Els 27 països membres de la UE celebren el 60 aniversari de la seva acta fundacional, el Tractat de Roma, sota el signe de la divisió, però sense perdre el sentiment de pertànyer a una família comuna. Aquesta és la fortalesa i la debilitat d'una aliança que, si bé no ha aconseguit oferir el paradís promès, s'ha mantingut fidel a les mateixes preferències que caracteritzen el continent, les llibertats i la solidaritat.

Malgrat els èxits passats, Europa viu una crisi existencial en què s'ha plantejat fins i tot si era capaç de resistir al desafiament de crisis en sèrie i a ritme de repetició. Mai no hi ha hagut tants conflictes en el seu entorn que n'hagin qüestionat la pròpia seguretat. Les guerres a Síria i l'Iraq han produït marees de refugiats que n'han qüestionat les fronteres, les resistències i el propi nivell de tolerància davant del món dels "altres". El terrorisme de l'Estat Islàmic ha provocat un espant col·lectiu, el conflicte Ucraïna-Rússia manté en suspens el nord de la UE, mentre el Brèxit ha obert un esvoranc en la unitat d'un conjunt debilitada per la permanent insolvència grega.

El terrorisme de l'Estat Islàmic ha provocat un espant col·lectiu, el conflicte Ucraïna-Rússia manté en suspens el nord de la UE

Fa anys, abans de la creació de l'euro, vaig parlar a Basilea amb Alexandre Lamfalussy, el comte Lamfalussy, el prestigi del qual en el món de les finances va fer que recaigués en la seva persona la responsabilitat de dissenyar el futur de la moneda única. Doncs bé, aleshores es parlava, especialment a Alemanya, de la conveniència de posar en marxa una Europa a dues velocitats, ateses les diferències de partida entre els països membres. Així doncs, li vaig preguntar com es plantejava aquesta qüestió. I em va respondre: "Al matí, penso que no queda cap altra opció, que l'Europa a dues velocitats és inevitable. I a la tarda, canvio d'opinió perquè se'm tiren a sobre les pors i les preocupacions pels problemes polítics que aquesta solució suscitaria".

A Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, li ha passat una cosa semblant, perquè després de manifestar-se a favor d'una Europa de "geometria variable", ha obert a l'últim informe sobre el futur de la UE amb quatre camins possibles: "seguir endavant amb l'agenda actual, centrar-se en el mercat únic, permetre que alguns països avancin més ràpid que altres cap a la integració o rebaixar l'agenda a favor d'una integració més uniforme". El cas és donar un marge més gran a la sobirania nacional (que és un invent europeu), sobre la qual es manté un respectuós consens: no arriba a una cinquena part dels europeus els que hi estan en contra.

La qüestió ve de la mateixa fundació d'Europa, afavorida pels EUA per evitar noves guerres mundials. De manera que tot va començar el 1950 amb la Comunitat del Carbó i de l'Acer afavorida per Washington, amb Robert Schumann i Jean Monnet al capdavant. La idea era que l'economia precedís la política en un camí cap a una major integració.
Però la unió política, el somni del federalisme, ha quedat empantanegada per la falta de sumar esforços econòmics. No hi ha un pressupost comú ni una política fiscal comuna, i la unió monetària s'ha estancat pel profund desacord francoalemany sobre la gestió de l'euro i sobre la delimitació de fronteres entre la solidaritat i la responsabilitat de cada país membre.

No hi ha un pressupost comú ni una política fiscal comuna, i la unió monetària s'ha estancat pel profund desacord francoalemany

En aquest estat de coses, la UE i el BCE han estat capaços d'oferir solucions davant de xocs concrets i greus com la crisi financera global del 2008 i la posterior de la zona euro, però no han aconseguit definir un programa i un projecte de futur.

Potser el declivi que ha viscut aquests anys França sota la presidència de François Hollande ha impedit la formació d'un lideratge imprescindible, quan ha quedat sola al timó Angela Merkel, avui qüestionada pel problema dels refugiats. De moment, tenim el format proposat en la recent cimera de Versalles, on s'ha afegit Itàlia i Espanya a la primera velocitat de la UE.

Caldrà esperar a conèixer els resultats de les eleccions franceses a l'abril. El candidat preferit ara com ara és Emmanuel Macron, que es defineix proalemany en economia, és a dir, a favor del rigor pressupostari i de la inversió, principalment en noves tecnologies.

El més important per a Europa ara és potser mantenir l'antiga esperança que va forjar en els seus orígens i dissenyar un pla de futur, superant les urgències, per tornar als europeus la confiança en un món dominat per una gran volatilitat.

El greu atemptat de l'Estat Islàmic a Londres, que va deixar 5 morts a Westminster, i l'amenaça del president turc Erdogan, qui ha advertit que "els europeus no podran caminar tranquils pels carrers", indiquen que la renovació europea es farà sota tensió.