Una malaltia estranya i esgarrifosa mata arreu del món. Els metges estan dividits i és difícil establir una fotografia precisa del que passa. Les autoritats proven d'evitar el pànic, els viatges s'han interromput i circulen fake news a dojo. Tot això passava l'agost del 1856 quan Charles Dickens va prendre la seva ploma per escriure una carta a Sir Joseph Olliffe, un metge de l'ambaixada britànica a París.
Fa poc vaig descobrir aquesta carta en el curs de les meves investigacions sobre l'abundant correspondència vital del gran escriptor. En la missiva, Dickens dona les gràcies al doctor per alertar-lo sobre el brot de diftèria de Boulogne-sud-Mer, a la costa nord de França, mentre l'escriptor hi era de vacances. En realitat, tres fills seus estaven escolaritzats a la regió i es preparaven per iniciar el nou curs. Dickens li va dir al metge: "No tinc cap dubte que no podem estar en una situació més saludable, en una casa més neta. Encara així, si ens ordenés que marxéssim, obeiríem".
La carta de Dickens a Olliffe del 24 d'agost del 1856
La diftèria, com la covid-19
En aquell moment se sabia poc de la diftèria, que era coneguda popularment com a "mal de coll maligne", "mal de coll de Boulogne" o "febre de Boulogne". El seu nom científic, diftèria, va ser encunyat per Pierre Bretonneau, i es referia a la membrana d'aspecte coriaci que es fa a la laringe a conseqüència d'una infecció bacteriana. La malaltia era greu, contagiosa i sovint fatal. S'escampava com la Covid-19, per contacte directe o per microgotes respiratòries.
A la carta, Dickens destaca el que havia passat al doctor Philip Crampton. De vacances a Boulogne, si fa no fa els mateixos dies que Dickens, dos dels fills de Crampton, de dos i sis anys, i la seva dona, de 39, van morir la mateixa setmana a conseqüència de la diftèria. Dickens va escriure: "No puc imaginar-me una experiència més terrible que la que ha viscut el pobre doctor Crampton".
L'expansió dels contagis a banda i banda del canal de la Mànega, a França i Anglaterra, va accelerar les investigacions científiques i el 1860, quatre anys després del primer cas detectat a Anglaterra, es tingués un coneixement més complet sobre l'origen, els símptomes i la transmissió de la malaltia.
En aquella època, Boulogne era un lloc sovintejat per anglesos, que la dècada del 1850 composaven una colònia de 10.000 persones, un quart de la població. A Dickens li agradava aquesta vila, que qualificava com "un lloc que, tal com jo el conec, resulta evocador, pintoresc i bonic". Allà podia mantenir l'anonimat fins a cert punt i, a més li oferia un agradable clima estiuenc que l'ajudava en la seva feina. D'altra banda, podia arribar a Boulogne des de Londres en unes cinc hores, amb tren i un ferri des de Folkestone que feia dos trajectes diaris.
Allà va escriure algunes parts d'obres com a Casa lúgubre, Temps difícils o La petita Dorrit. La localitat fou el tema principal del seu text periodístic Our French Watering-Place, publicat al setmanari del qual era editor, Household Words. Dickens va travar una amistat estreta amb l'amo de la casa que llogava, Ferdinand Beaucourt-Mutual, que li va proporcionar un excel·lent allotjament a Boulogne i que, anys després, al llogarret de Condette, instal·laria un racó d'amor per l'amant de l'escriptor, Ellen Ternan.
Gir tràgic
A Dickens el devien preocupar les notícies sobre el "mal de coll de Boulogne" que va llegir a la premsa, la qual cosa va fer que enviés els fills a Anglaterra perquè estiguessin segurs. Les autoritats mèdiques franceses van minimitzar l'expansió de la malaltia, que per desgràcia coincidia amb un brot de tifus que va matar un amic de Dickens, el dibuixant i periodista Gilbert Abbott à Beckett. Ell també era de vacances a Boulogne i, en un altre gir tràgic dels esdeveniments, coincidint amb el període en què estava ja mortalment malalt, el seu fill Walter va morir de diftèria només dos dies abans que À Beckett morís de tifus.
En una carta escrita al diari The Times i datada el 5 de setembre de 1856, un grup de destacats metges de Boulogne van declarar que "amb molt poques excepcions, aquesta malaltia només afecta els barris més pobres de la ciutat i la població sense gairebé recursos".
Pocs dies després, el 12 de setembre, una persona que s'anomenava "Una altra víctima de la febre de Boulogne" escrivia al diari per afirmar que havia estat a la mateixa casa d'hostes que À Beckett, i que la seva dona havia contret la diftèria. Concloïa la carta amb la següent súplica: "Si pot destinar algun racó del seu valuós espai a aquesta carta, faci també el servei d'advertir totes aquelles persones que tinguin pensat de creuar el canal per venir a Boulogne".
Desinformació
Això va provocar que el 16 de setembre les autoritats mèdiques de Boulogne enviessin una altra carta en què qüestionaven les afirmacions d'aquesta "altra víctima" i destacaven que el "pànic" es limitava "gairebé només als visitants temporals". Tanmateix, les autoritats admetien que "no aconsellaríem a ningú que portés a un nen" a "una casa on el mal de coll maligne s'hagués patit". Hi havia una gran desinformació: les cases d'hostes i les empreses de viatges seguien promocionant intensament Boulogne com a destinació de vacances, i fins i tot la pensió on va morir À Beckett va ocultar la causa real de la mort.
Atès que ell mateix era periodista, Dickens era molt sensible a les fake news. En la seva carta a Olliffe observava: "Tenim la idea general que aquesta malaltia existeix a l'estranger i que afecta els nens; de fet, dos nens petits que coneixen els nostres fills han mort a conseqüència d'ella. Però és increïblement difícil [...] descobrir la veritat en aquest lloc. I a la gent del poble la preocupa particularment que jo ho sàpiga, atesa la gran quantitat de mitjans que tindria per difondre-ho".
El 1856, els que van ser curosos i prudents van tenir més possibilitats de sobreviure a la pandèmia. La vida de Dickens va tornar a la normalitat. Va escolaritzar els fills altra vegada a Boulogne, i ell mateix va tornar moltes vegades a la vila.
Fins al 1920 no es va desenvolupar una vacuna contra la diftèria, encara que no va ser fins al 1940 que els països van començar a subministrar-la als nens de franc i a escala nacional. En aquest moment ja han aparegut vacunes contra la Covid-19 i, afortunadament, la nostra vida també tornarà a la normalitat. Tornarem a les destinacions de vacances, potser fins i tot a Boulogne per seguir els passos de Dickens en una localitat que ell estimava sincerament.
Leon Litvack, Associate Professor, Queen's University Belfast. Article traduït gràcies a la col·laboració de la Fundació Lilly i publicat originalment a The Conversation.