El despertar de la primavera és un musical que ha creat furor a Broadway. La seva versió catalana es va estrenar, de forma discreta, al petit Teatre Gaudí, el 2016, però el muntatge va tenir molt bona acollida i va guanyar dos Premis de la Crítica, 3 Premis Teatro Musical de Madrid i 2 premis Broadwayworld. Tot i començar amb uns recursos més que modestos, l'espectacle és d'allò més ambiciós, amb 13 actors i 7 músics a l'escenari. Ara desembarca, de nou, al Teatre Victòria, on serà present del 10 al 29 d'abril. Les entrades ja són a la venda al web del teatre.
La sexualitat que es desvetlla
El despertar de la primavera (Spring Awakening) és una obra de Frank Wedekind, amb llibret i lletres de Steven Sater i música de Duncan Sheik, que es va estrenar el 1890. A l'època era una obra molt revolucionària, perquè criticava durament la hipocresia de la societat, especialment en els temes sexuals. Els protagonistes són joves que s'enfronten a problemes típics de la seva edat: embarassos no desitjats, el descobriment de la sexualitat, les relacions homosexuals, els abusos sexuals, els avortaments... I no tenen cap ajut dels adults, que oculten totes les informacions sobre el tema i que acaben castigant durament a tots aquells que gosen plantar-los cara, com Melchior, un jove llest i eixerit que desafia els plantejaments dels seus pares. L'obra té un punt tràgic, però també és un cant a la resistència dels joves front a una societat injusta.
L'aventura de muntar un musical low cost
El 2015 dos joves es van posar d'acord per organitzar el muntatge d'un musical que a un d'ells l'havia fascinat a Londres: El despertar de la primavera. Van crear una productora, Origen Produccions, van aconseguir els drets i van engrescar un equip de veterans que es van deixar endur a un projecte incert gràcies a la seva il·lusió: Marc Vilavella va assumir la direcció, Gustavo Llull la direcció musical, Ariadna Peya va preparar les coreografies, i Jordi Bulbena va fer l'escenografia i el vestuari. Van aconseguir el suport d'alguns actors veterans per assumir el paper d'adults; en aquesta ocasió s'hi han implicat Roser Batalla, Rosa Vila i Isaac Alcayde. Això sí, no van tenir problemes per trobar joves amb talent i ganes d'actuar: molts d'ells surten de les escoles de formació barcelonines amb moltes ganes de trepitjar escenaris i poques oportunitats. Van rebre uns 400 currículums, i van fer el casting amb uns setanta joves actors. Els resultats van ser qualificats d'excel·lents, pel públic i per la crítica. El salt al Victòria és, per a tots ells, "un somni".
Èxit a Broadway
Malgrat tot, aquest "somni" té la seva lògica. De fet, la versió original del musical va començar a l'Off Broadway, el 2006, abans de convertir-se en un dels grans èxits del teatre de Nova York i guanyar 8 premis Tony. Després ha circulat, amb gran èxit també, per Gran Bretanya, Argentina, Suècia, Mèxic i Veneçuela. I després d'una parada, reprèn la seva gira catalana.
Per a joves i no tan joves
Aquesta és una obra que té més de 100 anys, però està escrita per als joves, i a més a més en aquest cas és interpretada i produïda per joves. Els seus promotors asseguren que els joves d'avui s'emocionen tant amb l'espectacle com els joves de fa un segle, perquè no ha perdut vigència. Ara bé, afegeixen que no és només una peça per a joves. Asseguren que la gent gran que té fills o néts també podrà entendre'ls millor a través d'aquest musical. I, alhora, podran reviure la seva joventut, perquè aquest és un musical, com diu el seu director, que pretén "aconseguir que l'obra toqui la pell" i que tothom torni a sentir l'impuls de la seva primavera.