John Banville, l'autor de novel·la negra irlandès que escriu amb el pseudònim Benjamin Black, és a Barcelona. Ha vingut per participar, en el marc del Festival Kosmopolis, en una taula juntament amb Pierre Lemaitre (qui va obtenir el Premi Goncourt el 2014 per Ens veurem allà dalt). Banville ha aprofitat la seva estada a Catalulnya per fer promoció de la seva darrera obra, Fins i tot els morts (editorial Bromera, Las sombras de Quirke en castellà, a Alfaguara), una novel·la negra protagonitzada per Quirke, el forense que juga un paper clau en moltes de les seves narracions. A Fins i tot els morts Benjamin Black ens torna a submergir en les històries més negres de l'Irlanda de la guerra freda.
Plor per un país
La Irlanda que retrata Banville no és una dictadura. Però és un país on les forces conservadores tenen una gran força, on la tradició marca la norma, on els poders fàctics tenen un poder immens... És inevitable la proximitat amb l'Espanya franquista: ultracatòlica, superconservadora, reticent a la modernitat, retalladora de drets... Un país fosc, sinistre, on l'opressió es practica en la discreció, on ni tan sols hi ha una reivindicació oberta dels drets. Un país amb una complicitat entre govern, Església i elits econòmiques que permet que les majors immoralitats s'amaguin i que la moral s'usi com a eina repressiva.
Un home contra una situació
Quirke, el protagonista de Fins i tot els morts és un home sotmès a forts conflictes. Un home que se sent molt frustrat perquè no aconsegueix derrotar el mal que envaeix la seva societat, tot i que és plenament conscient d'on es troba aquest mal. Acaba alcoholitzat, sol, deprimit... I, malgrat tot, no deixa mai de intentar defensar els drets dels oprimits. Li seria fàcil no involucrar-se, perquè, al cap i a la fi, Quirke de professió és forense, i no pas investigador, però inevitablement acaba deixant-se arrossegar en un cas i altre, en companyia de l'inspector Hackett, etern còmplice en les seves recerques, tot i que mai prou amic, mai confident.
Cada home, un univers
L'entorn de Quirke és, en el fons, un reflex de la Irlanda que l'autor vol retratar. Tots, d'una forma o altra, han patit l'autoritarisme, o la repressió, o l'engany. Tots estan immersos en la mentida, en la repressió, en el dubte... Són éssers sempre infeliços, i que no aconsegueixen establir relacions socials sòlides entre ells: mai arriben a la intimitat. Els bons sentiments hi són, però mai no acaben de quallar.
Res no és un accident
Fins i tot els morts comença amb un accident: un jove s'estavella amb el seu cotxe contra un arbre, el cotxe es crema i el conductor mor. La primera sospita és que es tracti d'un suïcidi, però Quirke ben aviat ho descarta i decideix investigar qui és l'autor de l'assassinat. Acabarà trobant una història ben tèrbola que involucrarà un líder trotskista ex membre de les Brigades Internacionals, una monja agressiva, la filla d'un polític conservador i uns quants assassins a sou. I Quirke haurà de sortir del seu aïllament i submergir-se en la tèrbola realitat irlandesa. Una novel·la que recupera el millor de la narrativa de Benjamin Black.