El Grup Enderrock i l'Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) han presentat avui, a la seu de l'SGAE Catalunya, l'Anuari de la Música 2019, que enguany està centrat en estudiar el paper de la dona a la música. I a desgrat de constatar una evolució positiva, les dades són contundents: la presència femenina a la indústria musical no supera el 33%. Aquest anuari, coordinat per Helena Morén i elaborat bàsicament per dones, demostra, xifres en mà, que les dones són minoria absoluta als grups programats als festivals, entre els mànagers de les companyies, a la direcció de les discogràfiques...

Lluny de la paritat

L'únic sector en què la presència femenina és major que la masculina és en els nivells inferiors i mitjans de les escoles musicals. Entre els treballadors de les empreses musicals hi  ha un 36% de dones, però a les directives de les empreses musicals tan sols hi ha un 16% de dones. I a desgrat que el porcentatge tendeix a créixer, als festivals tan sols hi ha un 23% de dones entre els artistes convidats (la xifra s'ha doblat en els darrers tres anys i hi ha festivals que es preocupen d'incrementar el nombre de dones, com el Sònar). En el món de la música simfònica, en canvi, la presència de les dones és gairebé irrisòria: només són el 1,8% dels compositors programats i un 2,9% dels directors programats. Fins i tot hi ha més homes que dones que sàpiguen tocar un instrument (el 59% dels que en saben són homes). "Les dones estan molt lluny de la paritat en l'àmbit musical", ha afirmat Lluís Gendrau, director editorial del Grup Enderrock. "Calen polítiques que encoratgin a les dones a perseverar en els seus somnis", explica Carmen Zapata, de MIM, l'Associació de Dones Professionals de la Indústria de la Música, qui ha defensat la necessitat d'implementar incentius de gènere per arribar a la paritat.

El 42,6% dels enquestats afirmaven haver escoltat música en català el dia anterior, front a tan sols un 9,8% el 2012

El català no s'encalla

La presència de grups originaris dels Països Catalans, als festivals musicals, se situa al voltant del 40%, com en els darrers anys. I la presència del català s'estabilitza al voltant del 24%, sense créixer (arriba a extrems com el Sònar, on hi ha tan sols un 6%). Els concerts en català han tingut un màxim d'assistència en els darrers anys (el 43% afirmen haver-hi anat, front un 34% el 2012). Però allò que cal destacar realment és que assoleix màxims històrics la música en català a l'àmbit domèstic: el 42,6% dels enquestats afirmaven haver escoltat música en català el dia anterior, front a tan sols un 9,8% el 2012. La progressió ha estat rapidíssima des del 2014.

Gratacós: És molt probable que no recuperem mai el nivell d'abans de la crisi

Bloqueig de les institucions, bloqueig de la música

Un dels fets que denuncia aquest anuari és el bloqueig de la inversió de la Generalitat en indústria musical. El 2018 es va reduir en un 4% la despesa en el sector, neutralitzant l'increment del 4% rebut el 2017. En canvi, el govern del País Valencià ha augmentat un 71% les ajudes al sector musical, i el de les Illes Balears les ha impulsat en un 49%. Jordi Gratacós, director de l'ARC, afirma que, globalment, en els darrers anys, hi ha hagut una certa estabilització del sector musical, però que està molt lluny del nivell d'abans de la crisi. En realitat, considera que "és probable que mai recuperem aquest nivell".  Un dels problemes principals que pateix el sector és la precarietat a que estan sotmesos els creadors de música , com ha reconegut el mateix Daniel Granados, director de  la programació de Cultura Viva de l'Ajuntament de Barcelona. Tot i això l'Anuari constata un augment important dels ingressos per dret d'autor el darrer any.

Canvi de perfil en els oients

L'Anuari constata que cada cop hi ha més gent que assisteix a concerts (el 46% dels enquestats afirmaven haver-hi anat a algun el 2018, front a un 40,3% el 2017). En canvi es redueix el nombre dels que van a un concert en el marc d'un festival. Catalunya és una terra de festivals, però sembla que l'increment continu dels darrers anys s'ha estroncat. "Potser el model dels Festivals està esgotat", explica Gendrau, que explica que el 2018 va haver-hi una davallada de públic i de concerts als festivals, tot i que la facturació va créixer lleugerament. Gendrau afirma que malgrat tot, els molts festivals existents s'han consolidat. Les sales de concert viuen una reconversió important: tot i que hi ha hagut tancaments i canvis de gestió, estan guanyant públic (un 9%), i ofereixen més concerts que en anys anteriors (un 3%). En canvi, baixa l'assistència als espectacles musicals de les festes majors... La indústria musical ja ha situat el 75% del seu mercat en l'àmbit digital: només un de cada quatre discos que es venen són físics (gràcies a l'impacte d'Spotify i altres xarxes). Però, a desgrat de tot, han perdut facturació, ja que amb el mercat digital les discogràfiques ja no reben ingressos per distribució, que abans era una partida important.

El pop, continua al capdavant

El públic jove, d'entre 16 i 34 anys, demostra ser aficionat a la música. I el 13% dels catalans toca algun instrument: són més de 820.000. Per estils, el pop manté el predomini, amb un 74,4% d'oients, seguit de la cançó melòdica o d'autor, amb un 39,7%. Ara bé, la gran novetat del 2018 és que hi ha hagut una irrupció amb gran força de músiques urbanes, que se situen a frec de la cançó melòdica amb un 38,6%.