La Diputació de Barcelona ha acollit la presentació del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, que enguany compleix 5 anys, en un moment en què les crítiques a les violacions de drets bàsics s'han disparat a Catalunya. Vuit defensors dels drets humans, de diversos punts del planeta, són a Catalunya fins al 8 d'octubre per participar a les activitats que tindran lloc a diversos municipis per tal de sensibilitzar la població, però sobretot els joves, sobre el respecte als drets humans.

Però la situació de Catalunya ha marcat la trobada d'enguany. En la rebuda als activistes, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, s'ha mostrat preocupada per l'escalada repressiva del Govern espanyol, que ha criticat amb duresa. Ha aprofitat l'ocasió per demanar respecte per a tothom, ha sol·licitat que es facin esforços per evitar la divisió de la societat catalana i ha afirmat que als càrrecs electes "és més el que els uneix que el que els separa".

Wafae Charaf Driss Taki Gustau Nerín

Wafae Charaf a l'acte de la Diputació.

Un programa per sensibilitzar els joves

La Xarxa de Ciutats i Pobles pels Drets Humans, impulsada per la Diputació de Barcelona, ja agrupa 147 municipis, que s’han adherit a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. Aquests municipis actuen en l'àmbit de la sensibilització i la promoció dels drets humans. Ciutats Defensores dels Drets Humans és un projecte conjunt entre l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, l’Institut de Drets Humans de Catalunya i l’Institut Català Internacional per la Pau, amb la participació d’altres municipis i institucions catalanes, que vol donar a conèixer la feina dels defensors i defensores els drets humans, ajudant a conscienciar la ciutadania de les ciutats participants sobre la necessitat d’integrar la defensa dels drets humans en la nostra tasca quotidiana.

Es tracta d’organitzar l’estada a Catalunya d’un grup de defensors i defensores dels drets humans durant un període de deu dies per dur a terme una sèrie d’activitats de naturalesa diversa (xerrades, trobades, reunions institucionals, visites a escoles…), que serviran per donar a conèixer la tasca dels defensors dels drets humans i la importància de donar-los suport. 

De Gàmbia al Kurdistan

Els defensors dels drets humans convidats venen d'àmbits i de regions ben diferents. Hi ha una bloguera gambiosenegalesa, Aisha Dabo; una cineasta kurda que va ser empresonada pel govern turc, Hatice Kamer; una jove que impulsa programes per a la reconciliació entre l'Índia i el Pakistan, Aliya Harir; el coordinador de les querelles catalanes i balears contra el franquisme als tribunals argentins, Felipe Moreno; una activista del moviment de protesta del nord del Marroc, Wafae Charaf; una jove líbia que lluita per la pau al seu país, Aisha Altubuly... Tanquen la llista dos llatinoamericans: Diana Avella, una cantant de hip-hop colombiana compromesa amb la defensa dels drets humans, i Valdênia Paulino, una brasilera que investiga els abusos de la policia contra els habitants de les faveles de São Paulo.

Alcaldes i periodistes empresonats

Els ponents han exposat breument la situació dels drets humans a les seves zones d'origen. S'hi han presentat problemàtiques de ben diversa mena, des de la mort de joves negres a les faveles brasileres, a la difusió de la cultura de la violència a l'Índia i al Pakistan. Però potser el ponent que ha captat més l'atenció del públic ha estat la kurda Hatice Kamer, que ha volgut explicar la situació dels kurds de Turquia, que han patit una dura repressió els darrers anys. Després del cop d'estat contra Erdogan, s'ha governat per decret i s'han empresonat com a colpistes els defensors de l'autodeterminació, però també els que defensen les llibertats i els drets humans (com 170 periodistes i diversos alcaldes que són ara a la presó). 

Solidaritat amb el referèndum

Hatice Kamer s'ha volgut solidaritzar explícitament amb el referèndum de l'1 d'octubre i ha deixat ben clar que esperava que diumenge la gent pogués votar, "el que fos, però votar", perquè el dia 1 d'octubre la llibertat s'hi juga molt. Els organitzadors de l'activitat, per la seva banda, han demanat als defensors dels drets humans que, mentre siguin a Catalunya, "en uns moments excepcionals", "mirin, escoltin i preguntin".