En uns moments en què a tot el món la cultura té un paper cada cop més important a la diplomàcia, Ferran Mascarell, delegat de la Generalitat a Madrid (cessat en aplicació de l'article 155) i candidat a les llistes de JuntsXCat, ha dissertat sobre el tema de la diplomàcia cultural en un encontre del FOCIR, la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes. Davant d'un Estat "que no només no dóna suport a Catalunya sinó que hi juga a la contra", Mascarell ha reclamat el paper de la societat civil a nivell internacional. I ha recordat l'actuació de Pau Casals a l'ONU, que va ajudar molt a explicar internacionalment la realitat catalana en els moments més difícils de la dictadura.

Independència

Mascarell ha apuntat que en un moment dur, en què hi ha una batalla per vendre el relat català, l'acció de la diplomàcia realitzada des de la base, en l'àmbit cultural, ha estat clau per al procés. El delegat de la Generalitat ha Madrid ha recordat el paper poc representatiu dels valors catalans que sovint ha jugat la "Marca España", i ha reivindicat els moviments socials que amb el seu suport internacional han ajudat a mostrar la revolta catalana com una revolta democràtica (i no tant com una reacció nacionalista, ja que el nacionalisme, a nivell internacional, sovint és associat a les facetes més fosques del segle XX). Mascarell s'ha ratificat en la seva opinió que seria bo, tant per als catalans com per als espanyols, una separació d'Espanya i Catalunya en dos Estats, perquè obligaria a una renovació democràtica d'Espanya, "un mal Estat que instrumentalitza el problema català per no parlar de les coses profundes".

Falta de recursos

El gran problema de la diplomàcia cultural catalana procedeix de la manca de recursos. Mascarell ha afirmat que Catalunya dedica a la cultura uns recursos molt inferiors al que seria necessari, i ha acusat l'Estat de no permetre que Catalunya gasti en l'àmbit cultural "un percentatge correcte". I creu que això fa que la cultura catalana tingui problemes per a ser competitiva, i d'aquesta forma hi ha problemes perquè la cultura assumeixi un paper diplomàtic horitzontal.

Cap a un nou món

Mascarell ha recordat que en els darrers anys s'han multiplicat les accions de diplomàcia cultural d'entitats que no són l'Estat ni la Generalitat: la ciutat de Barcelona, el MACBA, el CCCB... Ha apuntat també el paper destacat que tenen difonen la realitat catalana els artistes, i ha posat com a exemple a Jordi Savall. Per a Mascarell, els Estats cada cop tenen menys el monopoli en aquest sector i que això dóna possibilitats per usar la cultura en defensa de valors cívics, diferents als que defensden els Estats. I Mascarell creu que això va vinculat al nou paper que tindrà l'Estat en el futur, que cada cop tindrà que donar més espai als moviments de la societat civil. Mascarell afirma que som en un moment de transició a nivell mundial i que els Estats hauran de canviar per adaptar-se a les necessitats dels ciutadans.

Amb Europa

Preguntat per les darreres declaracions del president Puigdemont, en què criticava la Unió Europea, Mascarell ha marcat distàncies amb aquestes afirmacions, tot i que ha ha considerat que els catalans "no ens podem sentir gaire satisfets" amb allò que han fet els líders europeus en les darreres setmanes. Però Mascarell no ha apostat per separar-se d'Europa, sinó per intentar transformar-la des del seu interior. Ha recordat que els catalans, des de fa molt temps, "hem estat, som i serem" europeistes".