"Hi ha massa conflictes i molt poques solucions", ha dit Miroslav Lajcak, president de la 72a Assemblea General de l'ONU, la trobada diplomàtica més gran del planeta, que es va inaugurar dimarts i continuarà la setmana que ve. Aquesta sensació d'inestabilitat preocupa també els responsables econòmics que temen trobar-se involucrats en alguna escalada de les diverses tensions regnants.

L'ONU actua com una formidable caixa de ressonància en què alguns conflictes destaquen al marge de qüestions generals, com el que està lligat a les emigracions sobre el qual l'Assemblea té el mandat de preparar un pacte mundial.

L'ONU actua com una formidable caixa de ressonància en què alguns conflictes destaquen al marge de qüestions generals

Corea del Nord, que ha amenaçat d'utilitzar armes nuclears per "enfonsar" el Japó i reduir els EUA "a cendres i foscor", després de patir noves sancions, que inclouen restriccions de subministrament de petroli procedent de la Xina i Rússia, figura a primer terme. Però no és l'únic dossier que està sota vigilància.

Una qüestió que es troba en l'aire és si amb la desnuclerització de l'Iran n'hi haurà prou per a un retorn de l'estabilitat al Golf Pèrsic. L'Aràbia Saudita i els seus aliats mantenen la seva posició en el conflicte entre xiïtes i sunnites, mentre Israel desconfia del tractat firmat el 2015 en el quadre de l'ONU. Com posar fi a la guerra a Síria és una altra qüestió calenta a l'Orient Mitjà, així com l'estabilització de Líbia, d'on sortien fins als últims acords allaus d'emigrants i refugiats cap a Europa. Així mateix, a l'Àfrica, la crisi del Congo amenaça d'acabar en un caos. Finalment, els devastadors huracans recents han tornat a l'actualitat la qüestió del canvi climàtic, en què els EUA s'allunyen del consens.

El gran desordre mundial no ha impedit que l'economia global millorés. El creixement recupera el ritme del 3,5%, segons l'FMI, i els intercanvis comercials s'acceleren, amb una alça del 4,6%. La Xina creix un 6,6%, mentre els EUA i Europa ho fan una estimable xifra del 2,2%, amb una millora del nivell d'ocupació.

L'abast dels extrems de la violència contemporània ens recorda que els factors tradicionals de la guerra són sempre presents

Però l'estabilització de l'economia mundial no ha de suscitar eufòria. El primer factor de risc és polític, geoestratègic. Segons Jean-Claude Guillebaud, autor d'una obra de referència, Le tourment de la guerre, l'abast dels extrems de la violència contemporània, com s'aprecia en el terrorisme islamista, "ens recorda que els factors tradicionals de la guerra són sempre presents".

El final de la hiperpotència dels EUA, on els conflictes entre la Casa Blanca i l'establishment nord-americà estàn en plena ebullició, com ha declarat a la televisió Steve Bannon, exassessor de Trump, té a veure amb el difícil moment actual i pot durar.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat