Any nou, propòsits nous. Això és així, per més tradicional i poc original que ens sembli, els éssers humans en general i els catalans en particular, necessitem tenir fe i esperança i, inevitablement, fem plans de futur, fem previsions. Tenim la necessitat d’organitzar l’any, de projectar —com diuen els ioguis—, encara que després tot surti al revés. A continuació, cinc propòsits vitals dels catalanoparlants per aquest 2022:

1. Adeu al complex d’inferioritat lingüística. Podem negar-ho, però és evident: tenim complex d’inferioritat i el primer i més important és que ho acceptem. Admetem-ho, carai! Ens sentim menys, ens justifiquem tota l’estona per una cosa tan normal com és (o hauria de ser) parlar la nostra llengua. Prou! Aquest 2022 haurem de començar a fotre-hi un parell de collons, d’ovaris o del que sigui. Deixem-nos de romanços i fem teràpia de xoc: parlem en català sempre. I prou.

2. No demanarem perdó per parlar en català a qualsevol territori del nostre domini lingüístic. Ni perdó... ni permís! S’ha acabat el bròquil. N’estem farts de demanar perdó, oi? Doncs prou! Parlem català peti qui peti i molesti a qui molesti. Perquè quan demanàvem perdó, de què ens disculpàvem exactament? Demanàvem perdó per intentar viure plenament en català? Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi.

Ni perdó... ni permís! Parlem català peti qui peti i molesti a qui molesti

3. Exigirem els nostres drets lingüístics on sigui, quan sigui i amb qui sigui. Ho farem. I no tan sols ho exigirem: ho denunciarem i ho lluitarem. I ho guanyarem. I prou, que això queda molt bé aquí escrit, però el que hem de fer és fer-ho d’una santíssima vegada.

4. Desobeirem i plantarem cara a qualsevol mena de norma que ataqui la nostra llengua, cultura o país. Desobeirem. Ho heu llegit molt bé. I malgrat que aquest verb inevitablement ens recordi i ens transporti a la CUP, a la llarga entendrem que és l’únic camí. D-E-S-O-B-E-I-R. Amb tot el que això comporta. Desobeirem.

5. Deixarem de canviar de llengua. I ara direm: Oh!, és clar, i si és un turista? Oh!, i si és algú que només fa dues setmanes que viu aquí? No. Senyores i senyors, no. No em refereixo a aquesta mena de contextos lingüístics. Em refereixo a no canviar de llengua amb la gent del no te entiendo després de demanar "un cafè sol, gràcies", amb la policia quan ens parla directament en castellà o a l’oficina de correus, que no ens entenen quan preguntem si un enviament "és certificat". Em refereixo exactament a això i no pas a una altra cosa. I qui em vulgui entendre, ja m’ha entès.

Bon any nou a tothom! Siguem perseverants amb "tot això de la llengua", no defallim i plantem cara perquè només així el 2022 serà en català o no serà.