Rebeca Quintáns és periodista. El 2016 va publicar Juan Carlos I. La biografía sin silencios (editorial Akal), un llibre que posava de manifest els aspectes més tèrbols del regnat d'aquest monarca i que ha estat considerat un dels textos més crítics i més documentats sobre la monarquia espanyola. Quintáns és una gran experta en la monarquia espanyola, ja que fa més de 20 anys que es dedica a investigar-la (fins i tot li va dedicar la seva tesi). El seu primer llibre, Un Rey golpe a golpe, publicat a l'editorial basca Ardi Beltza el 2000 el va publicar amb el pseudònim Patricia Sverlo, per por de represàlies. Quintáns afirma que continua recopilant informacions sobre la monarquia i no descarta publicar en el futur més llibres sobre el tema. Amb motiu del 80 aniversari del monarca és entrevistada per El Nacional.

Rei Joan Carles regata GTRES

Foto: GTRES.

Joan Carles és un personatge realment nefast per a la història de l'Estat espanyol, però també és nefast com a persona

Avui Juan Carlos compleix 80 anys, i en fa tres que és fora del càrrec. Quina és la seva valoració del personatge?
Al meu llibre queda bé clar que la meva valoració és negativa. Em costa moltíssim trobar res de positiu en ell. Joan Carles és un personatge realment nefast per a la història de l'Estat espanyol, però també és nefast com a persona. L'únic que es podria salvar en el personal és la seva "campechanía"; segur que és simpàtic en la intimitat... Però políticament el seu paper va ser el puntal d'aquest sistema construït en la transició. Va fer molt per marcar els límits de la democràcia que tenim. I com a persona, també deixa molt a desitjar...

Com va aconseguir fer aquesta biografia? La Casa Reial sembla la institució menys transparent d'un Estat generalment poc transparent...
La veritat és que quan estava preparant la meva tesi, que no era especialment crítica, ja vaig intentar posar-me en contacte amb la Casa Reial, i ja allà em vaig trobar que no col·laborarien en res de res. Per al llibre ja ni ho vaig intentar. Fer aquesta obra va ser difícil, ja que continua sent un tema protegit. Però hi ha moltes dades sobre la família reial. La informació està allà, disponible, encara que molt escampada. Només cal recopilar-la, ajuntar-la... En els mitjans estrangers apareixen moltes coses que aquí no es divulguen. Algunes vegades aquí només es recullen els titulars de la premsa estrangera, i de vegades ni això... Però jo vaig recopilant tota aquesta informació, i a més tinc amics que em van passant coses...

L'editorial que va publicar el seu primer llibre va tenir problemes...
L'editorial la va tancar el jutge Garzón al cap de pocs mesos de la sortida del llibre i van ficar a la presó, durant cinc mesos, el seu editor, Pepe Rei. Però més tard van tancar l'expedient sense ni tan sols arribar a formular cap acusació. No ho van dir, però nosaltres sabíem que la persecució era deguda al llibre.

És exagerat dir que la monarquia espanyola és una creació del franquisme?
No. És absolutament cert. El que va succeir als anys setanta no va ser una restauració de la monarquia, perquè a qui li corresponia ocupar el paper de rei era a Don Joan, però Franco va designar Joan Carles, a qui havia estat educant al Pardo, lluny de la seva família. Joan Carles era el "successor a títol de rei" de Franco. Les línies mestres del paper que anava a jugar la monarquia ja estaven establertes en el franquisme i es van mantenir amb la transició, quan es van posar les bases legals del règim del 78.

Joan Carles va ser l'inductor del 23-F

Quin paper va jugar realment Joan Carles I en el 23-F?
Va ser al centre del cop. Avui dia només ho pot dubtar qui estigui mal informat; no és una teoria de la conspiració. Se'n saben moltes coses. Encara que la transcripció del judici oral continua essent secret d'Estat, alguns dels periodistes que hi eren presents van explicar moltes coses. La informació sobre el 23-F existeix i en la bibliografia queda perfectament clar que Joan Carles va ser algú fonamental en l'organització del 23-F. Això és indubtable avui, encara que en els grans mitjans de comunicació es continua posant en dubte. Joan Carles va ser l'inductor del 23-F; la seva participació va ser necessària i no marginal.

Des que va començar a estudiar la monarquia espanyola, aquesta ha anat perdent prestigi popular?
Sí. Abans de l'any 2000 encara la gran majoria dels espanyols pensava que Joan Carles era una figura molt prestigiosa i la monarquia era una institució molt ben valorada. Però en els últims anys ha perdut moltíssim prestigi. Ja no enganyen tanta gent com enganyaven. Joan Carles té un perfil molt baix a la premsa, després de tots els escàndols. Ara la Monarquia tracta de recuperar una mica de prestigi amb Felip.

Felip està anant al capdavant del procés de retorn al franquisme

Quin paper té la monarquia actualment a l'Estat espanyol?
És difícil d'explicar. Jo crec que la monarquia està en crisi des de l'abdicació. Està intentant reapuntalar-se amb Felip VI. I per a això ha de fer coses per guanyar-se la confiança de les elits. Felip està intentant guanyar-se el suport de la dreta tant sí com no. Està intentant fer punts per reconciliar-se amb la dreta, perquè ja sap que el suport de l'esquerra està perdut. No li costa gaire esforç flirtejar amb la dreta, perquè és un rei molt conservador, com ha demostrat en el tema català. D'altra banda, estava molt pressionat: si hagués dit una cosa diferent en el seu discurs del 3 d'octubre, després del referèndum de l'1 d'octubre, la dreta l'hagués abandonat i l'hagués deixat sense feina. Felip està anant al capdavant del procés de retorn al franquisme.

Amb l'abdicació s'han acabat els escàndols?
Al final del regnat de Joan Carles es va obrir la veda a la premsa una temporada i poc més. Es va tornar a tancar de seguida. Els mitjans aviat van deixar de criticar els reis. Però continuaran sortint coses sobre la monarquia. A la premsa estrangera estan publicant molt sobre la monarquia espanyola. Encara que aquests articles a Espanya arriben poc, acabaran arribant. Per exemple, estan sortint ara coses sobre la fortuna personal de Felip i Letizia. Això no es podrà mantenir ocult gaire temps. Ja han sortit reportatges, per exemple, a l'Express, que va revelar que el 2014 Letizia Ortiz ja tenia 8 milions d'euros. I aquests diners no els va poder guanyar fent de reina.

S'ha parlat molt dels embolics de faldilles de Joan Carles, però poc dels escàndols de diners. Aquest és encara un tema tabú?
La premsa és molt reticent a treure res d'aquest àmbit. Però ja es comença a saber alguna cosa; hi ha molts fils per estirar. En principi es va voler vendre la idea que Joan Carles era dolent, però que Felip era algú molt diferent, molt preparat, no corrupte... Però això serà molt difícil de mantenir a mesura que vagin sortint noves informacions.

Joan Carles és molt interessat i no perd oportunitat d'enriquir-se

Com es va enriquir la família reial?
El model de Juan Carlos era "arrambar amb tot" de tots els negocis que podien passar a prop d'ell. És el model que ens mostra Berlanga a la pel·lícula Patrimonio Nacional, un model inspirat pel franquisme. Joan Carles va aprofitar el fet de ser ambaixador d'empresaris espanyols a l'estranger. Xuclava percentatge de tot, com en el cas de l'AVE de Medina-La Meca. Sabem de molts negocis en què intervenia, però no en favor de l'Estat espanyol, sinó en favor d'algun empresari espanyol, i cobrant comissió sempre. És molt interessat i no perd oportunitat. Hi ha una altra faceta escandalosa dels seus negocis: la venda d'obres d'art, que també afecta la reina Sofia...

I això no es perseguirà mai?
En primer lloc, és molt difícil de demostrar-se. Per aclarir aquests fets, haurien d'investigar-se de forma oficial, però això ara per ara és impossible. Ja es va veure en el cas de la infanta Cristina, quan les mateixes institucions oficials mentien per protegir la monarquia. Hi hauria d'haver un govern no corrupte perquè es pogués investigar la família reial. A més, estan molt protegits per les lleis. Són inviolables: no se'ls pot investigar.

La situació no està canviant?
En absolut. La inviolabilitat de la família reial s'ha reforçat. Abans era exclusiva de Joan Carles, i per això es va poder investigar la infanta. Però ara Felip és inviolable i ha estès la protecció a Letizia Ortiz i a la princesa d'Astúries, amb un aforament que fa que sigui molt difícil investigar-les.

Creu que és possible una monarquia democràtica?
Crec que monarquia i democràcia són dues idees que es contraposen. No poden estar juntes. La monarquia es basa en la desigualtat, en una desigualtat per bressol. A l'espanyola, a més, s'estableix una diferència sexista. Jo crec que és incompatible. Hi ha monarquies a Europa que conviuen amb estats democràtics, però això es manté perquè els monarques no van donar suport al nazisme a la Segona Guerra Mundial i tenen molt clars els seus límits. El cas espanyol és molt diferent, perquè la monarquia espanyola sorgeix del franquisme.

No crec que els Borbons cedeixin el seu poder voluntàriament perquè el poble exerceixi la sobirania sense el seu control

L'Estat espanyol podria evolucionar cap a una monarquia diferent?
Perquè l'Estat espanyol fos una monarquia compatible amb la democràcia haurien de canviar moltes coses. Els reis haurien d'estar disposats a deixar el poder que tenen. No crec que els Borbó cedeixin el seu poder voluntàriament perquè el poble exerceixi la sobirania sense el seu control. Per a ells, la sobirania no resideix en el poble, i això es veu en la seva defensa de la unitat d'Espanya.

El paper polític de Felip VI serà nefast

Fins i tot acceptant totes les crítiques a Joan Carles, molts catalans creuen que Felip és pitjor que ell, com a mínim en la seva relació amb Catalunya...
Jo soc de la mateixa teoria. Crec que és molt més conservador. I per les seves circumstàncies, es mullarà encara més en posicionaments polítics que no li corresponen. El problema de Catalunya, per exemple, pot provocar una crisi molt dura per a la monarquia en els pròxims temps. El paper polític de Felip VI serà nefast. Aquest paper pot fer que es guanyi més animadversió per part d'alguns partits que en principi no es mostraven antimonàrquics, com ja es detecta a Podemos, que va començar sense enfrontar-se a Felip, però que ja s'han posicionat enfront ell. Per a ell, és un risc que no intenti avenir-se amb més partits que amb la dreta pura i dura.