La volatilitat domina els mercats que van cap amunt o cap avall per la forta rotació que hi ha ara a la recerca de nous pous de rendibilitat. No n'hi ha prou que Wall Street assoleixi màxims històrics. El Dow Jones passa del negre al vermell amb la mateixa facilitat amb què un discjòquei canvia de ritme. L'Ibex també pateix el mal del ball de Sant Vito.
El mercat ho té clar: Trump abaixarà els impostos, en recaptarà menys i en gastarà més amb els seus macroplans d'obres d'infraestructura. Això és dolent per al deute. I tenen raó: el rendiment del bo americà a 10 anys ha pujat al 2,243%, l'alemany al 0,36% i la prima de risc espanyola està ara en 123 punts bàsics. Moody's també adverteix que vénen mals temps per al deute sobirà per la inflació, després de 20 anys divertint-se com un boig. Entrem en la nova postmodernitat. Per això, Rajoy vol que s'aprovin com més aviat millor els pressupostos del 2017. No s'hi poden deixar forats per on penetrin els dubtes.
Sí, els bons cauran i la borsa pujarà, però cal encertar. Ara mateix estan sortint diners dels emergents perquè es pensa que a Nova York s'hi pot guanyar més. L'Ibex pateix alts i baixos pels seus vincles amb Llatinoamèrica. Això no treu que la Borsa de Mèxic ha pujat en l'obertura un 0,61%, o que el valor més fort en l'Ibex hagi estat Arcelor Mittal.
Per la seva part, el vicepresident de la Reserva Federal, Stanley Fischer, va dir divendres que l'economia americana dóna mostres clares de fortalesa, donant a entendre que apujaran els tipus al desembre. Això ha fet que la banca de l'Ibex, amb Caixabank i Bankia al capdavant pugessin, acompanyats de Mapfre, Sacyr OHL i Acerinox, entre d'altres.
Però com és la tònica habitual aquests dies el vicepresident del BCE Vitor Constancio (que se'n va aviat i podria succeir-lo un espanyol) ha advertit que el proteccionisme podria fer molt mal a Europa. I així entre bones notícies i dolentes ha acabat una altra vegada més la sessió.