Decidides. Set dones contra corrent (ed. Albertí) és un llibre destinat a intentar superar l'oblit de les dones en la història del nostre país. A aquesta obra Elisenda Albertí tracta de recuperar personatges femenins de finals del segle XIX i del segle XX que van ocupar posicions professionals destacades, per mostrar que, a desgrat de totes les discriminacions, va haver-hi dones que van ocupar llocs importants a l'esfera pública. Al seu llibre s'hi concentren les biografies de dues empresàries, una fotògrafa, una espiritista, una música, una pintora i una pedagoga. Amb aquesta obra, Elisenda Albertí continua la tasca que ja havia començat amb d'altres llibres sobre d'altres períodes com Dames, reines, abadesses o Catalanes medievals.

Amalia Domingo

Set noms, set trajectòries

Poques d'aquestes dones són recordades avui en dia: se'n sap alguna cosa de l'espiritista Amalia Domingo Soler, barcelonesa d'adopció, i també hi ha cert record de l'empresària Tecla Sala (perquè hi ha un centre cultural a l'Hospitalet que duu el seu nom). Però es coneix molt menys sobre la fotògrafa Anaïs Napoleon (també anomenada Anaïs Tiffon), l'empresària Emília Carles i Tolrà, l'arpista Clotilde Cerdà (coneguda com Esmeralda Cervantes), la pintora Emília Coranty, o la pedagoga Enriqueta Sèculi i Bastida, promotora de l'esport femení a Catalunya. Entre elles trobarem trajectòries vitals ben diferents: des d'una Enriqueta Sèculi, clarament compromesa amb els moviments d'esquerres, fins a les posicions conservadores d'Emília Carles (que jugava el paper caritatiu que s'esperava de l'esposa bona d'un capitalista), passant per una menys militant Clotilde Cervantes (que va passar de ser l'artista favorita de la Cort espanyola a formular crítiques a l'autoritarisme). No es tracta, doncs, tant, de dones feministes avançades al seu temps en la reclamació dels drets femenins (tot i que algunes sí que van ser avançades en aquest terreny), sinó de dones que van triomfar en l'òrbita pública, malgrat tots els obstacles.

Emília Coranty al seu taller. Fotografia publicada a Feminal el 26 de juliol de 1908.

De la fotògrafa a l'empresària

La primera biografiada és Anaïs Napoleon (1831-1912), una dona que, amb el seu marit, va crear els estudis fotogràfics Napoleon de la Rambla, els més famosos de la Barcelona de l'època. La segona, Amalia Domingo (1835-1909), era malaguenya d'origen, però va instal·lar-se a Barcelona per les seves vinculacions amb el moviment espiritista català. Aquesta dona, que durant tota la vida va arrossegar greus problemes de vista i econòmics, es va convertir en una gran defensora del moviment espiritista, però a més a més, va involucrar-se en la lluita obrera, en el combat feminista, en la lluita anticlerical i en totes les lluites progressistes de l'època. En canvi, Emília Carles (1848-1925) tenia un perfil radicalment diferent: de molt joveneta es va casar amb el seu oncle, que era milionari, en un casament de conveniència. En enviduar, als 30 anys, va deixar la direcció de la fàbrica en mans d'un nebot i ella es va dedicar a la beneficiència, sobretot a Barcelona, a Cambrils i a Castellar del Vallès.

Esmeralda Cervantes amb 15 anys. Gravat de La Ilustración Española y Americana del 30 de novembre de 1876.

L'arpista de la Cort

Clotilde Cerdà (1861-1926), també coneguda com Esmeralda Cervantes, era filla de l'esposa d'Ildefons Cerdà i un altre home. Tot i que Cerdà la va reconéixer com a filla, Clotilde va viure sempre amb la seva mare, Clotilde Bosch, que la va iniciar al món de la música. Clotilde Cerdà va destacar com a arpista ja de ben petita i aquesta nena prodigi va viure la seva infància i adolescència viatjant de cort en cort amb la seva arpa, i va rebre l'homenatge de reis, nobles i músics (fins i tot va estar al servei del soldà turc). Malgrat tot, l'arpista va ingressar a la maçoneria i va pronunciar-se en algun cas contra l'esclavatge i algunes formes d'explotació, amb el que va perdre el favor del monarca espanyol. Va crear una acadèmia femenina a Barcelona, però la va haver de tancar per manca de finançament. Oblidada per gairebé tothom, va viure els darrers anys de la seva vida a Canàries, apartada del món musical, amb el seu acabalat marit. Emília Coranty (1862-1944) va ser una pintura que, per l'època en què va viure, es va veure obligada a realitzar "quadres femenins", de flors i natures mortes, que li van reportar molt poc prestigi. Tecla Sala Miralpeix (1886-1973) va néixer en una família molt rica de Roda de Ter, es va casar amb el seu cosí i van heretar els negocis familiars. Ella va participar decisivament en els afers del matrimoni: va destacar per les seves inversions i les seves accions caritatives a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Roda de Ter. Enriqueta Sèculi (1897-1976) va ser una de les grans promotores de l'esport a la Catalunya republicana; la seva carrera es va veure interrompuda per la guerra i va haver de marxar a l'exili a l'Amèrica Llatina, on va tenir molts problemes, també, per les seves idees avançades.

Hagiografies?

L'autora opta per fer un elogi sense matisos de les set biografiades, i a vegades els personatges, davant tanta lloança, perden complexitat, profunditat i riquesa. És obvi que les dones han estat discriminades en la societat catalana i que cal reivindicar el seu paper en la història, tant en l'àmbit dels grans personatges públics, com en el treball diari, a la llar o als centres de treball. Elisenda Albertí ha fet una bona feina de recerca de personatges femenins i ha aconseguit recuperar de l'oblit a dones que havien jugat un paper important a Catalunya (de fet, algunes d'elles van haver de patir moltes dificultats, com es veu a Decidides). De moltes de les biografiades, Albertí ha aconseguit obtenir informacions riques i variades, procedents de diferents fonts (malgrat que d'algunes, com Enriqueta Sèculi, hi ha grans buits en el coneixement de la seva vida). I l'edició del llibre ha estat molt adequada: si bé de moltes de les protagonistes n'hi ha poques imatges, aquesta obra incorpora fotografies d'època relacionades amb aquestes dones i amb el món que els va tocar viure. Decidides és un llibre que ens ajuda a recuperar el paper de les dones en la història catalana.

 

Foto de portada: Esmeralda Cervantes. Retrat d'estudi del fotògraf català L. Sánchez, signat a Santa Cruz de Tenerife el 1903.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat