El Jutjat d'Instrucció 26 de Barcelona ha admès a tràmit la denúncia de l'Associació Espanyola d'Advocats Cristians contra la poeta Dolors Miquel per la recitació del poema "Mare nostra" en la cerimònia d'entrega dels premis Ciutat de Barcelona, el 15 de febrer. Així doncs, el procés continua endavant. La poeta podria ser condemnada, per una ofensa als sentiments religiosos, a fins a dotze mesos de presó. Això ha reobert el debat sobre la llibertat d'expressió i sobre l'existència de l'article 525 del Codi Penal, hereu directe de les lleis contra la blasfèmia.

Solidaritat del món cultural

Bona part del món cultural ha expressat la seva solidaritat sense pal·liatius amb la poeta. Va fer-ho el PEN Català, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Culture Action Europa, International Authors Forum i PEN Club, que van emetre un comunicat de solidaritat amb Miquel. I també nombrosos intel·lectuals s'han posicionat en favor seu i han expressat la preocupació per un possible retrocés de les llibertats democràtiques.

Ada Colau, amb Dolors Miquel

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, era un dels objectius de la denúncia contra Miquel. Els qui la denunciaven volien condemnar, no només la poeta, sinó també l'alcaldessa, per haver contractat l'espectacle i per haver aplaudit el poema. En assabentar-se que el jutjat ha admès a tràmit la denúncia, Colau ha criticat la decisió de judicialitzar "un poema feminista". Ha afirmat irònicament: "No sé com acabarem". I ha argumentat que el poema entrava dins la llibertat d'expressió i que no tenia cap expressió contrària a cap religió.

La conselleria, ambígua

El conseller de Cultura, Santi Vila, que es considerava entre els "ofesos" per la poeta, va criticar l'acció judicial, tot afirmant que "posats a ser restrictius, en el terreny de la llibertat, sempre pecaré més per defecte que per excés". Va aprofitar l'ocasió per carregar contra un Estat espanyol que definia com "un Estat de dret profundament imperfecte, per no dir profundament contradictori" i criticava la legislació sobre la llibertat d'expressió espanyola. Això sí, va evitar posicionar-se a favor de Dolors Miquel, tot al·legant que va trobar "de mala educació" la seva actuació. I va carregar contra el consistori barceloní en afirmar que " si la nova política, la nova creativitat i l’ànsia irreductible de transgressió passen per recitar un poema ocurrent però discret, això sí, decididament feminista i antireligiós, em temo que com a societat tenim un problema i no pas menor". També Xavier Trias, exalcalde de Barcelona per Convergència, va ser crític amb la programació de l'actuació, però va mostrar-se contrari a la denúncia.

Quatre confessions, contra Miquel

Però no només els catòlics s'han mobilitzat contra Dolors Miquel. Arran de la seva declamació a l'Ajuntament de Barcelona, van emetre un comunicat conjunt contra ella representants de les quatre religions que tenen signats acords amb el govern espanyol: catòlics, protestants, musulmans i jueus. En aquest comunicat es demanava que "no es repetissin" les ofenses contra les religions. Al·legaven que atacar les religions era atacar la convivència, i posaven com exemple els atemptats de Charlie Hebdo (de fet identificaven les víctimes dels atemptats com a inductors d'aquests). El comunicat era signat per la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya, per la Comissió Islàmica d'Espanya, per la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya i per la Conferència Episcopal Espanyola. No era el primer comunicat conjunt de les quatre associacions: abans ja havien publicat un manifest contra el matrimoni homosexual.

He anat rebent i encara rebo, moltes ofenses i insults d'una agressivitat extrema (com els qui em desitgen la mort i malalties terribles per tal que la dinyi)

No tot queda en denúncies

Dolors Miquel ha exposat a les xarxes socials que des del sorgiment de la polèmica ha rebut molts insults: "He anat rebent i encara rebo, moltes ofenses i insults d'una agressivitat extrema (com els que em desitgen la mort i malalties terribles per tal que la dinyi)". Però denuncia, a més, que de forma recorrent aquests missatges usen el seu físic com a insult: "Que el físic d'una dona sigui encara motiu d'insult ferotge mostra la societat alhora feixista i patriarcal on estem immersos. Dins l'obscurantisme, la dona dolenta, és lletja. Lletja. Lletja!".

E-cristians

Una de les associacions que van denunciar Dolors Miquel és E-Cristians, que argumenta que l’actuació de Miquel "no obeeix a un afany creatiu o artístic", sinó que, per contra, respondria “a una clara voluntat de provocació i atac al sentiment religiós” i demanen que s'apliqui a la poeta l'article 525 del Codi Penal. E-Cristians és una organització presidida per Josep Miró i Ardèvol, ex conseller d'Agricultura del 1984 al 1989. Miró s'ha posicionat repetidament en contra de l'avortament i l'homosexualitat. Miró i Ardèvol, en un article recent, s'ha mostrat molt crític amb el consistori barceloní, però també amb ERC, la CUP i fins i tot amb el PSC i amb el president Carles Puigdemont per la seva posició envers el catolicisme. I anima els catòlics a lluitar perquè "la nostra fe, cultura i religió (...) siguin respectats en la via pública". Les denúncies són una part important de la seva estratègia.