Crui. Els portadors de la torxa és la primera novel·la del mallorquí Joan Buades. L’ha publicat en una petita editorial eivissenca d’autoedició, Edicions Aïllades, gràcies a les aportacions d’un Verkami. I, contra tots els pronòstics, ha guanyat el XLVI Premi Joan Crexells atorgat per l’Ateneu Barcelonès, que premia la millor novel·la en català publicada durant l’any anterior. Jordi Casassas, president de l'Ateneu, ha anunciat el nom del guanyador, i Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, li ha lliurat el premi, en un acte al jardí de l'Ateneu amb lectures literàries, música amb el Quartet GironArt, cava i l'anomenada coca Crexells. La revetlla s'ha avançat a aquest dimecres, a l'Ateneu, per fer-la coincidir amb el lliurament del premi. Una coincidència fantàstica, perquè la novel·la de Buades comença, justament, un 22 de juny. Crui és una obra que repassa gairebé un segle de vida europea a través d'un personatge central, un nazi refugiat a Mallorca que a la fi de la seva vida analitza el seu passat i, amb aquesta acció, fa un repàs a la història d'Europa.

Una obra il·localitzable

L'obra de Buades és pràcticament introbable fora d'Eivissa. Tan sols havia aparegut ressenyada a la premsa local. No la vénen a cap gran superfície. De fet, la gran majoria de llibreries de Barcelona no la tenen... Buades va donar voltes d'una editorial a l'altra per intentar trobar qui li publiqués. Assegura que va passar "un periple molt llarg" per una quinzena d'empreses editorials de Barcelona, Mallorca i València, i que tan sols dos li van respondre, educadament, que no entrava dins la seva línia editorial. A la fi, gràcies a una campanya de crowdfunding, va poder fer-ne una petita edició. Ara Buades confia en què algun dels editors que van rebutjar-la reaccioni i pugui publicar la seva obra amb una tirada més àmplia i que pugui ser accessible per a més públic.

Una novel·la d'idees

Joan Buades ha explicat als periodistes que "no estava interessat en fer una novel·la amb els ingredients clàssics" que "es vengués a les grans superfícies" sinó fer una reflexió d'alt nivell. De fet, en bona part la novel·la pretén ser una anàlisi del mal, però no sobre un mal abstracte, maniqueu, que recau en un pocs individus, sinó en un mal compartit, en el que hi ha gent que col·labora amb el mal per obtenir petits beneficis personals: "Molta gent externalitza el mal, però quan algú té oportunitat d'aprofitar-se de la corrupció, són molts els que cauen i xuclen", afirma Buades, que afegeix que va aprendre molt sobre la maldat i la influència del poder en el seu pas per la política (va ser regidor a un municipi eivissenc i diputat al parlament balear). En realitat, el títol, "Crui" (escletxa), fa referència al petit espai per on es pot veure la llum i les torxes del subtítol són una menció al llegat de bé o de mal que es transmet de generació en generació. Buades ha apuntat que hem d'estudiar millor el mal, tot citant a Kafka: "El mal coneix el bé, però el bé no coneix el mal".

Ficció sobre la realitat

El protagonista de l'obra és un personatge absolutament fictici, però Buades assegura que el 70 % del contingut de la seva obra són fets reals, absolutament provats (assegura que s'ha documentat estrictament). Així, en la seva obra hi apareixen, com a secundaris, personatges reals com el financer multimilionari Joan March ("el darrer pirata de la Mediterrània") o el cap nazi Otto Skorzeny, l'home que va alliberar Mussolini amb els seus paracaigudistes i que va tenir una finca a Mallorca. El protagonista de Crui transita per una sèrie de fantàstics escenaris reals, alguns d'ells ja desapareguts, com la ciutat internacional de Tànger, o Könisberg, la capital de la Prússia Oriental, avui anomenada Kaliningrad i situada a Rússia. Buades creu que és imprescindible conèixer el passat, perquè "El futur se'ns està escapant de les mans".

El turisme amb perspectiva

Buades ja havia publicat algun assaig sobre turisme i especulació immobiliària, un tema de màxima importància a l'illa de Mallorca. Ara, a través de la ficció, retorna al tema. El protagonista és un home de negocis que ha tingut molt d'èxit, aprofitant els diners col·locats als paradisos fiscals. Buades afirma que no es pot entendre el turisme a Mallorca (i a la costa de Girona, les Balears i les Canàries), sense tenir en compte els diners evadits pels nazis, l'ús de paradisos fiscals i la influència de la guerra freda. Afirma que el diner saquejat pels nazis i amagat a paradisos fiscals va ajudar a finançar les inversions turístiques a la Mediterrània, gràcies al suport internacional a la dictadura franquista. Però afegeix que el turisme va marcar profundament la realitat mallorquina, com ho està fent ara amb la realitat barcelonina. I conclou que "la pitjor destrucció del turisme no és la del paisatge, sinó la de l'ànima".

Nosaltres al món

Joan Buades està molt interessat en la cultura europea, i emfatitza que sovint s'ha mirat la cultura catalana des d'una distància massa curta, sense relacionar-la amb els grans corrents de la filosofia europea. Assegura que a vegades falta perspectiva per entendre la història del nostre país i reclama "una lectura transgressora de la nostra història". Buades, que és professor i també ha fet de bibliotecari, es mostra molt crític amb l'evolució del món i assegura que cal ser més conscient dels desafiaments de la modernitat. Afirma que "una gran part de la humanitat s'està tractant com els antics jueus" i vaticina que "l'Europa democràtica s'està acabant".

Una obra innovadora

Els membres del jurat han explicat que el mèrit de Buades ha estat, sobretot, fer una novel·la original, molt ambiciosa, que se surt de les pautes habituals de la narrativa en llengua catalana. Jordi Llovet, un dels membres del jurat, ha assegurat que, "és una novel·la diferent de les altres", que obre camins i perspectives. Llovet ha destacat la riquesa del seu llenguatge, però sobretot la profunditat de les seves reflexions i el nivell de reflexió filosòfica i intel·lectual. El poeta David Castillo, també integrat al jurat, ha afegit que es tracta d'una novel·la basada en diàlegs, on el narrador resta ocult, una tècnica molt infreqüent en els novel·listes catalans. Buades ha assegurat que volia fer una novel·la ambiciosa: "que pareixi europea" i ha afirmat que la literatura catalana també té que tenir obres "que se surtin del cànon", com la seva, perquè és la forma de garantir la riquesa i la renovació del món literari. Jordi Casassas s'ha felicitat de la decisió del jurat, ja que si entre els objectius del Crexells hi figura promoure l'excel·lència en la novel·la catalana, aquest és un cas evident de novel·la excepcional, renovadora, al marge de les corrents dominants.

El Crexells, un premi víctima del franquisme

El Crexells és un premi que va ser instituït el 1928. Abans del franquisme va premiar a Puig i Ferreter, a Josep Maria de Sagarra, a Mercè Rodoreda... Però el 1939 es va prohibir i no va reprendre les seves activitats fins el 1981. Per això, tot i que fa 89 anys que es va crear, només està a la seva 46ª edició. En aquestes darreres edicions han guanyat el premi escriptors de gran anomenada com Jaume Cabré, Miquel de Palol, o Carme Riera, l'any passat es va emportar el Crexells Joan Benesiu, amb Gegants de gel, una obra que situa la seva acció a Ushuaia, la localitat habitada situada més al sud de la terra (a l'Argentina). La dotació d'aquest premi s'ha incrementat dels 4.000 als 6.000 euros. A diferència de l’any anterior, aquest premi no ha estat atorgat per votació popular, sobre una tria de tres títols realitzada per un jurat, sinó que ha estat el jurat, directament, qui ha seleccionat l’obra guanyadora. El Crexells és un premi que té bastant prestigi, perquè com que qui l'atorga no té interessos en l'obra, no està sotmès a pressions comercials. Només així es pot entendre que hagi aconseguit el premi un llibre tan atípic com Crui.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat