El conseller de Cultura, Santi Vila, ha presentat avui l’enquesta Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2016, encarregada pel Departament de Cultura. Segons aquesta enquesta, el nombre de lectors a Catalunya hauria crescut en els darrers anys: del 2012 al 2016 el percentatge de catalans que llegeixen llibres hauria passat del 62,3% al 67,8%. La Conselleria se sent satisfeta, perquè aquesta xifra se situa molt a prop de la mitjana europea: el 68%. Malgrat tot, un 12,3% d'aquests lectors no són lectors freqüents, i encara hi ha un 32,2% de catalans que afirma no llegir mai (el 2012 era el 37,7%). Per realitzar aquesta entrevista s'ha recorregut a 1.200 entrevistes telefòniques.

Millor percepció que la dels editors

L'evolució d'aquestes tendències sol ser molt lenta, perquè és molt difícil canviar els hàbits lectors, i sorprén aquesta ràpida evolució. En canvi, les xifres del Gremi d'Editors sobre la venda de llibres no són tan optimistes com les de la Conselleria i tan sols indiquen un creixement tímid de la venda de llibres, que encara queda lluny dels temps d'abans de la crisi. Hi ha per exemple, discrepàncies entre les dades que aporten les enquestes i les xifres de vendes: mentre augmenta el nombre de gent que afirma llegir revistes, moltes capçaleres han anat tancant per manca de lectors. Del que sí que no hi ha dubte és de que es dispara la lectura de webs, blogs i fòrums, que supera ja el 50 %  de la població i se situa en el 55 % (el 2011 era només del 43,5%). L'augment de lectors de llibres es deu, bàsicament, al pes de les dones: el 73,4% de les dones llegeix regularment, front al 62% dels homes (en 5 anys les taxes de lectura de les dones s'ha incrementat un 8,5% front a un 2,3% la dels homes). En canvi hi ha més homes que llegeixen diaris (el 85,1% front al 78,8% de les dones), còmics (el 22,1% de los hombres front al 6,5% de les dones) i webs i blogs (el 60,6% dels homes front al 49,7% de les dones). Per edats, els que llegeixen més són els joves d'entre 14 i 24 anys (el 93,1%), però després es redueix ràpidament (llegeixen molt per qüestió d'estudis). El còmic, en canvi, ha deixat de ser una eina de comunicació juvenil, i ara els que el llegeixen més són els adults de 35 a 44 anys (el 25,7 %).

Bosses de no lectors

L'estudi de la Conselleria posa de manifest que no ha augmentat la taxa de lectura dels que només tenen estudis primaris, que continua situant-se entorn al 46,5%. Tampoc ha variat gaire la taxa de lectura dels qui tenen estudis universitaris (de fet, ha baixat del 87% el 2012 al 85,7% del 2016); en canvi creix del 65,8% al 69,9% el percentatge de lectors entre els que tenen estudis secundaris. Queda clar que, a nivell global, creix més la gent que llegeix més per feina (augmenta un 6,4%), de la que llegeix per oci (augmenta un 3,4%). Tot i la frenètica activitat de les biblioteques públiques, disminueix el nombre de gent que va a les biblioteques, del 36,5% el 2010 al 33,7% el 2016, i també es redueix el nombre de préstecs bibliotecaris. Les dones no lectores al·leguen majoritàriament no tenir temps per a llegir (un 53,4%), mentre que molts homes no lectors (el 44,5%) al·leguen obertament que no els agrada.

El català sí que progressa

És palpable el creixement del nombre de lectors en català, com a conseqüència, probablement, de l'increment del percentatge de catalans que han estudiat en català. El 2011 el català era la llengua habitual de lectura de tan sols el 21,2% dels catalans: ara ja ho és del 27,4% (malgrat tot si es pregunta als catalans en quina llengua era el darrer llibre llegit, una pregunta sovint més fiable, la xifra es redueix al 21,7%). El castellà, malgrat tot, resta completament hegemònic, essent encara la llengua habitual de lectura del 70,2% dels lectors. Tot i que el català creix a tots els territoris, el nombre de lectors en català es manté molt més baix a Barcelona i a Tarragona que a Lleida i a Girona.

La venda de llibres es redueix

El 2012 l'enquesta d'hàbits lectors va mostrar els nivells més baixos de compra de llibres: tan sols el 45,1% dels catalans van declarar haver comprat un llibre que no fos de text. Ara el percentatge ha crescut fins el 48,6%, però el balanç no és positiu, perquè la mitjana de llibres comprats per cada lector ha baixat del 7,8% al 7,2%, és a dir, que el total de llibres comprats, segons aquestes xifres, seria menor (en canvi els informes dels editors indiquen un augment de les vendes).