La Llibreria Calders ha inaugurat un nou format d'esdeveniment literari amb el que han anomenat "combo presentació - club de lectura". La idea és aprofitar les presentacions de llibres per motivar a la gent a sumar-se al club de lectura. Aquells que comprin un llibre a la presentació tindran dret a accedir gratuïtament a una segona sessió amb l'autor, quinze dies després. La idea és que a la presentació s'expliquin les claus de lectura i que, d'aquesta forma, es pugui treure el màxim rendiment a la segona xerrada amb l'escriptor. Per inaugurar aquesta nova activitat literària, la Calders ha presentat el llibre El dia que vaig aprendre a volar d'Stefanie Kremser (Edicions del 1984).

Viure els llibres a la Calders

La Calders és una llibreria que tria els seus títols: tot un luxe en un temps en què molts establiments es limiten a rebre les novetats que els envia l'editor. A la Calders pots trobar poemaris d'editorials quasi desconegudes, fanzines literaris, llibres de butxaca d'autors que molts consideren passats de moda, llibres d'ocasió... A les taules, sobre alguns llibres, tot un luxe: un post-it amb una recomanació especial del llibreter, manuscrita. La llibreria no es limita a la venda de llibres. Una petita barra, al mig de la sala, permet combinar la tria de lectura amb una cervesa. I a vegades, en les activitats, freguen la provocació, com en el vídeo promocional que van rodar, que plasmava un robatori amb tècnica d'allunatge a una llibreria.

 

Presentacions acurades

Les presentacions de llibres són una activitat bàsica de la llibreria, que l'ajuda a estar en contacte amb els lectors. Són presentacions acurades, que intenten complementar la contribució de l'autor amb altres punts de vista: el traductor, l'editor... El llibreter no es limita a una lectura del currículum del presentat, sinó que intenta fer una anàlisi en profunditat del llibre que serveixi al lector per a la seva lectura. I fins i tot es pensa en un petit còctel adequat al text en qüestió...

Una estrena amb arrels

Per inaugurar el "combo" els llibreters han triat un llibre que ha rebut elogis dels crítics. El dia que vaig aprendre a volar transcorre a l'Alemanya i al Brasil. En certa mesura, el tema de les arrels sobrevola tot el text. La protagonista és una nena que, abandonada per la seva mare brasilera, acaba creixent a Alemanya amb el seu pare en un pis d'estudiants. La protagonista no té mare, no té família.. Té la pell fosca, però viu a Alemanya... I quan creix i se'n va cap a Amèrica topa amb uns pobles d'emigrants alemanys instal·lats al tròpic, però que mantenen la seva identitat alemanya ben forta. No és estrany que la nena no tingui clars els seus orígens.  Però lluny de convertir aquest fet en una tragèdia, Kremser transmet optimisme: "Se'n fa un gra massa amb el tema de la identitat", afirma: "Els catalans es passen la vida parlant d'això".

Una autora d'aquí i d'arreu

Kremser és filla de pare bolivià i de mare alemanya. Va créixer al Brasil però des de fa uns anys viu a Barcelona. Tot i que escriu en alemany, parla un català molt correcte, i domina també el castellà, el portuguès i l'anglès. Com la protagonista de la novel·la, a vegades no sap exactament d'on és. I les seves identitats múltiples es reflecteixen als seus llibres. Ha publicat anteriorment Postal de Copacabana (2007) i Carrer dels oblidats. En la primera, que va ser duta al cinema el 2009, parlava de Bolívia, la terra del seu pare, i feia referència als alemanys que hi vivien. El segon llibre se situava a Barcelona, i realitzava una crítica al procés de gentrificació a través de la seva protagonista, una detectiu filla d'alemany i catalana. Ara, en l'última novel·la es passeja per São Paulo, la ciutat on va créixer, i per Munich, on va estudiar a la universitat. Tot un recorregut pel món i per la seva vida.

Propera, però no idèntica

Tot i que El dia que vaig aprendre a volar recorre els escenaris de la vida de la mateixa autora, aquesta nega que tingui un contingut autobiogràfic, i apunta que la protagonista no és ella mateixa ni actua com ella mateixa. Kremser, que va néixer el 1967, tria una protagonista d'una altra generació, nascuda el 1993, per desmarcar-se de la seva experiència personal. Reconeix, malgrat tot, que en la Luiza, la nena abandonada de la seva novel·la, hi ha alguna cosa que li és propera: la seva preocupació contínua per la identitat, la immigració i la integració. I acaba amb una reflexió:

Dissortadament, avui, en plena crisi de refugiats, els alemanys han oblidat que ells també van ser un poble d'emigrants".

 

Foto: presentació d'El dia que vaig aprendre a volar a la Llibreria Calders.