La galàxia Impostos està abandonant la seva òrbita ordinària endinsant-se en zona de risc econòmic, en la que entra apostant que els beneficis del canvi seran superiors als seus costos. Donald Trump ha llançat està setmana als EUA la seva reforma fiscal i Emmanuel Macron ha fet si fa no fa el mateix a França. La raó és idèntica: fa falta creixement econòmic. Entre altres coses, per pal·liar el tens ambient global.

La revolució fiscal de la Casa Blanca té tres esglaons: per a les empreses, l'impost de societats baixa el 20% des del 35% vigent; la taxa mitjana dels contribuents s'estableix en el 25% i la màxima en el 35% davant al 39,6% actual. Hi pot haver una quarta escala per a les rendes superiors.

La raó és idèntica: fa falta creixement econòmic. Entre altres coses, per pal·liar el tens ambient global.

Segons deia recentment "The Economist", "el sistema impositiu dels EUA és un desastre, un combinat de taxes excessivament altes i generoses exempcions." Amb aquest sistema, l'economia americana depenia- a part naturalment de l'activitat empresarial- de la política laxa de la Reserva Federal (Fed).

Una economia coixa que pateix de falta d'inversions i de baixa productivitat, com ha reconegut Janet Yellen, presidenta de la Fed. S'estima que la forta imposició ha fet que més de dos bilions de dòlars siguin en paradisos mentre, paral·lelament, la inversió ha estat retinguda en les empreses, la qual cosa ha donat lloc, segons el prestigiós economista Stephen Roach, a un excés de liquiditat de 6 bilions de dòlars no absorbit per l'economia real.

El president Trump havia anunciat una retallada de l'impost de societats fins al 15%, però ha hagut de limitar les seves ambicions i deixar-lo en el 20% perquè quadrin les xifres. Segons Mark Zandi, de Moody's Analytics, la nova taxa costarà d'1,8 a 1,9 bilions de dòlars al llarg dels propers 10 anys. Un creixement engrandit fins al seu potencial, que és del 4%, permetrà -si s'aconsegueix- cobrir aquesta despesa sense incórrer en més dèficits. És l'aposta.

"El sistema impositiu dels EUA és un desastre, un combinat de taxes excessivament altes i generoses exempcions."

Per la seva part, després del Brexit, el Regne Unit també va estudiar reduir el seu impost de societats fins al 15% a fi d'atreure capitals obrint una competència directa amb la la zona euro. No obstant això, les últimes propostes de Theresa May suggerint un acord amb la UE orientat a aconseguir un període de transició post-Brexit de dos anys poden fer enrere el projecte acariciat d'una forta rebaixa fiscal. Un divorci amistós pot ser més beneficiós per a la City i els negocis empresarials.

Similar moderació, davant la "Revolució" promesa està mostrant Emmanuel Macron situant l'impost de societats en el 30%, que es posarà en marxa el 2018, reemplaçant tots els impostos i càrregues sobre les rendes de capital.

El Elisi vol "una fiscalitat que inciti a invertir els diners en les empreses i en els fons propis d'aquestes", "Es té necessitat de capital en l'empresa, en la innovació", diu el jove president per transformar una economia esclerotitzada que creixerà aquest any, segons les previsions, l'1,7% davant el 2,2% de la zona euro.

"Es té necessitat de capital en l'empresa, en la innovació"

De fet, el conjunt de la zona haurà de recuperar l'equilibri després de les últimes eleccions a Alemanya, els resultats de la qual han posat entre parèntesi el rellançament europeu.

El Japó ha entrat també en els grans jocs, amb el primer ministre Shinzo Abe, proposant un pla d'expansió pressupostari de dos bilions de iens (15.000 milions d'euros) per aconseguir-ne una "salt de la productivitat" d'aquí a 2020. També ha anunciat eleccions legislatives anticipades per al proper 22 d'octubre.

En un context internacional molt carregat (amb l'amenaça nord-coreana molt propera) el Japó ha disposat iniciatives orientades a sortir d'un embolic que dóna mostres de ser general.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat