit irresponsable que creu que la seva germana és avorrida com un rinoceront, i si la comencem per l'altre costat, ens trobem amb la història explicada per la germana gran, que creu que el seu germà està ben ximple, com un mico. I les dues històries acabaran confluint a la part central amb un element inesperat.

Bonilla, valor segur

L'any passat, per Sant Jordi, un conte ben original de Rocio Bonilla, De quin color és un petó?, se situava en segona plaça a la llista dels llibres de literatura infantil i juvenil més venuts. Però a més a més, Bonilla (Barcelona, 1970) aconseguia col·locar una altra de les seves obres a la mateixa llista: La muntanya de llibres més alta del món. Però Bonilla ha tret molts altres llibres que han tingut gran èxit, com Max i els superherois Els fantasmes no truquen a la porta.

En Jordi que no es deia Jordi

Ànima Llibres ha publicat, també, un llibre que sembla idoni per a la diada del llibre i la rosa: En Jordi i el drac, del jove il·lustrador holandès Aron Dijkstra. Una història centrada en la peculiar relació entre un nen, en Jordi, i el drac Banyatrencat, que conté tots els elements d'un èxit de Sant Jordi: uns dibuixos magnífics, plens de color, dos personatges molt propers, una història mítica, i un final feliç amb dosis de moralina. L'únic problema és que en Jordi, a la versió original, no es deia Jordi. Al llibre holandès, el nen es deia Roel. Però el canvi de títol era temptador, perquè quadrava perfectament. I, certament, ha valgut la pena.