L’editorial d’El País d’aquest dimecres repeteix fil per randa l’argumentari fabricat per Ciutadans, on es presenta Catalunya al caire de l’enfrontament civil a causa de l’obstinació independentista, etcètera. “Tensió”, “imposar” “limitar la llibertat”, “acoquinar”, “arbitrària”, “inflamar”, “exacerbant”, “perpetrar a l’ombra”, “atropellament”... Gairebé no hi ha frase sense alguna expressió inflamada, febrosa, incandescent. El final és esfereïdor: “cap d'aquestes maniobres impedirà assenyalar Torra i els seus consellers com a responsables si alguna cosa irreparable arribés a passar entre catalans”, com acusant al president i al Govern si hi ha algun mort —hi ha alguna altra “cosa irreparable”?

“Torra i els seus consellers” són les úniques persones esmentades a l’editorial.

Excepción con lazos és el sisè editorial en deu dies que el diari dedica a la situació a Catalunya, sempre pintada com a sociedad dividida amb un llenguatge bel·ligerant, agressiu, visceral. Després d’aquesta intensa preparació artillera, dimecres era el dia que ja es podia encolomar un mort a “Torra i els seus consellers” sense espantar ningú, entrecreuant Minority Report i Peaky Blinders. Enmig del tremendisme retòric i del dir sense dir, sembla clar que l’expressió “alguna cosa irreparable” no al·ludeix a la pluja.

La resta de l’editorial va plena de judicis d’intencions gruixuts. Atribueix “la tensió social” a “la pretensió d'imposar de fet el programa de la independència”. Afirma que el Govern “imparteix [consignes] als ciutadans enquadrats en organitzacions independentistes, dels quals se serveix com si fossin forces espontànies per limitar la llibertat dels qui dissenteixen”. També diu que la Generalitat vol “acovardir [als no independentistes] a través de les forces policials al seu comandament, a les que empenyen a actuar de manera selectiva i arbitrària”. Tot això només al primer paràgraf. Etcètera, etcètera. És Berlín, 1933.

Al final acusa preventivament al president Torra i al seu Govern si hi ha algun mort —hi ha alguna altra “cosa irreparable”?

Afortunadament, totes aquestes enormitats les desmenteix la realitat de la que el mateix diari informa. Una cerca de l’expressió lazos amarillos a la mateixa web d’El País conta una altra història, concretament la història contrària a la que expliquen el seus editorials i columnistes. Des del 10 d’agost, el diari ha publicat aquestes informacions:

  • En libertad provisional el acusado de agredir a varias personas mientras arrancaba esteladas en Verges. Se trata de un vecino de Banyoles que acumula más de cuarenta antecedentes y 26 detenciones.
  • Identificado un guardia civil cuando iba a retirar lazos amarillos junto a otras 13 personas en Tarragona. Los Mossos abren acciones legales contra el agente y otras 13 personas.
  • Una plataforma vinculada a Ciudadanos lanza una campaña en playas catalanas contra los lazos amarillos. España Ciudadana ha sobrevolado con una pancarta sobre una veintena de playas.
  • Arrimadas sugiere desacatar a la policía catalana por los lazos amarillos. La jefa de la oposición dice que el cuerpo pierde autoridad al actuar “políticamente”.
  • Ciudadanos llama a una manifestación en Barcelona para defender a quienes retiran lazos amarillos. El partido denunciará ante la fiscalía la agresión a una mujer por quitar estos símbolos
  • El agresor de la mujer que retiraba lazos amarillos niega que actuara por “cuestiones políticas”. Arrimadas anuncia que llevará el caso a la fiscalía por delito de odio.
  • Casado y Rivera piden a Sánchez que actúe contra los símbolos. El líder del PP quiere que se restrinjan también en el Congreso.
  • La fiscalía investiga a los Mossos por identificar a personas que retiran lazos amarillos. El ministerio indaga sobre las actuaciones de la noche del 17 de agosto y del pasado sábado.
  • 80 personas con la cara tapada retiran de noche lazos amarillos en pueblos de Girona. Los Mossos d'Esquadra levantan acta al grupo por una supuesta infracción de la 'ley mordaza'.
  • Rivera y Arrimadas retiran lazos amarillos en un pueblo de Barcelona. Ciudadanos participa esta tarde en una concentración en la capital catalana en apoyo de quienes quitan estos símbolos.

El recompte no és exhaustiu, però gairebé. Qualsevol es fa una idea dels fets sobre els que se suposa que el diari opina en el(s) seu(s) editorial(s).

Fins i tot diumenge passat, dia 26, el diari va tenir la bona pensada de publicar un reportatge que vol ser un resum de la cosa. Es titula “Escalada de tensió pels llaços grocs”. El subtítol precisa: “Creixen els conflictes entre els grups que retiren simbologia independentista i els qui els increpen per fer-ho”. Malgrat que parla de tensió i conflictes i els reparteix entre uns i altres, al reportatge no es cita ni un sol incident provocat pels, diguem-ne, penjadors de llaços, fora d’un moment on diu “els problemes sorgeixen quan els grups [que treuen llaços] són descoberts i la reacció dels seus opositors és increpar-los i enregistrar-los”. Esclar. Si els veïns deixessin actuar als, diguem-ne, despenjadors de llaços, no hi hauria “problema”. Ja és això, ja.

En un altre punt es preocupa d’aclarir que “la majoria de situacions de tensió han estat protagonitzades per individus no organitzats”, encara que més endavant recorda que “Ciutadans ha organitzat equips de simpatitzants per retirar llaços grocs” i que “recrimina al govern [espanyol] que no actuï contra la Generalitat, i fins i tot encoratja a desobeir els Mossos”. Tot molt normal.

Una cerca de l’expressió lazos amarillos a la mateixa web d’El País conta una altra història, concretament la contrària 

L’entradeta de la informació sobre l’escamot de, diguem-ne, despenjadors de llaços, que va actuar a Girona el descriu així: “Unes 80 persones, autodenominades a les xarxes socials "brigades de neteja de llaços grocs preparades per alliberar Catalunya de l'independentisme", es van reunir aquest dimarts al voltant de les onze de la nit a Cabrera de Mar (Maresme) per sortir en grup –entre 20 i 30 cotxes– cap a les comarques de Girona per ‘arrencar llaços grocs i resta de propaganda separatista’. Poc abans de les dues de la matinada van arribar a la Bisbal d'Empordà. Utilitzant escales de grans dimensions i tots vestits amb monos blancs que també els tapaven el cap i ulleres industrials que impedien reconeixe'ls [sic: vol dir reconèixer-los], van anar arrencant els llaços grocs”.

L’editorial (els editorials), però, només assenyalen a “Torra i els seus consellers” i a l’independentisme, i els avisa que els farà “responsables si alguna cosa irreparable arribés a passar”, a més a més d’acusar-los de totes les malvestats que s’han dit més amunt i no cal tornar a dir. Tot plegat fa un efecte irreal, de realitat alternativa —si no fos que és obvi què pretén el diari madrileny, mort preventiu pel mig i tot.

Només una pregunta: els i les editorialistes d’El País, llegeixen el seu diari?