El codi legal català medieval, anomenat Liber Iudiciorum, estava inspirat en la llei visigòtica dels segles V a VIII, que penava els delictes amb càstigs corporals. Aquella Catalunya primigènia, dels segles centrals de l’edat mitjana, va recuperar la vella tradició visigòtica i tots els delictes possibles van ser associats a penes que anaven des dels assots a les natges fins a l’execució sumària a la forca, passant per tota mena d’amputacions, però, quasi sempre, amb l’agreujant de “vergonya pública” (execució de la pena en públic, presentada, alhora, com un escarment i com un espectacle).