La tortuga marina més gran d'Europa és (o era) catalana. Això és el que desprèn de l'última troballa de l'Institut Català de Paleontologia (ICP), que ha descobert al Pirineu les restes d'una nova espècie de tortuga marina de fa uns 83 milions d'anys (Leviathanochelys aenigmaticaI). Els fòssils es van excavar al municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell) i permeten estimar que la nova espècie feia uns 3,7 metres de llarg. El descobriment s'ha publicat a la revista Scientific Reports, per personal investigador de l'ICP, el Museu de la Conca Dellà i la universitat txeca de Masaryk.

Restes de la tortuga marina mes gran d'Europa, descobertes al Pirineu / EFE
Restes de la tortuga marina més gran d'Europa, descobertes al Pirineu / Efe

El seu nom científic significa "la tortuga leviatan enigmàtica", en referència a les peculiars característiques esquelètiques d'aquest animal i al Leviatan — una bèstia bíblica marina d'enormes dimensions. Només se'n coneix part de la seva closca i la pelvis, suficient per saber que es tracta de la tortuga marina més gran d'Europa i la segona del món. Només la supera el gènere Archelon d'Amèrica del Nord, que feia 4,5 metres. 

Recreacio de la tortuga marina mes gran d'Europa, descoberta a Coll de Nargo / ICP
Recreació de la tortuga marina més gran d'Europa, descoberta a Coll de Nargó / ICP

L'estudi suggereix que aquesta tortuga és un dels representants més antics del grup que inclou totes les tortugues marines actuals. És veritat, però, que la nova espècie presenta unes protuberàncies a la part anterior de la pelvis mai vistes a cap exemplar terrestre ni marí. Els investigadors creuen que aquestes protuberàncies haurien pogut participar en funcions relacionades amb el seu sistema respiratori. Amb tot, sembla que podia tenir un estil de vida pelàgic i que era capaç d'arribar a grans profunditats.

Restes de la tortuga marina mes gran d'Europa, descobertes a Coll de Nargo / ICP
Restes de la tortuga marina més gran d'Europa, descobertes a Coll de Nargó / ICP

La descoberta va tenir lloc el juliol del 2016 prop de Cal Torrades, a Coll de Nargó. Un equip de l'ICP va desplaçar-se al lloc de la troballa per tal de preservar les restes que havien quedat exposades a l'aire lliure i exposar-les al Museu de la Conca Dellà, a l'espera de ser estudiades. L'estudi preliminar va motivar noves campanyes d'excavació al jaciment que van permetre recuperar la part posterior de la closca i una pelvis gairebé completa d'uns 90 centímetres d'amplada. Les restes seran exposades de forma permanent a l'Espai Dinosfera de Coll de Nargó.